La plaga

No sé si l'heu vist però us la recomano fortament.

Es quasi més un documental que una pel.lícula i es descarnada i dura però ajuda a no oblidar que, a pesar de l'opulència que molts volen destacar dels qui ara guanyen fortunes, hi ha molta, massa gent que no arriba en lloc i tot i això lluiten de valent cada dia.

Tinc la sort de no estar ni en el grup dels que ho gaunyen tot ni els que no tenen res però cada cop em sento més proper als darrers per totes les injustícies que han de patir.

La plaga son diferents històries barrejades on conviuen la soledat d'una persona gran que va a parar a una residència d'avis, un pagès al qui una plaga li fa malbé la feina de tot l'any, un manobre que vol ser lluitador, una llevadora que no suporta la seva feina, drames diaris i cruels.

Ah, i tot això aquí, a casa nostre, a Catalunya, ni tan sols cal anar a Espanya i això es el que fa més mal.

Aquesta crisi ens està deixant molts canvis i sens dubte, el pitjor el creixement de les desigualtats que castiga als qui menys tenen.

Ja podem parlar de política i futbol i el que voleu que mentre tant uns s'enriqueixen més i més i es fan amos del mon i altres moren en la indigència.

Els mitjans de comunicació alimenten aquestes desigualtats enaltint als qui viuen en el luxe i la opulència i tractant sense vergonya salaris indecents en un país que té tants de pobres.

Hi ha d'haver una manera d'aturar aquest despropòsit i la Plaga, com a mínimens ajuda a no oblidar ho.

Felicitats

Crimea

Avui tothom parla de Crimea i massa gent encara no té ni idea d'on para però sobretot desconeix d'on ve aquest conflicte.

Com tot a l'historia de la humanitat, podem remuntar nos molt amunt i no tant amunt.

Si volguéssim ser curosos, els primers habitants formals d'aquella terra son els Tàrtars (segle X). Uns i altres els varen fer fora però fins aquí va arribar Gengis Khan estenent l'imperi Mongol.

Ara bé, si no volem anar tan lluny, el conflicte de Crimea no va néixer a Crimea sinó a Jerusalem, on Russos ortodoxes (catòlics) es barallaven amb els llatins, majoritàriament francesos, amb el vist i plau britànic, com sempre, i tot això quan Jerusalem era territori Otomà, (turc), any 1848.

Russos i els altres es varen barallar per qui cuidava els llocs sants i aquí, per simplificar, va començar tot.

Pocs anys després, al 1853, els russos ocupaven Crimea perquè volien entrar a la mediterrània i Crimea era el lloc ideal. El Tzar Nicolàs I va començar i francesos, anglesos i turcs varen seguir.

Resultat: quasi 1.000.000 de morts per no res, senzillament per una qüestió de monarquies.

Ara hi tornem amb un Putin que té les mateixes ínfules barataries del Tzar i Ukraïna no hi pot fer res i Europa no sap fer res.

D'aquí 100 anys tornaran a dir, i els burros de russos i europeus varen seguir lluitant per no res. 

Aquest cop, gràcies a Déu, de moment, quasi no ha mort ningú.

que així sigui

qui jutja al jutge?

Aquesta setmana una jutge de Tenerife ha trencat ella soleta amb dos dels meus principis més arrelats: treball i igualtat.

Acabo de descobrir que, segons la jutge, una persona que no treballa està en millors condicions per a poder tenir cura dels fills!!!!!. Bé, així el país anirà bé, amb quasi 4.000.000 d'aturats, no tindrem problemes per a cuidar dels nostres fills. L'estat espanyol es convertirà en el país més ben preparat del mon atesa la cura que els aturats donaran als seus fills!!!

Com es possible que una persona que, se suposa ha de judicar i dictar sentencies pugui ser tan incompetent i dir que els qui treballem no podem atendre als fills com els qui no treballen. En primer lloc, si no treballen com poden mantenir els fills? en segon lloc, que fan quan els nens son a l'escola, fan ganxet? en tercer lloc si, a mes, el qui no treballa te els nassos de dir "admite que está buscando trabajo como vendedor cara al público, pero solo si puede compaginarlo con los cuidados a su hija".........Només amb aquest argument aquest home ja no hauria de tenir la custodia ni d'un periquito.

Superat el tema del treball ve el de la igualtat.

