Les coses que son davant del nas no sempre son les que mes veiem, i això fa que, masses vegades, ens quedem senzillament amb lo mes visible però no lo mes real.
Ahir varem anar a VIc, a veure el mercat medieval. Tret del petit detall de que allà hi érem mitja Catalunya i l'altre no hi era perquè no hi cabia, ens ho varem passar d'allò mes bé.
En primer lloc perquè, com ja he dit, era ple de gom a gom i això, en aquests dies de tristor comercial, es una molt bona notícia. En segon lloc perquè comprar en aquelles parades totes guarnides amb una ambientació medieval feia goig de veure i de comprar embotits, coques d'anís o el que fos.
En tercer lloc per l'ambient i aquí vaig al que deia al principi: Vic semblava un altre Catalunya.
Un, que viu al costat de Barcelona i treballa a Barcelona i sovinteja les seves rodalies, no m'esperava aquest tros d'ambient força més català del que gaudim a Barcelona.
Una gran estelada presidia la plaça i, tot i que jo no soc de banderes, he de dir que, en aquest moment, la vaig mirar amb un deix de goig.
Catalunya es molta Catalunya i molts faríem bé de mirar el que passa mes enllà del nostre nas.
El que es veia a Vic era un país amb molta personalitat, sense estridència i amb un marcat caràcter Català.
Renoi, Vigatans, us felicito, serà cosa de venir mes sovint a casa vostre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada