Quatre mesos després de tenir la brillant idea de tenir fibra a casa, quatre mesos després tenim fibra a casa.
Només qui hi ha vist amb els seus ulls pot entendre perquè aquest país encara no ha sortit del forat.
Ha fet falta protestar, reclamar, amenaçar, perdre dies i dies de feina per estar allà, mirant una arqueta que amagava el secret d'una fibra que no volia arribar fins a casa.
Al final han fet falta 5 persones, quatre mesos,no sé quantes visites sense sentit, una veu telefònica que em consolava des de Telefònica, com si fos la Elena Francis, i un munt de paciència per arribar a tenir 100MB.
Ara l'ordinador va com un "pepino" i jo estic com un nen amb les sabates noves.
Operaris que no saben que fer, una multinacional que no li preocupa gens donar servei i que només busca els grans números, instruccions contradictòries, pèrdua de temps i de diners i, a la fi, una encaixada de mans amb el supervisor que, en 5 minuts ha arreglat el despropòsit.
Ja tinc fibra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada