ONG

En primer lloc vull donar el meu suport als familiars dels tres cooperants segrestats a Mauritània. No tenen cap culpa de res i ara pateixen una situació absolutament incoherent.

Dit això, voldria fer alguns comentaris.

Cooperació i cooperació poden semblar el mateix però no ser el mateix en aquest mon de la solidaritat. Cal, quan es va a ajudar algú, fer ho com si fossin el pla Marshall?

30 camions, mes de 40 persones, la majoria funcionaris o càrrecs públics i amb la presència constant de l'Ajuntament de Barcelona.

Quan penso en el que costa recollir 1.000€ per ajudar als qui ho necessiten, aquí o allà, em fa una certa recança pensar quan ha costat aquesta caravana.

Jo conec una "mica" el mon de la cooperació i he estat algun cop en països usuaris de la cooperació, i els qui volem ajudar, normalment, ens trobem amb traves i mes traves i poca, molt poca cooperació de part de las autoritats (i parlo amb coneixement de causa) i en canvi d'altres disposen d'una autopista de facilitats.........

Fa falta fer ostentació de l'ajuda que donen?, no seria molt millor fer ho sense bombos  platerets i respectar que el mal dels altres no ha de servir per fer publicitat.

N'hi ha moltes d'ONG's que treballen en la discreció i el servei als altres.

No crec en la auto complaença quan es tracta d'ajudar.

Menys publicitat que a la fi no haurà reportat res de bo.

Ara, en qualsevol cas, el que toca es salvar als cooperants però després, fora bo revisar els models de cooperació.