Bé, si vosaltres o jo mateix tiguessim un "error", en la nostre declaració, d'uns centenars d'euros, no m'imagino pactant amb hisenda una rebaixa en la sanció que em correspongui a canvi de declararme culpable.
Serà que la justicia no medeix a tothom en base al mateix criteri?, això ja no seria una questió de polítics, serà que el que falla va més enllà?
Vull pensar que la justicia será cega i equanim, ho necessito per no perdre la fè
2 comentaris:
És surrealista pensar que els cecs porten ulleres però si parlem de miops i del color del vidres de les ulleres recorda que "no tothom qui porta ulleres és nascut a Llavaneres". Em sembla que la frase porta missatge però jo encara no l'he trobat. Pensa-hi! Però si la fe depèn de les decisions judicials, anem bé per anar a Sants! Tot plegat és surrealista.
Filium meus!
Com és possible que encara no se’n hagueu adonat que, com a mínim, hi ha dos tipus de justícia. Simplificant-ho mol, car podríem fer-ho més detallat, hi ha una justícia pels rics (o per aquells que es poden permetre comprar-la) i un altra pels pobres (o sigui, pels que depenen dels advocats d’ofici, que només a les pel•lícules americanes poden ser tan bons que fins i tot salven a la víctima).
Això per no parlar de la justícia que convé als polítics (en general) i de la normal per a la gent del carrer.
Ja sé que és un punt de vista molt cínic, però és que no hem pas d’oblidar que els jutges (o els que imparteixen justícia) són persones i, per tant, subjectes a la extorsió, corrupció o a qualsevol altre vici.
Si alguns capellans –que haurien de donar exemple d’honestedat i puresa- es deixen corrompre per les temptacions, del més humil fins al Sant Pare (no fa pas tants segles aquest darrer), perquè un jutge ha de ser perfecte? Perquè un polític ho ha de ser-ho?
Primer són homes i dones, o sigui essers humans. Després ve la resta.
Sant Pere, a qui Jesús considerava el seu hereu, el va negar 3 cops.
Sarkocy que se suposa representa a la dreta tradicional francesa ha decidit lligar-se la manta al cap i gaudir tant com pugui dels “plaers de la carn”… I afixi, en lloc d’anar-se’n de “meuques”, com pot potser fer el rei d’Espanya, es duu –segons es pot llegar a la premsa francesa, la meuca a domicili. Potser és més car, però certamen és més discret i sobre tot, més còmode.
És que potser quan el Sr. Más o el Sr. Carod Rovira juren i perjuren que el seu únic amor és Catalunya i estan disposats a morir pels catalans, hi ha algú que s’ho pugui creure…?
Jo diria, filium meus, que el que has de tractar és no tenir MAI cap problema amb la justícia i si, per desgracia, arribes a tenir-lo, val més que puguis pagar-te un bon advocat, com el mestre De la Rosa, a qui no fa pas tants anys, el Sr. Pujol, amb l’autoritat que li donava la Presidència de la Generalitat, li va atorgar la Creu de Sant Jordi, en considerar-lo un prohom entre els nostres homes de negocis.
Poc desprès explotava la bomba!
Per tant, i resumint, la justícia la pinten amb una vena als ulls perquè NO pugui veure com la tracten. I en quan a ecu ànim, comença per analitzar les grans magnituds del planeta.
És equànime la justícia quan tolera la explotació a dojo de les riqueses dels països més atracats del món, preocupant-se de mantenir les seves poblacions a un nivell propè al de la misèria més tenebrosa.
És equànime la justícia quan admet que puguin haver dictadors “bons” (aquells que ens poden donar quelcom), Aràbia, la Xina, Indonèsia, Líbia (responsable convicte de l’assassinat de quasi 300 persones de cop), Brusia, i tants d’altres, mentre que altres dictadors són “dolents” perquè no se’n pot traure gairebé res d’ells?
Repeteixo, no perdis la fe, però no la tinguis en la justícia… No en la dels homes, en tot cas!
Curious97
Publica un comentari a l'entrada