Ja han passat uns quants dies per poder començar a opinar amb una certa objectivitat del tema de les caravanes solidàries com la que va acabar amb el segrest de dues persones i que, feliçment aquest cop ha acabat raonablement be. I dic raonablement be perquè el preu de la llibertat d'aquestes dues persones ha estat un terrorista que no trigarà a tornar a fer el mateix altre cop i una quantitat de diners, la que sigui, que alimentarà aquests grups que nomes volen fer mal.
No seré jo qui critiqui als negociadors ni el que s'hagi pagat. Suposo que en les mateixes circumstàncies faria el mateix, es a dir el que faci falta, per això son els segrestos.
Tampoc em vull posar amb les dues, inicialment tres, persones que han patit en primera persona aquesta situació. Ells ja han pagat un preu força alt per tot el que han patit. A mes els vull transmetre el meu respecte per tot el que han passat.
Feta aquesta introducció vull anar cap el moll de l'os.
En els darrers dies he llegit altres blogs com: http://elradardesarria.blogspot.com/2010/08/ara-toca-parlar-clar.html , o llegit escrits en favor i en contra com la Pilar Rahola i la Judith Mascó.
La solidaritat amb els necessitats es una bona praxis sempre i quan l'objectiu sigui aquest únicament: ajudar als mes desafavorits. Quan aquesta suposada solidaritat requereix d'una important dosi de publicitat i de bombos i platerets, llavors ja no es solidaritat sinó alimentació del propi ego i si això, a mes es fa amb els diners dels altres llavors ja no te cap mena de justificació.
Esta prou demostrat que l'ajut que Barcelona solidària portant a altres ONG's, no oblidem que ells no feien pas de ONG, l'haguessin pogut donar per altres mitjans molt mes econòmics i segurs, es a dir que, segurament tothom s'hagués pogut estalviar el que ha passat.
Ara be, aquest no sembla ser l'objectiu principal d'aquesta caravana.
Primera pregunta: com es que hi son ficats tants organismes públics i tants càrrecs públics.
Es cert que a Dakar, on havia d'arribar la caravana, hi havien d'anar, entre altres la Sra del Sr. Hereu, la dona del delegat de presidència, Ignasi Cardesús, Toni Camps, coordinador d'esports de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Carbonell, també de l'Ajuntament,.... en avió?? per fer la foto, tot això pagat per fons solidaris o per nosaltres??
Si estic equivocat m'agradarà que qui estigui qualificat em rectifiqui però tots aquest noms els he llegit, no me'ls invento.
El que mes greu em sap de tot això es que, en primer lloc mai ningú no aclarirà l'origen i el destí dels fons aquests ni contestarà aquestes perguntes meves i de tanta gent.
El segon, i molt pitjor, es que no saben el mal que han et a la gent que treballa realment allà, als qui estan donant la seva vida per ajudar als necessitats i ara si que corren perill, sinó es que han de marxar i abandonar la feina tan valuosa que estaven fent per el perill que ara s'ha generat en aquelles zones.
Fa poc pocs sabien on era Mali i menys se'n preocuapven però uns quant hi treballaven per ajudar a un dels pobles mes pobres de la terra.
Ara, gràcies al espectacle de Barcelona Solidària tothom coneix Mali, però com el refugi dels terroristes de Al Qaeda. Bona feina.
Això si, molta cobertura de premsa i no us imagineu quan ens ha costat la gresca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada