He llegit avui a la Vanguardia, el Sr. Manel Perez (ventana indiscreta) i he hagut d'admetre que aquesta dona, encara que a mi no m'agrada gens, actua com a verdader president de la seva autonomía.
Llastima que d'això no en tenim a casa.
La dona sap que Barajas es el 15% del seu PIB i que fa: li diua la seva Caja Madrid que reforci la seva posició a Iberia i així garantir la seva estrategia de Barajas com a centre de distribució aeri de l'estat. Pura enveja. Ell assegura el seu paper a Iberia com per altre banda també hi te la ma ficada a Aena doncs "pas de problème"
Aqui diem que no hem de dir res en contre de la madelena perque no toca i del nostre aeroport que? doncs competirá amb el de Sabadell Girona i Reus.
2 comentaris:
Discrepo parcialment amb tu. Si comencem aplaudint la ingerència de les institucions polítiques a les caixes estem acceptant que aquestes institucions s'han de regir per criteris polítics i no per criteris estrictament econòmics (sense deixar de banda, això sí, la seva funció social). Iberia és una empresa privada, ja no és una companya de bandera (terme que, per cert, està passant feliçment a l’historia en el nostre “mon endreçat” amb molta rapidesa). Es comença acceptant i aplaudint aquestes interferències polítiques i s'acaba justificant que, per exemple, l'Ajuntament de Barcelona s'hagi convertit en un productor de vi, amb vinyes pròpies, o en un empresari de parc d'atraccions (Tibidabo), o en moltes altres activitats en les que els poders públics no hi haurien de ficar mai el nas.
Els francesos diuen allò de “l’union fait la forcé”.
Sembla evident que un dels problemes de Catalunya sempre ha estat la manca d’aquest principi.
Un dels pocs cops que hem anat units per la vida fa ser quan ens envaïren els francesos i els varen donar força feina, sobre tot a Girona.
Les altres autonomies –amb llurs problemes, si vols- però a l’hora de la veritat estat més unides.
Aquí estem molt units al voltant de conceptes o coses que ens distreuen de la nostra realitat. Com, per exemple, el Barça o Ronaldinho.
I jo em demano… Si per un Barcelona / Madrid es mobilitza ( i gairebé es paralitza) tot Catalunya fins al punt que durant els dies previs s’oblida tot i la gent (i els medis) no en parlen de res més, com és que no podem fer-ho sobre temes molt més importants com l’Aeroport o el de l’AVE?
A l’hora del Barça / Madrid no hi ha partits polítics, hi ha culés i prou. En canvi, a l’hora de les coses veritablement transcendents, des del P.P. fins al PSC, passant per els verds, els blaus, els grocs i els dels tots els colors de l’arc de San Martí, tornem a veure les gran disparitats d’un front dividit.
I ja se sap « divideix i venceràs »
El Sr. Z n’és perfectament conscient i ell sap que el proper març tornarà a estar en situació de pactar, si li cal, amb uns o amb els altres, i aquí ens limitarem a dir, com sempre, que els de Madrid s’ho emporten tot.
Desenganyem-nos, Ells fan els que nosaltres volem fer i no en sabem prou…
A Milà també tenen partits polítics (més que aquí, de fet) però quan es tracta de mantenir el lideratge que tenen sobre Roma ho fan tant bé que sembla com si els Romans haguessin llençat la tovallola i es resignessin a ser la capital i els primers des del punt de vista turístic…
Quan treballava amb l’industria tèxtil un dia vaig comentar a un industrial (el teu padrí) els problemes que ja s'albiraven a l’industria. I la seva contestació va ser “mentre nosaltres resistim ja ens va bé que caiguin els demés…”
Curioou97
Publica un comentari a l'entrada