El Sr. Antonio García, cuiner de professió era un home com tots nosaltres que, un mal dia va caure a mans d'un grup de salvatges des cerebrats quan tornava a casa de matinada amb metro, després de treballar.
Per el que he llegit, ni tan sols es va adonar del que li va caure a sobre perquè el varen atacar per l'esquena. Eren joves, uns quants (els covards mai ataquen sols) i amb admiradores (dues noies els acompanyaven i miraven).
Avui l'Antonio ha perdut un ull i va en cadira de rodes, mai més no podrà viure com fins ara, per què?, doncs perquè a uns quants els ha semblat divertit donar cops, fer mal, molt de mal i fins i tot gravar ho.
Evidentment aquest es l'extrem pitjor de la violència tret dels que empren les armes per a matar més gent, fer més mal encara però la violència es al bell mig de la nostre societat i no fem res per evitar ho.
La violència pot ser física però també pot ser verbal i aquesta es molt més freqüent i tanmateix perillosa. Qui de nosaltres, conduint el cotxe no ha estat insultat i amenaçat amb les mans per haver fet una incorrecció o, pitjor encara, per recriminar a qui l'ha fet.
El pitjor es que aquesta violència es a totes les edats i comencen amb els nens que, veien el que fan els grans se senten animats a fer el mateix.
Aquest no es un problema del nostre país perquè altres també ho pateixen però si es un problema social i, sobretot, educatiu.
La educació segueix sent el punt més feble de la nostre societat i aquí si, a Catalunya ens manca molt de camí per recórrer. Ja no penso en l'estat sinó en nosaltres.
Violència per violència i violència "justificada" son dos de les nostres pitjors xacres.
Quan sento allò que ara s'anomena violència de gènere, una forma elegant de dir que un home ha matat a una dona, senzillament perquè es creia amb dret a fer ho, això, conciutadans, ens ho hem de fer mirar.
Segur que la TV i el cinema han desmitificat la violència i l'han integrat en les nostres vides però no hem sabut separar la realitat de la ficció i aquesta, ara, s'ha quedat enrere respecte a la realitat.
No sé pas com es pot revertir això però si sé on s'ha de començar: a les escoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada