una nena peruana

Una nena Peruana de la selva Amazònica es el meu homenatge al 2010.

Hi vàrem ser aquest estiu i quan la vaig trobar, mig amagada, la seva mirada em va enamorar. Crec que ella representa el futur, indefensa, innocent, desvalguda davant l'immensitat del que  haurà de fer front en un futur immediat. 

Però també representa l'esperança en un mon millor, l'il.lusió perquè el any vinent sigui millor que el passat, i la confiança perquè el seu mon, el seu entorn li donin les eines per tirar endavant.

Aquest blog també va estar a punt de desaparèixer i ara, en canvi, es una eina que m'ajuda a aprendre a escriure tot dient el que penso.

Primer creia que ho feia per emular un amic, després per protestar de totes les injustícies i maleses que veig en el dia a dia. Ara veig que ho faig perquè soc capaç de pensar, raonar, expressar la meva opinió i això vol dir que, encara que no sembli, també crec en un mon millor.

Així que mirem el futur amb optimisme, visca la vida, visca el futur.

Bon Nadal

Normalment no soc jo qui utilitza aquest blog però el Jordi i jo hem considerat que avui jo també puc aprofitar per saludar.
Linus, Nitus, Maciá, LLamp, Lasky, Max, Pixel, LLuna, tots els qui juguem per Can Matas o per Can Borrell, els qui no recordo el nom però soc capaç de reconèixer per l'olfacte a cada cantonada i sobretot per tots aquells que no tenen la sort de una casa o una família, com jo, i que malviuen abandonats al ras o a las gosseres.
Un record per tots vosaltres en aquests dies tan freds.
Que tots us retrobeu amb la vostre familia.
Ens retrobem tot pixant en alguna cantonada, bon any
Fibi (la de la foto)

2009

Ha estat un any llarg i difícil per molta gent. Un any que segurament molts voldrien oblidar o deixar enrere lo abans possible.

Jo no em puc queixar, la família tota be, els meus, tots be, els amics també, la Fibi també.

La feina, hem sobreviscut amb molta dignitat. Trenta famílies que tiren endavant amb l'esforç conjunt de tots plegats.

Hem patit i ens ha costat molt però també ha estat un any ple de grans coses molt bones per la nostre família.

Nomes puc donar les gràcies i pregar perquè les coses millorin per tots aquells que estan mancats d'allò que nosaltres podem gaudir, que la pau i la felicitat s'imposin sobre la guerra i els odis.

Que poguem retrobar nos amb els nostres amics i familiars i gaudim de tot allò que ara ignorem encara que ho tinguem davant dels nassos i no som capaços de veure ho.

Que tots els qui podem ajudem als qui ho necessitin, que el mon sigui mes humà.

Que passeu un bon Nadal i un feliç 2010

toros si, toros no??

Després d'un sopar amb peus de porc boníssims era lògic que els ànims s'anessin escalfant i així va ser en el grup d'amics que varem sopar plegats.

La qüestió era una barreja de dues discussions en una, degut a un plantejament erroni del nostre Parlament.
Hi ha uns senyors que, amb molt de criteri, estan contra la violència, i uns altres estan a favor de las corridas de toros. Després hi ha uns senyors que volen qualsevol enfrontament amb els de la resta de l'Estat i viceversa i els toros son un molt bon tema de discussió.
Els segons per a mi no mereixen la meva atenció, senzillament volen el conflicte perquè sinò no son capaços de sumar vots perquè projecte no en tenen, oi?
Si la discussió es contra la violència llavors es quan jo crec que hi ha un plantejament incorrecte o insuficient o interessat.
Si estem en contra del patiment dels animals jo hi votaré donant suport però la pregunta es, per que no estem en contra de la violència i punt?
Per que no diem clarament que també estem en contra de la boxe, en contra de qualsevol patiment innecessari dels animals, incloses les festes com els correbous i/o qualsevol altre?
Per que ignorem que a las gosseres de Barcelona capital els animals pateixen unes condicions vergonyoses, ignorem que els animals com ara els porcs o pollastres tenen un patiment permanent els dies o mesos que triguen a ser sacrificats?
Per que no parlem de la caça? no es cruel la mort gratuïta d'un ser lliure senzillament per tenir un trofeu?

No parlo del sacrifici en sí sinò de les seves condicions de vida si així es poden considerar.
Per que nomes parlem de toros? per desconeixement? per manca de criteri? per que?
La hipocresia es present en la nostre societat quasi tan com la violència.
En qualsevol cas m'agradarà veure, quan comenci el debat parlamentari si també parlaran sobre tot de la violència com a plaer en la nostre societat on la boxe crec es el màxim exponent.
Bona setmana

referendum 2

No m'agrada tenir la raó en aquest cas però esta escrit ahir al meu blog el que havia de passar i ni tan sols 24 hores han fet falta perquè el nostre estil peculiar surti a la palestra.

Individualisme, defuig de la responsabilitat, egoisme, interessos privats sempre per sobre dels públics, enveja, etc....

