Si anem a un aeroport hi trobarem policies i soldats amb els dits sobre el gallet. Aquest estiu, veieu fotos de les platges amb soldats patrullant entre mig dels banyistes, si passegem per Paris i altres ciutats trobarem soldats per els carrers, els soldats, les armes de foc ja no son una cosa que es veuen només a les pel.lícules.
Ara formen part d'aquesta manera de reaccionar dels governs dels països.
A mi això no m'agrada perquè no puc evitar pensar que això es francament volgut per alguns per aconseguir un seguit de coses de manera molt senzilla:
- tallar, de cop, drets fonamentals dels ciutadans.
- imbuir a la població la por, un dels pocs sentiments incontrolables e imprevisibles.
- crear un estat policial on el govern pot decidir, aleatòriament el que es pot fer i el que no.
- fer creure a la gent que així es com haurem de viure a partir d'ara, es a dir normalitzar la excepció.
Suposo que la llista pot ser molt més llarga i cadascú hi podrà afegir el que pensi.
A mi no m'agrada viure en un estat policial i la excusa del terrorisme no em val.
Mai es podrà evitar que un pertorbat pugui fer mal, encara que es destini tots els diners del mon per evitar ho.
De fet, als fets ens podem remetre, a pesar de les massives inversions en "materials antiterroristes no es va poder evitar l'11S, ni Atocha, ni Paris Hebdo, ni Niça, ni tots els atemptats que hi ha hagut a Afganistan, Turquia, i la resta del mon.
Potser soc mal pensat però cada cop estic més convençut que son els propis estats, tots ells sense excepció, que alimenten el propi terror perquè el preu que paguem els ciutadans som sempre nosaltres qui el paguem mentre que ells hi treuen grans beneficis econòmics i de poder.
Allò de que la realitat supera la ficció sembla cada cop més aprop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada