Parcs de Sant Cugat

A Sant Cugat/Valldoreix s'han inaugurat unes exposicions d'art al aire lliure. "Biennal d'Escultura. "Valldoreix dels Somnis" i només puc felicitar a l agent d'Amicart per la seva idea i feina feta.

Un dels tres indrets on s'hi han posat les escultures es l'anomenat: Parc de Sant Cebrià.

Aquest anomenat "parc" se suposa que es un seguit de tres espais fins fa poc temps abandonats de la mà de l'Ajuntament, un dels quals ara acull les escultures on, a corre cuita hi varen posar bancs i papereres perquè sinó les escultures hi serien sense mobiliari urbà.

Els altres dos espais, no goso dir ne parcs, l'Ajuntament no hi ha fet RES, bé, menteixo, en el tercer hi varen plantar 12 leilanders (arbusts, no arbres abans del estiu i ara, exactament la meitat son allà morts i ja està.

la anterior actuació en aquest espai va ser fer entrar una excavadora que va fer malt bé tot un tros.

Resultat, es un espai que al estiu ni els gossos ho volen anar i ho dic amb el màxim respecte per els gossos perquè com només hi ha rostoll sec (no plou i no hi ha rec) els animals es fan malt a les potes.

Finalment, i aquest es el punt més delicat, a la foto hi podeu veure les boques d'accés, imagino, dels pous de seguretat dels Túnels de Vallvidrera. La tapa d'un d'ells es mig oberta i si mai un dia una criatura i cau, tot jugant, hi haurà un disgust.

A mi em sembla molt bé que es promogui la cultura però si hi ha espais públics, lo primer es fer el manteniment de forma curosa i responsable. Si volem presumir de parcs, endavant però cuidem los com a tal

Estat policia

Si anem a un aeroport hi trobarem policies i soldats amb els dits sobre el gallet. Aquest estiu, veieu fotos de les platges amb soldats patrullant entre mig dels banyistes, si passegem per Paris i altres ciutats trobarem soldats per els carrers, els soldats, les armes de foc ja no son una cosa que es veuen només a les pel.lícules.

Ara formen part d'aquesta manera de reaccionar dels governs dels països.

A mi això no m'agrada perquè no puc evitar pensar que això es francament volgut per alguns per aconseguir un seguit de coses de manera molt senzilla:

- tallar, de cop, drets fonamentals dels ciutadans.

- imbuir a la població la por, un dels pocs sentiments incontrolables e imprevisibles.

- crear un estat policial on el govern pot decidir, aleatòriament el que es pot fer i el que no.

- fer creure a la gent que així es com haurem de viure a partir d'ara, es a dir normalitzar la excepció.

Suposo que la llista pot ser molt més llarga i cadascú hi podrà afegir el que pensi.

A mi no m'agrada viure en un estat policial i la excusa del terrorisme no em val.

Mai es podrà evitar que un pertorbat pugui fer mal, encara que es destini tots els diners del mon per evitar ho.

De fet, als fets ens podem remetre, a pesar de les massives inversions en "materials antiterroristes no es va poder evitar l'11S, ni Atocha, ni Paris Hebdo, ni Niça, ni tots els atemptats que hi ha hagut a Afganistan, Turquia, i la resta del mon.

Potser soc mal pensat però cada cop estic més convençut que son els propis estats, tots ells sense excepció, que alimenten el propi terror perquè el preu que paguem els ciutadans som sempre nosaltres qui el paguem mentre que ells hi treuen grans beneficis econòmics i de poder.

Allò de que la realitat supera la ficció sembla cada cop més aprop.

Les dones i el burquini

Imagineu per un moment que les dones es posessin a discutir si el banyador dels homes es adequat o no, si tapa prou o no, si avergonyeix o no. Oi que no podeu, es clar, i es que l'home pot fer i desfer el que vulgui perquè es el rei de la creació.

I si no es així tan se val perquè una gran majoria d'homes així ho pensa i tots ells son els qui manen.

En un mon "normal" si aquest qualificatiu tingués sentit per definir un mon, les dones haurien de ser, son les qui han de dir com volen anar vestides. 

Veig aquesta polèmica sobre l'us del burquini i crec retornar a l'època de les sufragistes a Anglaterra, quan les dones tenien que lluitar per poder tenir el dret a votar, dret que la majoria dels homes no els volia reconèixer.

Això avui sembla llunyà però en ple segle XXI les dones encara son tractades com a éssers de segona, sotmeses als homes i no cal mirar als països àrabs, als països més avançats del mon, les retribucions de les dones son inferiors a las dels homes així, que anem prenent nota.