Crec que la majoria dels polítics s'han tret un pes de sobre per el resultat no tan evident com molts pensaven (o temien). 

Com sempre els uns acusen als altres, ningú no es responsable, altres diuen que no era el moment adequat (nomes ho serà quan ells ho diguin) i fins i tot ja s'han tirat els plats al cap els organitzadors d'Osona i els d'Arenys.

En definitiva una imatge patètica dels nostres dirigents que demostren un cop mes que no es mereixen el nostre vot.

Em quedo amb un parell de coses:

1) Les paraules del sr. Montilla dient que el referèndum no es representatiu i que es a les urnes on el vot es útil. Li agafo la paraula i a tots us ho recordaré quan arribi el moment d'anar a votar l'any que ve. Si no els volem NO els votem.

2)  Els polítics han fet tot el que han pogut perquè el referèndum no funcioni i ho han aconseguit, amb lo que s'ha demostrat que la nostre democràcia ho es a mitges, perquè el poble no es sobirà i depèn de la manipulació prèvia dels polítics per tal de poder votar una cosa o un altre.

3) Cada cop estic mes convençut menys banderes, menys religions i menys polítics, serà que m'estic convertint en un anarquista?????? o potser un home assenyat

Bon vespre 

referendum

Ahir, desprès d'un mal partit del Barça, un mol bon sopar al Sushi Buigas varem fruir, amb uns bons amics, d'una tertúlia o sobretaula al voltant d'unes "herbetes".

Al final, després de criticar a uns i altres, de repassar la majoria de temes habituals, la cosa va anar a parar a la qüestió del referèndum per l'independència i aquí ens ho varem passar força be encara que no estic segur que les possibles conclusions de la vetllada siguin gaire estimulants.

Suposo que cadascú de nosaltres es va quedar amb les seves pròpies conclusions però les meves no m'agraden.

En primer lloc que cada cop crec mes fermament que banderes i religions no serveixen per ajuntar pobles, per construir un mon millor sinó, ans al contrari per dividir i construir murs cada cop mes alts entre nosaltres.

En segon lloc, nosaltres, els Catalans som un poble que, en la meva opinió, no es capaç d'aglutinar voluntats i te una desafortunada tendència a l'individualisme que, a lo llarg de l'historia, ens ha dut al que som ara, un poble amb problemes d'integració en l'actual mapa polític, amb permanents tensions culturals, econòmiques.

Amb tota franquesa desitjo de tot cor que aquest gest, en forma de referèndum, pugui significar, com deia el meu amic, un abans i un després, en un futur diferent i esperançador sense necessitat de conflictes dialèctics o d'altre tipus.

Bon referèndum!!!

questió de justícia

El divendres vaig tenir que anar per primer cop (i darrer espero) a la anomenada Ciutat de la Justícia. Actuaba com a testimoni en un cas de pirateria industrial. Em varen citar a les 9h45 amb l'amenaça escrita de que si no hi anava pagaria multa de 500€. Jo, puntual vaig arribar abans per que hi havia dubtes d'on tenia que declarar.

Una funcionària extremadament cordial em va ajudar, acompanyar i instruir per tal de fer el que havia de fer (es tractava d'una intervenció per videoconferència). Agradable ella, em va fer saber que hi havia citacions per aquell judici, de tres jutjats diferents, en una acció descoordinada per part del jutjat de Madrid que era on es feia el judici.

Varen aparèixer dos testimonis mes i allà ens varem quedar.

A les 10h00 "va començar" el judici. A les 10h45 ningú no ens havia dit res fins que va tornar a  aparèixer la senyoreta i ens va comunicar que el judici s'havia sospès.....

Motiu, l'acusat (es a dir el presumpte delinqüent) no s'havia presentat. Si senyor, el home que era objecte del judici no hi era i per tant es suspèn el judici. Conseqüència? si he de creure al advocat que teia al costat, cap ni una, el declaren en "busca y captura" i ja està.

I ja està perquè el home se sap que viu a Itàlia i pota anar i venir sense cap problema i es força difícil que ningú detecti la seva arribada. Es a dir que aquí acab l'acció de la JUSTÍCIA.

Justícia que em castiga a mi, testimoni amb 500€ si no hi vaig i ho tenen fàcil perquè saben on visc i en canvia al presumpte delinqüent no nomes es mes que possible hagi fet un delicte sinó que a més a ell no li passa rès, justícia????????

Llegeixo al diari que un delinqüent, en aquest cas ja declarat, que ha comes un centenar de robatoris al Corte Inglés, l'agafen "in fraganti" altre cop i el detenen perquè l'havien condemnat a no acostar se a menys de 1.00metres del CI. Que li va passar?, dons que el varen deixar en llibertat perquè, com no li havien pogut entregar la sentència, el home no "sabia" que era culpable i per tant no el podien detenir per el delicte ja sentenciat..............JUSTÍCIA???

Un jutge determina que a un home que ha confessat un delicte no cal posar lo a la presó i un altre determina que a uns que encara son presumptes se'ls ha de tancar i sense fiança......Un dels dos deu ser just però quin????

