Molts haureu descobert on es el mont Gurugú recentment, arrel de les entrades d'immigrants de les darreres setmanes.
A mi, en canvi, el mont Gurugú m'ha recordat la meva infantesa i, sobretot, el meu avi.
Quan jo era un nen, el iaio (jo li deia així) em va explicar un munt de vegades la seva història al mont Gurugú, el mateix que ara surt als diaris.
Llavors ell hi era perquè Espanya volia conquerir i dominar el Marroc i allà lluità contra Abdel Krim i altres líders marroquins que defensaven el seu país d'un invasor que no hi tenia cap dret.
Ara, en canvi, el mateix esta Espanyol es el qui s'oposa que Africans de diferents països puguin entrar a Espanya. Curiós que un mateix estat tingui dret a conquerir un país i, anys després rebutjar als seus ciutadans.
Els qui vivim al anomenat estúpidament primer mon, sembla que tenim dret sobre els qui viuen en el tercer mon.
La nostre memòria històrica es tan petita com gran la nostre vergonya.
La nostre falsedat, i no parlo només d'Espanya, es tan gran com la nostre hipocresia.
La nostre societat es racista i classista i segregacionista i em fa por pensar que Catalunya no està lliure d'aquest pecat.
Cal que ens ho mirem. La justícia i la ètica no son només paraules, son una manera d'entendre la vida. Jo soc Català però abans soc persona.
Bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada