Repassant els meus escrits al blog vec que no hi ha gran cosa que valgui la pena. De fet només son queixes poc importants sobre coses encara menys importants.
Avui vull parlar d'algo realment important.
No se si sabeu que hi ha uns centres que es diuen d'acollida. Allà hi viuen tots els nens i nenes i nois i noies fins als 16 anys que no poden estar amb els seus pares per qualsevol problema de tipus legal, es a dir pares a la presó, pares que els han maltractat, pares que tenen problemes amb la beguda, amb la droga, en definitiva, com si no tinguessin pares.
I aquests nens tenen una edat en la que haurien de viure com a nens normals amb els seus pares i no en una residència per molt bona que sigui.
He tingut la sort de coneixer els monitors i sobretot les persones que dirigeixen un d'aquests centres. La seva feina i dedicació es encomiable i sobretot abnegada. El meu primer record es doncs per aquesta gent.
El meu segon record es per tots els nens que avui i demà i segurament durant els propers mesos no podran conviure normalment amb els seus pares.
Avui No puc fer res mes que aprofitar aquesta petita finestra per denunciar una de les coses mes tristes de la nostre societat.
Demá seguiré ajudant los com pugui, us recomano que feu el mateix,
Bon Nadal
1 comentari:
Molt del que s’escriu actualment – malauradament – té molt poca transcendència i en molts cassos arriba a extrems de banalitat exasperant.
En realitat, com ja hem comentat en una altra ocasió, això no és més que el reflexa del materialisme en el que vivim immersos. La nostre trista societat de consum –trista, encara que pretenguem és la societat de la felicitat- només té en compte allò que, d’alguna forma, pot produir guanys d’algun tipus, siguin econòmics, d’imatge o polítics.
Mols escriptors escriuen pensant en el nombre d’edicions que podran arribar a fer o en els premis que guanyaran. Abans, grans autors com Victor Hugo, Goethe, Mann, Leon Tolstoi, Ibsen, Verdaguer (parlant només dels més moderns), escrivien pensant més en donar sortida als seus sentiments i/o pensaments que en els premis que podrien obtenir. I així, la relativa modèstia en la que molts vivíem.
Ara, uns quants novel•listes guanyen fortunes amb obres més o menys ben elaborades, però sense cap missatge que no sigui de violència, sexe, èxit social o de discutible “rigor científic” (perquè la societat moderna està essent educada pels medis perquè demanin precisament això) i forcen a un seguit d’altres escriptors, amb més o menys fortuna a escriure sobre els mateixos temes amb l’esperança d’assolir reputació i fortuna similars.
Però si hom cerca la veritable erudició i educació del pensament encara s’ha de recórrer, amb contades excepcions, als clàssics i/o als grans pensadors de segles passats.
Llàstima, però és així. Tecnològicament, hem avançat de forma esbromadora, però tot el que s’ha avançat en aquest camp quasi botríem dir que s’ha perdut en el terreny espiritual i de les humanitats.
La nostra Sagrada Família serà potser el darrer exemple de treball artístic a nivell d’arquitectes comparable, fins a cert punt, amb les meravelles de segles pretèrits. Quin arquitecte modern gosaria fer una cúpula com la del Panteó de Roma, amb els elements de que disposaven el 125 AD? De fet, encara es demanen com van poder fer-la…
O quin pintor, dels que es cotitzen actualment, hauria pogut crear un quadre com “La Batalla de Tetuan”, d’en Marià Fortuny, per agafar un dels més moderns?
No t’amoïnis, doncs, pels teus escrits. Al menys t’ho passes bé fent-los i denuncies fets importants.
Les persones a les que fas referència formen part del grup immens de gent que, arreu del món, es dediquen a fer el bé prescindint de convencionalismes religiosos, simplement per ajudar a tants com n’hi ha que ho necessiten…
Però, ai las! Aquestes gens no són noticia… no venen… i per això se’n parla poc d’elles, oi?
Sant Joan de la Creu deia “Pensa que si veus que et manca quelcom, el que et manca veritablement és la fe en Déu”
I totes aquestes persones la tenen, prescindint, com dic, de la religió, doncs si Déu existeix, evidentment només pot haver un per a tothom.
Curious97
Publica un comentari a l'entrada