100

Ara sí, ja hi he arribat. I es que quan vaig celebrar els 93 (un mes que l'any passat, em vàren retreure que 93 no es cap número).

Be, 100 son 100, número rodó i amb personalitat i que demostra que els símbols i els gestos son importants, aixi que per molts anys a mi mateix.

Acabades les celebracions hi ha un tema que guardava per aquesta ocasió, basat en unes paraules (d'en Julian Marias, ja m'agradaria que fossin meves) però que trobo força interessants: "aquí no se dice lo que pasa sino que pasa lo que se dice". No se ben be en quin context ho deia però las he agafat perquè crec que sigui quin sigui el context en aquest país li escauen molt be (i parlo de Catalunya i d'Espanya al mateix temps)

La vaig tenir que llegir dos cops i després l'he repetit moltes vegades. Quanta veritat en un senzill joc de paraules, que reflecteixen una realitat que faria riure sinó fes plorar.

Polítics i mitjans s'han repartits unes tasques on els uns diuen, els altres escriuen o al revés (perquè no saps mai qui hi ha fet primer).

La crisi ens hauria de servir com a lliçó per no caure en els mateixos paranys un altre cop però crec que anem mes aviat enrere.

On es el seny, la lògica, el raonar les coses i actuar coherentment, en lloc d'anar d'un costat a l'altre.

Semblem nens petits en un parit de futbol, on tots van darrera la pilota en lloc de cadascú fer una feina.

Aquí avui descobrim un merder  Santa Coloma i tots cap allà, demà descobrim un merder al Palau, tos cap el Palau i oblidem Santa Coloma, després descobrim l'hotel del Palau o el cas Pretoria o els informes que sufraguen partits o el que sigui, tots son el mateix, persones de dubtosa moralitat, polítics sense cap moralitat, judicatura excessivament cega i molt lenta i mitjans que corren a la recerca de la darrera nova, sense parar compte de deixar empantanegat el que sigui i, evidentment, sense seguir ni analitzar la fi del conflicte.

On son aquells investigadors (hi havia periodistes que tenien aquest apel.latiu) que seguien els temes fins a descobrir tot l'entrellat. 

Ara aquests investigadors nomes segueixen els problemes de parelles de famosos o la tal Belén, que aquesta si que es important.

Hem abaixat el llistó tan avall que tot si val.

Jo seguiré emprenyant me amb tots aquests desgavells perquè m'estimo aquest pais.

Això si, cada cop tinc mes clar el que vaig escriure fa un temps en aquest blog: banderes i religió son algunes de les pitjors coses que hem inventat els homes.

però d'axò en parlaré en un altre moment.