Suposo que els meus analisis tendeixen a ser simplistes però si per casualitat algú va llegir ahir un escrit sobre la titularitat de l'aigua, entendrá el que vaig a dir.
Com es possible que aquesta esglèsia que predica la caritat i el donar i donar se, lluita aferrissadament per la custodia d'unes obres d'art sacres.
Que no es l'esglèsia un temple obert a tots i tothom (en un altre moment ja en parlarem). Per que aquestes escultures no son entregades generosament com si fossin cristians i perque els altres no diuen tranquils guardeu les vosaltres.
Per que les gigurs o pintures son d'uns o d'altresen funció d'on varen ser trobades. Em sembla que ni uns ni altres tenen la propietat d'aquestes peces i per això tots les volen tenir.
Em temo que soc o massa estùpid o massa innocent però no realista.
Aquesta esglèsia, la d'ells, ja no es la meva i em sap greu.
1 comentari:
No em vull posar amb cap poder fàctic doncs jo sóc una persona molt respectuosa amb tot i amb tothom, però si tens ocasió de visitar el Museu de Lleida abans de que la meitat del que s’hi exposa marxi cap a Aragó, et recomano que ho facis. Nosaltres hi vàrem anar fa tres setmanes i tant el continent (racional i ultramodern) com el contingut (molt ben exposat) val molt la pena.
Publica un comentari a l'entrada