divendres, 30 de maig del 2008

cuina

Com que fins i tot els srs del Periódico hi posen la cullerada, jo també hi vull afegir un xic de sal al tema.
Imagineu que arribeu al restaurant, seieu a taula i llegiu el menu quelcom així:
-emulsionant fregit amb un xic d'edulcorant
-estabilitzant e-222 guarnit amb acidulant crionitzat
-gelat desestructurat i refredat amb hidrògen liquid, etc, etc, etc
Tot i exagerar jo, amb tota franquesa, m'aixeco i m'en vaig a un altre lloc a menjar un bon pa amb tomàquet i pernil.
Aqui sacralitzem a determinades persones e institucions i no acceptem la crítica, encertada o no.
Particularment no tinc cap simpatia per el sr Santamaria al qui no conec però soc dels que creu que determinada cuina ja no es cuina, es senzillament un espectacle.
sentia ahir al sr Freixa (restaurador) dient que la gent no pregunta al metge el que ha de pendre per guarir i que nomes va al restaurant per "disfrutar". Discrepo. Al metge hi vaig i si puc evito pendre medicamentsperò si prec un medicament es perque el producte incorpora un paper amb tota la formulació, recomenacions i possibles perjudicis. Discrepo, dos: si jo vaig a un restaurant vaig a gaudir de la cuina i menjar bé. Quan vull disfrutar d'un espectacle vaig al circ, al teatre o al cine

3 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Jo puc parlat amb l’autoritat que em confereix la meva pròpia i enriquidora experiència personal de no haver anat mai ni a les faves ni als bullits, és a dir que puc opinar sense deixar-me influenciar pels protagonistes d'aquesta aparent lluita que, no ens enganyem, bàsicament el que busquen es redueix a vendre més (menús, llibres, gelats, patates xips, programes de ràdio i TV, gelats, accessoris de cuina, promocions als diaris, etc.). Però ja que dius que hi afegeixes un xic de “sal” et recordaré que es parla molt poc i encara amb la boca petita sobre el fet que l’additiu numero 1 de la cuina és precisament la sal, que segurament fa més mal a la gent que tots els espessants, conservants i altres “ants” junts. Si encara no ho veus prou clar, pregunta-ho a qualsevol servei hospitalari de cardiologia o cirurgia cardíaca i aviat et trauran de dubtes. Si no en coneixes cap, te’n puc indicar algun de neutral.

jordir ha dit...

em temo que estas influenciat per elements hospitalaris "perniciosos".
Jo soc de presió baixa i la sal a mi em va bé i a més m'agrada cosa que els ants no.

Miquel Saumell ha dit...

Ara puc estar una mica extra influenciat, sí, ho reconec, especialment a partir d'un nou ensurt de "cuore" que divendres vaig viure de molt molt a prop. Prenc nota de que t'agrada la sal (i a mi també) però, creu-me, no exagerem la dosi que després passa el que passa i abans de morir-nos hem de fer encara moltes coses ja que si no les fem nosaltres no les farà ningú.