senglars

L'home, com a gènere, té un problema, bé en té molts, però un de força gros i es que no sap conviure amb la resta dels éssers que hi ha al mon.

L'home, que d'entrada es considera el rei de la creació, té per norma que ell té dret a ocupar el que sigui i com sigui i la resta ha de dir amen, i sinó, fora.

Fora vol dir exterminar, eliminar, eradicar, en definitiva, carregar se qualsevol mena d'oposició.

Així l'home ha transformat la natura, carregant se boscos i muntanyes (per treure minerals), eixugant mars i rius o canviant el seu curs, embrutant ho tot. Amb la resta d'humans, si li han fet nosa, l'home també se'ls ha carregat, pobles sencers. Així que, amb aquest curriculum, que voleu que hagi fet amb els animals, doncs el mateix exterminar fins a la seva eliminació.

Ara els ha tocat als pobres senglars i el seu temps es a punt d'acabar. De fet, els senglars ja eren aquí a Collserola, abans que nosaltres i bé, mentre no ens feien nosa, no passava res però quan als senglars se'ls ha acabat el menjar o la tranquil·litat de viure sense nosaltres, els homes, doncs han vingut a viure amb nosaltres.

No crec pas que la seva sigui una ocupació violent ni premeditada sinó condicionada per les circumstàncies.

I fins aquí la primera part, el que anomenem l'enunciat del problema.

Quina es la solució?

La més divertida es la del Fernández Diaz del PP, germà de l'altre: posar multes a qui doni de menjar als senglars i organitzar caceres, vaja las "monterías" de l'època de Franco.

Fixeu vos que ràpid ha trobat els culpables: nosaltres que, aparentment ens entretenim a donar de menjar els senglars!!!! i la solució: cop d'escopeta. En el seu anàlisi del tema no es veu enlloc que es preocupi de buscar l'origen del problema. Anem a lo pràctic, mort el gos s'ha acabat la ràbia.

Jo no he vist a ningú donant de menjar als senglars, més aviat tothom gira cua perquè no sap com poden reaccionar i si els senglars mengen de les escombraries  es perquè hi deu haver masses llocs on la gent no disposa de contenidors per tirar les deixalles.

En canvi no he sentit pas a parlar de seguiment de la evolució d'aquests animals els darrers 10 anys, per veure on eren, com vivien i que ha canviat perquè ara vinguin a casa nostre. No serà que som nosaltres qui hem ocupat el seu habitat? i, si així fos, no seria convenient que aquests polítics preclars es preocupessin, no només del negoci immobiliari i vigilessin evitar trencar el delicat equilibri de convivència entre persones i animals.

Si els senglars tinguessin on viure i menjar del que a ells els agrada i no les deixalles que nosaltres tirem, potser no faria falta matar.

Quan jo vaig venir a viure a Sant Cugat fa més de 14 anys, no recordo veure senglars per el carrer. Si abans això era possible, per què no ara?