Avui encara s'ha de parlar de quotes de dones per compensar les desigualtats entre homes i dones.

Això es lluny, molt lluny de la normalitat i encara ens manca molta educació per tal d'arribar a un mon on homes i dones només siguin diferents en el sexe i no estiguin sotmeses a les arbitrarietats dels homes.

Per cert, això es tan estúpid com la nova moda de parlar de homes i dones quan ens referim a la gent en general per deixar ben clar que "reconeixem" a les dones.

Potser millor que parlem de persones i prou, menys feina

Bona setmana

senglars

L'home, com a gènere, té un problema, bé en té molts, però un de força gros i es que no sap conviure amb la resta dels éssers que hi ha al mon.

L'home, que d'entrada es considera el rei de la creació, té per norma que ell té dret a ocupar el que sigui i com sigui i la resta ha de dir amen, i sinó, fora.

Fora vol dir exterminar, eliminar, eradicar, en definitiva, carregar se qualsevol mena d'oposició.

Així l'home ha transformat la natura, carregant se boscos i muntanyes (per treure minerals), eixugant mars i rius o canviant el seu curs, embrutant ho tot. Amb la resta d'humans, si li han fet nosa, l'home també se'ls ha carregat, pobles sencers. Així que, amb aquest curriculum, que voleu que hagi fet amb els animals, doncs el mateix exterminar fins a la seva eliminació.

Ara els ha tocat als pobres senglars i el seu temps es a punt d'acabar. De fet, els senglars ja eren aquí a Collserola, abans que nosaltres i bé, mentre no ens feien nosa, no passava res però quan als senglars se'ls ha acabat el menjar o la tranquil·litat de viure sense nosaltres, els homes, doncs han vingut a viure amb nosaltres.

No crec pas que la seva sigui una ocupació violent ni premeditada sinó condicionada per les circumstàncies.

I fins aquí la primera part, el que anomenem l'enunciat del problema.

Quina es la solució?

La més divertida es la del Fernández Diaz del PP, germà de l'altre: posar multes a qui doni de menjar als senglars i organitzar caceres, vaja las "monterías" de l'època de Franco.

Fixeu vos que ràpid ha trobat els culpables: nosaltres que, aparentment ens entretenim a donar de menjar els senglars!!!! i la solució: cop d'escopeta. En el seu anàlisi del tema no es veu enlloc que es preocupi de buscar l'origen del problema. Anem a lo pràctic, mort el gos s'ha acabat la ràbia.

Jo no he vist a ningú donant de menjar als senglars, més aviat tothom gira cua perquè no sap com poden reaccionar i si els senglars mengen de les escombraries  es perquè hi deu haver masses llocs on la gent no disposa de contenidors per tirar les deixalles.

En canvi no he sentit pas a parlar de seguiment de la evolució d'aquests animals els darrers 10 anys, per veure on eren, com vivien i que ha canviat perquè ara vinguin a casa nostre. No serà que som nosaltres qui hem ocupat el seu habitat? i, si així fos, no seria convenient que aquests polítics preclars es preocupessin, no només del negoci immobiliari i vigilessin evitar trencar el delicat equilibri de convivència entre persones i animals.

Si els senglars tinguessin on viure i menjar del que a ells els agrada i no les deixalles que nosaltres tirem, potser no faria falta matar.

Quan jo vaig venir a viure a Sant Cugat fa més de 14 anys, no recordo veure senglars per el carrer. Si abans això era possible, per què no ara?   

violència gratuita

El Sr. Antonio García, cuiner de professió era un home com tots nosaltres que, un mal dia va caure a mans d'un grup de salvatges des cerebrats quan tornava a casa de matinada amb metro, després de treballar.

Per el que he llegit, ni tan sols es va adonar del que li va caure a sobre perquè el varen atacar per l'esquena. Eren joves, uns quants (els covards mai ataquen sols) i amb admiradores (dues noies els acompanyaven i miraven).

Avui l'Antonio ha perdut un ull i va en cadira de rodes, mai més no podrà viure com fins ara, per què?, doncs perquè a uns quants els ha semblat divertit donar cops, fer mal, molt de mal i fins i tot gravar ho.

Evidentment aquest es l'extrem pitjor de la violència tret dels que empren les armes per a matar més gent, fer més mal encara però la violència es al bell mig de la nostre societat i no fem res per evitar ho.

La violència pot ser física però també pot ser verbal i aquesta es molt més freqüent i tanmateix perillosa. Qui de nosaltres, conduint el cotxe no ha estat insultat i amenaçat amb les mans per haver fet una incorrecció o, pitjor encara, per recriminar a qui l'ha fet.