Qui determina la correcció d'un jutge i "fiscalitza" la seva actuació ??

Som conscients que com a mínim als polítics els podem "canviar" cada quatre anys però als jutges estan allà i no se'ls pot tocar, criticar i en canvi ells tenen un poder total sobre nosaltres???

A mi tot d'una descobreixo que em fa por veure quan de poder es concentra en un sol individu i en un sistema burocràtic elefantíac que impedeix una actuació ràpida i eficient.

ONG

En primer lloc vull donar el meu suport als familiars dels tres cooperants segrestats a Mauritània. No tenen cap culpa de res i ara pateixen una situació absolutament incoherent.

Dit això, voldria fer alguns comentaris.

Cooperació i cooperació poden semblar el mateix però no ser el mateix en aquest mon de la solidaritat. Cal, quan es va a ajudar algú, fer ho com si fossin el pla Marshall?

30 camions, mes de 40 persones, la majoria funcionaris o càrrecs públics i amb la presència constant de l'Ajuntament de Barcelona.

Quan penso en el que costa recollir 1.000€ per ajudar als qui ho necessiten, aquí o allà, em fa una certa recança pensar quan ha costat aquesta caravana.

Jo conec una "mica" el mon de la cooperació i he estat algun cop en països usuaris de la cooperació, i els qui volem ajudar, normalment, ens trobem amb traves i mes traves i poca, molt poca cooperació de part de las autoritats (i parlo amb coneixement de causa) i en canvi d'altres disposen d'una autopista de facilitats.........

Fa falta fer ostentació de l'ajuda que donen?, no seria molt millor fer ho sense bombos  platerets i respectar que el mal dels altres no ha de servir per fer publicitat.

N'hi ha moltes d'ONG's que treballen en la discreció i el servei als altres.

No crec en la auto complaença quan es tracta d'ajudar.

Menys publicitat que a la fi no haurà reportat res de bo.

Ara, en qualsevol cas, el que toca es salvar als cooperants però després, fora bo revisar els models de cooperació.

In the loop

Hi ha pel.lícules i pel·lícules i aquesta es una que no us heu de perdre.

Es com una fotografia perfecte dels nostres polítics amb tots els seus defectes i realitats.

No es desaprofita res i lo únic que sap greu es pensar que tot això passa al nostre pais, al nostre món i no hi podem fer res aparentment.

Aprofiteu que ara es als cinemes, no m'extranayaría que els nostres pro homes ofesos la prohibissin.

El ministre Anglès no te desperdici i com es fa la "p....." un lío es un prodigi de la dialèctica política

contrabandistes de la llibertad

Assumpte Montellà n'és l'autora. No es una novel.la, es més aviat un recordatori perquè la gent no oblidem a uns pocs homes que varen ajudar ne molts durant la Segona Guerra Mundial.
La majoria eren fugitius de la Guerra civil Espanyola que es varen establir als Pirineus perquè no tenien on deixar se caure. Primer feien de contrabandistes perquè en aquella fase no podien treballar de manera legal i el contraban era rendible. Coneixien les muntanyes i els passos, coneixien els perills de la neu i la nit però sabien conviure en aquest entorn. 
Milers de persones, jueus, aviadors britànics, francesos fugitius del Govern de Pétain i molts d'altres varen poder fugir de la França ocupada a una Espanya, primera etapa per un viatge a l'altre banda de l'Atlàntic.
Son només testimonis senzills recollits amb cura per l'Assumpte Montellà.
us ho recomano

Sr. Treserras i l'arxiu Centelles

La prepotència dels nostres polítics els dur a pensar que ells sempre estan en possessió de la veritat per sobre de la resta de la gent, gent com ara nosaltres.

Aquest cop no obstant, un parell d'individus han posat al seu lloc a un conseller en viu i en directe. Mentre el conseller Sr. Tresserras anava dient només la seva versió davant dels mitjans per tal de justificar l'injustificable, el directe de Catalunya Radio l'ha deixat sense una paraula i es que, com diu el meu pare, abans s'agafa a un mentider que un coix....

Ara el sr Treserras acusa de deslleialtat al Ministerio de Cultura perquè ja no te a qui atacar però, i la Conselleria actuava de comú acord amb el Ministerio o anava a la seva com els altres. Imagino que si el sr Tresserras hagues informat de les seves intencions els del Ministerio s'haguessin vist en l'obligació de informar també.

Curiós que els germans Centelles hagin ratificat davant dels mitjans que NO vendran a la Generalitat mentre hi hagi aquest Govern i aquest Conseller.............

Crec que ara tots els Catalans sabem lo bo que es el Sr. Treserras negociant.

Ara ja nomes falta que el Sr. Treserras, que tanta dignitat reclama als altres, tingui la dignitat de dimitir ja que no es capaç d'aconseguir que, un dels considerats mes importants patrimonis de Catalunya, hagi preferit anar a Madrid en lloc de quedar-se aquí.