El 2008 varem començar a escapar nos per aquestes dates i, aquest any, a pesar de tot, o potser per tot el que ha sigut aquest any, hem tornat a escapar nos.
La nostre destinació Donostia o San Sebastian com ells mateixos l'anomenen la major part de les vegades. Donostia que no Donosti, forma incorrecte encara que habitual.
Bé, ortografia apart, anar fins a Donostia es com una llarga passejada en cotxe, autovia, autopista i autovia.
La ciutat, que ja coneixiam, no ha canviat gaire en la zona centre i en canvi sembla que força als nous barris o zones noves.
Donostia, la part per gaudir, es petita i es pot fer caminant, a partir de la Concha, la platja que s'obre al davant de la ciutat. El casc antic amb l'església de San Bicente, una petita joia, i les desenes de bars de "pinxos".
Es un lloc on es fàcil sentir se com a casa, la gent es agradable, el menjar fantàstic, el clima suportable. Curiós que l'euskera es la llengua predominant al carrer, com a mínim la que jo he escoltat i aquí ningú no fa escarafalls i es que els Bascos tenen una relació especial amb Madrid.
Curiós també que no varem veure ni un sol Sud Americà en cap, repeteixo cap dels bars i restaurants on varem parar, de fet no en vàrem veure gaire bé cap. Nord Africans, poquets, molt poquets i un es pregunta, com s'ho fan per fer ho tot a la seva manera i sempre sortir se amb la seva. NO ho dic pas per els emigrants, però si per els Bascos, que primer ocupen als seus i no diuen res, racistes, noooooooooo, però no n'hi ha dels no Bascos.
Passeges per la ciutat i no veus el munt de locals tancats que tenim aquí i ells callats i nosaltres som els dolents.
Imagino que la pell se'm torna fina. Els Bascos em provoquen un doble sentiment d'enveja i admiració per un costat però ràbia continguda per l'altre. Ells van a la seva, com quasi be fa tothom avui en dia i no mouran un dit per a ningú que no sigui Basc.
Getaria, Zumaia, Zarautz, Orio, la costa oest de Donostia es un seguit de poblets on es veu la enorme vinculació que aquest poble té amb el mar. Els barcos i el mar, dos elements imprescindibles i fantàstics.
Anar al País Basc es sempre un plaer i no puc menys que recomanar ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada