Espero qe els puristas de la Catosfera em perdonin per alterar allò del principi de no publicar mes d'un cop al día i així garantir major frequencia però ara tic temps i ganes, ho sento.
Aquest per a mi es un tema major i no menor.
Esglesia, religió? només vull parlar de l'esglèsia. Educat en un entorn catòlic encara que no practicant allò de l'esglèsia mai m'ha estat imposat i soc jo qui, durant molt de temps he anat a l'esglèsia. Ara no hi vaig i per un costat estic content però per l'altre em sap greu. Jo anava a Sant Ildefons parroquia que m'era propera de casa però no en el aspecte físic, que també sino per el tarannà dels seus rectors, primer mossèn Alemany i ara en Lluis Saumell, home de gran humanitat (i gran músic). La seva missa de les 20h30 del diumenge té en el capellà que la porta un teòleg impecable i home mes que correcte.
Direu i perque no hi vas. El meu problema es que cada cop em repateja mes sentir les incongruencies d'uns polítics amb alçacolls que s'autoanomenen bisbes de l'esglèsia i representants de la religió catòlica i portadors del missatge de Jesús i de Déu.
Crec que hi ha molta hipocresía i manca de sinceritat.
Bé no vull fer ara tot una disquisició sobre el mal que fan a tothom i sobretot a la nostre religió o es que només es la seva?
A primers d'aquesta setmana en Blazquez insinuava mes que afirmava que l'esglèsia hauria de demanar perdó per els seus actes durant el periode franquista. Quan ho vaig sentir vaig pensar per un moment que ja era hora però bé està si a la fi es reconeixen els errors. Doncs no, no han trigat ni una setmana i ja han rectificat i posat a cadascú al seu lloc, aqui no ens penedim de res i es va malinterpretar el que en Blazquez va dir.
Aquests senyors no coneixen la paraula penediment o error o es que estan en possessió de la veritat absoluta.
Bé, el resultat es patètic i evident, a les esglèsies cada cop hi ha menys gent jove quan no hi ha mes que vells mig adormits i resignats.
A mi em sap greu dir ho però aquesta no es la meva esglèsia i per això no hi vaig.
Això si, quan no hi ha ningú, algun cop m'hi podeu trobar a Sant Ildefons o qualsevol altre esglèsia perque es un lloc on hi respiro pau i tranquilitat i puc parlar amb qui realment penso que val la pena. Crec que Ell si que m'escolta
2 comentaris:
En el fons acabes el teu comentari dient allò que realment importa. Perquè per a parlar amb Ell es pot fer des de qualsevol lloc.
I jo no puc parlar, perquè el meu cas és el de molta gent. Jo no hi vaig per pura desídia... que crec és molt pitjor. I ja hauré de rendir comptes, n’estic convençut, el que encara demostra més el meu grau d’estupidesa...
Dit això, però, jo no deixaria d’anar –si hi anés- pel que tu dius.
El que els bisbes facin o deixin de fer té una importància relativa. La té només des del punt de vista de com s’utilitzen les seves manifestacions pels medis o de com pugui afectar a persones sensibles als seus actes, com ara tu.
Els bisbes, com tots nosaltres, encloent els que se’n en fumen i/o són totalment ateus, hauran també de rendir comptes dels seus actes,
En els dos mil anys de Cristianisme, tot i que estem passant per una onada de materialisme que ofega i entorpeix els nostres sentiments, tot i que, com dius, sembla que els que haurien de celar per l’Església estiguin llençant pedres contra les seves taulades, l’Església a escala universal (i no em pas d’oblidar que la veritable Església no hi entén de races o de política, no ha fruit mai d’una prosperitat com la que té ara.
I parlant del que els alts dignataris de l’Església poden estar fent en aquests moments, i de si es penedeixen o no del que varen fer en uns altres moments, i de si poden o no demanar perdó, tot això és “peccata minuta” si ho comparem amb la història de l’Església i d’alguns dels seus dirigents.
Mirem com s’ho feien al Renaixement... Fins i tot Dante es va veure obligat –i li va costar que el desterressin fora de la seva estimada Florència- a omplir l’Ínfer de bisbes, cardenals i algun que altre Papa...
I abans també... I després... Però l’Església segueix endavant, cada cop amb més força.
Pot semblar tocada pel materialisme occidental. I aquí a Catalunya podeu pensar que ja no pot anar més avall. I en canvi, el que perd als països del 1er món, ho guanya amb escreix en el 3er. Però també a Catalunya hi ha moviments –que potser no fan soroll- però que mantenen el foc sagrat.
I en el fons és molt senzill. Al menys, ho és si creiem en Déu.
Perquè si Déu existeix cóm podem esperar que deixi caure la seva pròpia obra?
Nosaltres tenim llibertat de fer el que ens sembli, però, per molt que ho intentem, no podem lluitar contra la Seva voluntat o bé hauríem d’arribar a la conclusió d’aquells que pensen que Déu és una invenció dels humans.
A Massachusetts, estat catòlic de sempre, fa anys que es produeixen escàndols sexuals de pederàstia que han costat milions de dòlars a les parròquies i als bisbats en concepte d’indemnitzacions. Però les Esglésies continuen omplint-se els diumenges.
El mateix passa a Amsterdam, on els catòlics són minoria.
Però, encara més notori, si tenim compte que els EUA és on, sobre el paper, hi ha més materialisme i més llibertinatge, com religions cristianes com els Evangelistes o els del Moviment del Darrer Dia (Mormons) van agafant més força fins a influir en la política del país.
Aquesta força no la podrien tenir, si no fos pel resultat de la unió de milions de persones que, de bona fe, els la hi donen.
I ells, bé o malament, també formen part de l’Església Cristiana.
Si tenim ganes d’anar a missa sempre ho podem fer-ho prescindint del que els caps puguin dir o fer, o del que la COPE digui o faci.
Déu hi és present, i el capellà mentre oficia, és el Seu representant –encara que sigui un bandarra integral. I si anem a combregar, el que imparteix la Comunió pot ser un assassí confés i tenir encara les mans brutes de sang.
Però la Sagrada Forma consagrada no hi té res a veure. El capella és simplement el vehicle. El que importa és el que ens dóna NO qui ho fa!
Amen
Curious97
Ampliant aquest comentari, i com a prova del que dic, avui, dia 30/11el diari parla d'un "miracle"
La senadora Aros, cofundadora del PSC no vol combregar amb la política i filosofia del partit i ha decidit combregar amb la del cristianisme. El diari no menciona quina branca del cristianisme, però és igual.
Totes tenen el mateix "Boss"
Que et sembla?
Curious97
Publica un comentari a l'entrada