El pitjor es que aquesta violència es a totes les edats i comencen amb els nens que, veien el que fan els grans se senten animats a fer el mateix.

Aquest no es un problema del nostre país perquè altres també ho pateixen però si es un problema social i, sobretot, educatiu.

La educació segueix sent el punt més feble de la nostre societat i aquí si, a Catalunya ens manca molt de camí per recórrer. Ja no penso en l'estat sinó en nosaltres.

Violència per violència i violència "justificada" son dos de les nostres pitjors xacres.

Quan sento allò que ara s'anomena violència de gènere, una forma elegant de dir que un home ha matat a una dona, senzillament perquè es creia amb dret a fer ho, això, conciutadans, ens ho hem de fer mirar.

Segur que la TV i el cinema han desmitificat la violència i l'han integrat en les nostres vides però no hem sabut separar la realitat de la ficció i aquesta, ara, s'ha quedat enrere respecte a la realitat.

No sé pas com es pot revertir això però si sé on s'ha de començar: a les escoles.

Turisme de qualitat, no de quantitat

Barcelona es una destinació turística, això es un fet innegable que alguns diuen que va començar amb la invasió d'Italians al Mundial del 82.

Això ja no es pot evitar i no s'ha d'evitar perquè d'ells en depèn un bona part dels ingressos de Barcelona i rodalies. De fet tota Catalunya ha estat descoberta gràcies a Barcelona i no al inrevés.

El turisme no es dolent per definició i, de fet, la tendència del mon cap els serveis més que la producció ens obliga a viure d'allò que ens pot resultar productiu.

Ara bé, tots els extrems son dolents i més quan s'ajunten molts factors al mateix temps.

La gran eclosió del turisme ha estat mèrit de la ciutat però també es mèrit del clima, la ubicació, els serveis oferts i, no ho oblidem, les circumstàncies dels nostres competidors.

Aquest es un punt no gens menyspreable. La majoria dels països riberencs de la Mediterrània, avui, no son bones destinacions: Egipte, Tunis, Algèria, Grècia, Turquia, França fins i tot, pateixen directament el terrorisme o la inseguretat i això afavoreix que avui, Barcelona sigui la joia de la corona.

Però tornem a casa, diu la dita que un es pot morir d'èxit i això pot passar a Barcelona perquè, en primer lloc, els nostres polítics (que estrany) no han sabut ni saben gestionar ho.

Un segon motiu es que, com la crisi ens ha empobrit a la majoria a canvi d'enriquir uns pocs, això ha fet que la imaginació es posi a treballar per buscar la supervivència de manera legal o no.

Molts negocis s'han posat en marxa perquè la gent no té alternatives de treball i això també es cosa dels nostres dirigents, no ho oblidem. Uber, per exemple, AirBnb, son nascuts de com buscar se la vida quan no tinc altre solució. Un no es posa a conduir amb Uber per plaer sinó perquè no pot fer altre cosa. Un posa a llogar el seu pis o casa seva perquè així guanya el que no pot per altres mitjans. Això si, mentre la Colau i cia bloquegen els hotels de luxe perquè això queda bé amb els votants.

Estem canviant el nostre model de ciutat per el de una ciutat "low cost" com ara es diu i això, amics, es anar de pet al fracàs. Recordeu Vueling, Spanair?

Barcelona serà un èxit el dia que no es miri cap a buscar volum de turisme sinó qualitat de turisme. Quan es valori i s'ajudi i es promocioni el turisme amb valor afegit i selectiu.

Tots els mitjans del país parlen de record de turistes i això sembla un èxit però no ho es pas. El que s'ha de mesurar es la despesa per cap.

L'altre dia vaig dinar (mala pensada) en una cafeteria que fa cantonada Passeig de Gràcia amb Casp. Val a dir que primer havíem provat en un lloc de tapes uns metres més amunt d'on vàrem marxar senzillament perquè no ens feien ni cas. Doncs el lloc em va fer caure l'ànima als peus: música a tot volum, tot el servei era forà i el menjar, sense comentaris. Aquest lloc, fa anys era un bon lloc per menjar. Ara tant se'ls en dona. Els es igual que la gent no repeteixi perquè el seu client es el turisme d'un sol cop. Un cop, una clavada i anem per un altre.

No els puc criticar, fan el que volen o el que poden però així ens carreguem el prestigi de la ciutat. No oblidem que els que venen i no els agrada el que troben, després ho expliquen als qui poden venir. Llegia fa poc que Venècia ja ha perdut la majoria dels seus habitants (només en queden 50.000) i que allò sembla un parc d'atraccions per a turistes.... si veus les barbes del veí pelar, posa les teves en remull....

Barcelona ha de vetllar per la qualitat dels serveis, no ha de ser populista, en lloc de crear super illes, que no deixi desaparèixer els comerços antics, amb personalitat, que la gent amb cultura i criteri busca i valora. Que no deixi convertir tot el centre en un cúmul de franquícies fotocopiades. Que fomenti la cultura museística que atrau a molta gent molt més adient que el turisme de borratxera. Que realment es prengui de manera seriosa els robatoris, manters i qualsevol activitat il.legal (perquè els manters son il.legals) i aposti per allò que aporti valor afegit. Volem una estació a la Sagrera però quan un arriba a Sants el primer que veu al sortir al carrer son paradetes de menjar i objectes turístics..... Volem vols intercontinentals però un ha d'esperar 45 minuts per recollir la maleta.....Volem però no fem.

El proper que perdrem es la Barceloneta, barri mariner i pescador que estem transformant en hotels i apartaments il.legals en lloc de preservar lo amb cura i criteri perquè mantingui, dins del possible la seva essència de barri. Restaurar cases, afavorir que els veïns re inverteixin en casa seva, evitar la massificació, regular la creació de serveis, re descobrir el barri i fer lo més humà i de més qualitat.

Bé podria seguir tot el dia amb més i més punts.

Llàstima que els nostres polítics no mirin més enllà de les properes eleccions i els seus vots, sinó podríem fer de Barcelona, una gran ciutat.  

de gossos i persones

Aquest estiu s'ha parlat, i molt, dels gossos i la platja i d'on poden anar o no.

S'ha obert una espècie de mini espai a la platja de la Barceloneta perquè els gossos es poguessin banyar amb els seus "amos". Lo suficient perquè l'ajuntament pugui presumir de consciència social i alimentar tots els mitjans que s'hi han abocat. 

Aquest cap de setmana un article parlava de que a Sant Pol, una quinzena d'entitats s'han posat d'acord per reclamar la fi de la prova de platja per a gossos. Segons uns perquè posen en perill als corb marins!!! que, segons sembla son prioritaris per davant dels gossos...

Tant a Barcelona com a Sant Pol es queixen, també, de la manca de vigilància per impedir, i suposo castigar, als infractors.

jo, amb franquesa, n'estic fart de tanta hipocresia i sobretot per la manca de rigor d'uns i altres. En el mon civilitzat, la convivència entre gossos i humans no es qüestiona, es perquè es una cosa natural.

Que un gos no es un humà ja ho sabem però on es dit que els humans som millors que els gossos en comportament i sociabilitat.

He arribat a llegir que "els gossos embruten les platges". Jo, aquest cap de setmana, a la platja del Masnou, he pogut veure desenes de persones fumant i apagant les burilles a la sorra que allà es queden. No sé quantes persones han "pixat" a l'aigua just al costat d'un que passava al costat boquejant i empassant el que no toca. Ah, però això no compta.

Per què mai no es crida als qui tenim gossos per legislar aquests temes i per fixar regles.

per què els gossos estan estigmatitzats i son culpables de tota la brutícia de les ciutats i les platges i ningú no diu res de les escopinades, les burilles al carrer, els papers, els xiclets i tantes altres coses no degradables que els humans deixem al carrer.

L'Ajuntament de Barcelona son uns hipòcrites que no resolen cap problema, només remenen la cua per fer veure que fan però no fan res de constructiu, com a mínim en aquest tema, i d'altres.

Un gos es un ésser viu, dotat d'un nivell d'intel.ligència (verificat per estudis internacionals), capaç de comunicar i sentir i amb una entrega abnegada al servei del home.

Utilitzat com a soldat, pastor, bomber, detector de bombes, caçador, el que volgueu, però mai reconegut com el que es, un gran company i amic dels humans.

Els qui no teniu un gos segurament somriureu de manera condescendent al meu escrit, però es que no teniu ni idea del que no coneixeu i això no us fa ser superiors als altres.

 

persones

L'altre dia vaig veure aquesta foto i em va agradar molt per el seu significat.

Un home gran grec, recollint i acollint un petit refugiat a les seves costes.

Quanta humanitat en aquesta persona que no es preocupa de si el nen es Sirià, Afganès, Somalì o el que sigui, ell veu un nen en perill i el salva i el du a terra. 

Segurament ell no deu disposar de gaires mitjans i això tampoc importa, ell es una persona que, senzillament, es preocupa de salvar un altre persona.

Si tots fóssim capaços d'actuar amb aquesta generositat i aquest despreniment, segur que el mon aniria molt millor.

Llàstima que els dirigents del mon no tenen la grandesa d'aquest home.

Bona setmana!