Resulta que aquesta jutge també te el poder de determinar, sense conèixer Catalunya, que: "al hecho de la adaptación normal a un cambio de territorio o de costumbres, ha de añadirse la dificultad de tener una lengua cooficial al castellano, el catalán, que de todos es conocido, es la lengua empleada por gran parte de la sociedad catalana así como por los colegios". 

Bé, la feina del sr Wert i el sr Rajoy comença a donar fruits. Ara ja resulta que lo de anar a a viure a Catalunya es un agreujant davant una causa de separació per la dificultat evident dels pobres desplaçats....... Jo crec que aquesta jutge encara no sap que ja tenim milers de joves que han anat a viure a d'altres països sense que ningú no els ensenyi la llengua i no s'ha mort ningú per el tema.

Recordem que la criatura en qüestió tenia 3 anys quan va marxar i ara en te quatre. Haurà parlat aquesta dona amb educadors per verificar el grau d'adaptació de la criatura, no. Ella ja ho sap del cert i es que això del català es tan raro.

Finalment la jutge diu "tampoco queda acreditado que la menor esté adaptada con el idioma y que dicha circunstancia esté suponiendo un escollo en su evolución".....

Pobres centenars de milers de persones que han vingut, d'altres regions del estat, a Catalunya. I totes amb el problema del català, quin greu problema.

Dia que passa i dia que estic més convençut de que el millor que podem fer es marxar d'una vegada. El nivell d'aquell país està caient en picat....

Bona setmana

Mont Gurugú

Molts haureu descobert on es el mont Gurugú recentment, arrel de les entrades d'immigrants de les darreres setmanes.

A mi, en canvi, el mont Gurugú m'ha recordat la meva infantesa i, sobretot, el meu avi.

Quan jo era un nen, el iaio (jo li deia així) em va explicar un munt de vegades la seva història al mont Gurugú, el mateix que ara surt als diaris.

Llavors ell hi era perquè Espanya volia conquerir i dominar el Marroc i allà lluità contra Abdel Krim i altres líders marroquins que defensaven el seu país d'un invasor que no hi tenia cap dret.

Ara, en canvi, el mateix esta Espanyol es el qui s'oposa que Africans de diferents països puguin entrar a Espanya. Curiós que un mateix estat tingui dret a conquerir un país i, anys després rebutjar als seus ciutadans.

Els qui vivim al anomenat estúpidament primer mon, sembla que tenim dret sobre els qui viuen en el tercer mon.

La nostre memòria històrica es tan petita com gran la nostre vergonya.

La nostre falsedat, i no parlo només d'Espanya, es tan gran com la nostre hipocresia.

La nostre societat es racista i classista i segregacionista i em fa por pensar que Catalunya no està lliure d'aquest pecat.

Cal que ens ho mirem. La justícia i la ètica no son només paraules, son una manera d'entendre la vida. Jo soc Català però abans soc persona.

Bona setmana! 

tren vs avió

El primer cop que vaig agafar un avió va ser per anar a Alacant i d'això deu fer uns 50 anys, més o menys. 

Va ser un Convair Metropolitan, un avió de dues hèlices que pocs recordareu.

Tota la meva vida m'ha agradat volar, porto 1652 vols i 100 companyies aèries al meu curriculum i això ho dic per demostrar que en el tema dels avions tinc, com a mínim, un cert criteri.

Per tot això no creia que mai arribés un dia on acabés dient que per volar així prefereixo anar amb el tren. Doncs sí, volar ja no es, necessàriament un plaer si s'ha de fer en determinades circumstàncies i jo, com a mínim per anar a Madrid, no penso tornar a agafar un avió si no m'hi veig forçat.

Aquesta setmana m'hi va tocar anar i, renoi, quina creu!!!!!!

A l'anada, d'entrada, "jardinera" per embarcar. Jardinera es com un eufemisme perquè més aviat sembla un transport de bestià. Evidentment, abans hem hagut de fer cua durant uns 20 minuts. com era dels primers no hem patit gaire a l'hora de pujar.

L'avió, Vueling, que us puc dir, com son la companyia monopoli de Barcelona, no podem protestar perquè sinó no hi ha avió. Això si, els genolls m'els poso per corbata perquè físicament no soc capaç de seure sense que els meus genolls no toquin el seient de davant. 

Llegir el diari, La Vanguardia, per ser concret, es com un acudit perquè no hi cap en l'espai que tinc entre el seient de davant i el veí del costat. Ah, i girar el full es fantàstic. Entenc que es busqui el màxim de rendibilitat però fora bo considerar, ni que fos de tan en tan, que els qui volem som persones.

Arribats a Barajas, has de passejar 15 minuts per les pistes de l'aeroport fins arribar a la terminal.

A la tornada, el personal de terra ens "ordena", uns a l'esquerra i els altres a la dreta. LO bó del cas es que els sempre educats passatgers varen re interpretar això de la dreta i l'esquerra i, mentre uns ja érem ordenats, varen començar a aparèixer per l'esquerra de l'esquerra els qui creuen que les normes no son per ells sinó per els altres. A dalt teniu la foto del que s'ha d'entendre com una cua ordenada!!!!!

Vol tranquil, amb els genolls recollits altre cop i a l'arribada tornem hi a la "jardinera" tot i que hi havia un munt de fingers buits.

Per acabar d'adobar ho, en lloc de tres jardineres que es el que un A-320 necessita, ens han comprimit en dues i això hem pogut mantenir l'escalfor humana de dins l'avió, tot clavant colses.

Una caminada de 15 minuts fins el parking i ja hem arribat al cotxe.

Ni punt de comparació amb l'Ave, on la cua no hi es, l'espai al seient es més que correcte i pots llegir, dormir, treballar, el que vulguis.

Volar sempre es un plaer però no pas així. Volar es pitjor que agafar el metro en hora punta. Llàstima!!

dona

Com que no tenia internet no he pogut tenir un record per les dones, en el "seu" dia. Malament quan els polítics han de buscar el dia de..., només ho fan per les causes perdudes. El dia del tercer mon, el dia dels pobres, el dia dels animals, el dia dels llibres, el dia de no sé que.

En aquest, el vostre dia, només goso demanar perdó en el nom dels homes a vosaltres, les dones.

Perdó perquè des de l'origen del mon, l'home ha oprimit la dona per una senzilla raó, amagar la seva pròpia inferioritat psíquica. Algú ens ha donat força física per imposar nos a la resta de la civilització, i la dona ha estat la secreta i discreta víctima d'aquesta arrogància.

Dona, perdona'ns per ser tan simples i primaris, per haver vos fet tant de mal físic i moral durant més de 20 segles.

Avui encara, any 2014, la dona treballa més per guanyar menys que l'home, pateix assetjament i menyspreu, es tractada masses vegades amb menyspreu, com es possible que els homes siguem tan estúpids com per no reconèixer el que sou i el que valeu.

Bé, jo tinc la sort de tenir unes quantes dones al voltant, fins i tot la gossa, que m'han demostrat una i mil vegades, que son més intel.ligents que nosaltres.

Gràcies per fer nos costat.

Així no faci falta mai més el dia de la dona.

ja tinc internet

Quatre mesos després de tenir la brillant idea de tenir fibra a casa, quatre mesos després tenim fibra a casa. 

Només qui hi ha vist amb els seus ulls pot entendre perquè aquest país encara no ha sortit del forat.

Ha fet falta protestar, reclamar, amenaçar, perdre dies i dies de feina per estar allà, mirant una arqueta que amagava el secret d'una fibra que no volia arribar fins a casa.

Al final han fet falta 5 persones, quatre mesos,no sé quantes visites sense sentit, una veu telefònica que em consolava des de Telefònica, com si fos la Elena Francis, i un munt de paciència per arribar a tenir 100MB.

Ara l'ordinador va com un "pepino" i jo estic com un nen amb les sabates noves.

Operaris que no saben que fer, una multinacional que no li preocupa gens donar servei i que només busca els grans números, instruccions contradictòries, pèrdua de temps i de diners i, a la fi, una encaixada de mans amb el supervisor que, en 5 minuts ha arreglat el despropòsit.

Ja tinc fibra!

Barcelona, la gran enemiga dels gossos

Una nova ordenança amenaça les mascotes i els gossos els primers. El Sr. Martí, regidor de l'Ajuntament, en un missatge histriònic diu: es prohibirà que els gossos vagin sense corretja per "evitar que els gossos es barallin, per evitar atropellaments i sobretot perquè els propietaris poguem recollir millor les "cacas".....Aquest senyor: es pensa que els propietaris de gossos som tontos per els arguments esmentats i, a més demostra no tenir cap coneixement del tema.

Diu que vol que Barcelona sigui una ciutat amiga dels animals!!!!!!!. Jo diria que es la ciutat més enemiga que conec dels animals. De moment multes de 1.500€, això si, no els hi dona cap importància, no es perseguirà a ningú, llavors perquè les posa???

Tot està prohibit als gossos a Barcelona: fins ara prohibits tots els mitjans de transport, amb un gos, o vas a peu o amb el teu cotxe. Prohibit entrar als locals públics, als museus, a les esglésies, a la majoria dels restaurants, prohibit anar a les platges, prohibit bordar amb "excés", prohibit córrer als parcs, prohibit viure a Barcelona, ciutat amiga dels animals!!!!!

120 pipicans en una ciutat de, aproximadament 100 km cuadrats i 1.600.000 habitants.

primer posarem multes i després anirem fent més pipicans (sense determinar quants i on) i potser es podrà anar a les platges quan no es molesti a ningú....

Ah! i per donar un matís humanista al tema es castigarà als qui deixin els gossos 12 hores sols o la resta d'animals 3 dies. I com s'ho farà Sr. Martí, posarà a la Guardia Urbana a patrullar  i mirar dins els pisos com estan els animals? patètic 

Sr. Martí, quina es la multa per tirar cigarretes a terra? per pintar graffitti?, per pixar al carrer? Castiguem al ciutadà per tot allò que els polítics i funcionaris no saben gestionar. 

Per cert, si algun dia vol una ciutat amiga dels animals només té que mirar a Londres o París, no cal que vostè inventi res, la meva gossa Fibi i jo li agrairem molt.

Sant Cugat, ciutat capdavantera?

Parlo de Sant Cugat perquè visc a Sant Cugat, m'estimo Sant Cugat i com a vilatà de Sant Cugat crec que tinc el dret de parlar i criticar objectivament i amb afany de millorar.

Es cert que també ho faig així perquè l'alcaldessa de Sant Cugat, que es prodiga en aquells llocs on l'interessa, no considera prou important contestar a un Sant Cugatenc quan li escriu i fa servir escrits no signats i contestats per funcionaris desconeguts.

Anem al primer tema: Sant Cugat, ciutat pionera en ciutats intel.ligents i precursora en les noves tecnologies, ha trigat ni mes ni menys que 50 dies, repeteixo 50 dies per autoritzar una petita obra al carrer per desbloquejar el cablejat de fibra òptica. Senzillament per signar un permís d'obres sense cap mena de rellevància en un carrer lluny del centre sense cap incidència en el trànsit ni la circulació. Això es modernitat i professionalitat, NO. Això sense comptar que els Srs. de Telefónica, em varen informar, abans de les festes de Nadal, que durant el mes de Desembre, per festes, no donen permisos.

Hi han trigat això perquè vaig escriure a l'alcaldessa i casualment quan un autor desconegut em va contestar, al cap de pocs dies varen donar el permís d'obres. 

Ara toca esperar que les obres les faci Telefónica. Total, una connexió a la fibra òptica en una llar de la ciutat capdavantera haurà trigat aproximadament 4 mesos, gens malament, oi Sra. Conesa?

En un altre moment, ja fa mes d'un any vaig reclamar la no urbanització d'un seguit de espais que son la "tapadera" dels túnels de Vallvidrera, es a dir, els espais per on es deuria treballar el recorregut dels túnels. En aquell cas, l'alcaldessa si que em va contestar per passar tota la responsabilitat a Tabasa, els qui, segons ella, eren els responsables d'urbanitzar lo. Ara, quasi dos anys després, hem tornat a veure els anacronismes d'alguns.

Ja fa quasi un mes varen tancar una part anunciant el seu condicionadament, tancament espectacular perquè impedia el pas dels qui circulem diàriament per allà però totalment inútil, perquè avui, un mes després, les obres no han començat i la major part del tancat es a terra. Imagino que alguns vilatans han considerat que tancar per no res no cal.

Algun funcionari sense nom em podrà dir que no es responsabilitat seva però si son tan curosos a l'hora de concedir els permisos, no ho son a l'hora de controlar si es fan en els temps pertinents i molestant el menys possible als ciutadans.

Finalment, al Tot Sant Cugat d'aquesta setmana es parla d'una enquesta feta per el propi Ajuntament, segons la qual el 90% de la població diu estar bastant satisfet o molt satisfet de viure a Sant Cugat. Aquests tics endogàmics quan un mateix es fa les enquestes em recorda temps passats. Jo també estic molt satisfet de viure a Sant Cugat. Ara si hem pregunten si estic satisfet de com ho fan els qui se suposa que ens representen, llavors potser les respostes seran molt diferents.

Bona setmana