Ahir, desprès d'un mal partit del Barça, un mol bon sopar al Sushi Buigas varem fruir, amb uns bons amics, d'una tertúlia o sobretaula al voltant d'unes "herbetes".
Al final, després de criticar a uns i altres, de repassar la majoria de temes habituals, la cosa va anar a parar a la qüestió del referèndum per l'independència i aquí ens ho varem passar força be encara que no estic segur que les possibles conclusions de la vetllada siguin gaire estimulants.
Suposo que cadascú de nosaltres es va quedar amb les seves pròpies conclusions però les meves no m'agraden.
En primer lloc que cada cop crec mes fermament que banderes i religions no serveixen per ajuntar pobles, per construir un mon millor sinó, ans al contrari per dividir i construir murs cada cop mes alts entre nosaltres.
En segon lloc, nosaltres, els Catalans som un poble que, en la meva opinió, no es capaç d'aglutinar voluntats i te una desafortunada tendència a l'individualisme que, a lo llarg de l'historia, ens ha dut al que som ara, un poble amb problemes d'integració en l'actual mapa polític, amb permanents tensions culturals, econòmiques.
Amb tota franquesa desitjo de tot cor que aquest gest, en forma de referèndum, pugui significar, com deia el meu amic, un abans i un després, en un futur diferent i esperançador sense necessitat de conflictes dialèctics o d'altre tipus.
Bon referèndum!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada