Avui surt a La Vanguardia un escrit d'en Xavier Sala i Martin amb aquest nom. Si jo tingués el seu predicament i les seves capacitats hauria escrit el mateix tot i que, darrerament i am b les seves actuacions com a cap de finances del FC Barcelona m'han demostrat que "la carn es feble" i fins i tot un bon professional com en Sala I Martin pot perdre part del seu prestigi quan intenta justificar lo injustificable, com es la gestió econòmica del FCB amb el Laporta.
Fet aquest parèntesi tornem a lo que ens ocupa.
La imposició mai es la bona solució per quasi be res, es mes sol ser una mida contraproduent en la majoria dels casos. Diga li a un nen que no toqui una cosa per incitar lo a fer ho quan abans potser ja no hi tenia gaire interès. Als EEUU varen decretar la llei seca i va ser l'inici del consum mes desaforat d'alcohol. Les mides coercitives no solen aportar res mes que publicitat, i de la negativa, sobre el que intenten regular i pocs efectes saludables.
A mi, que el tantes vegades incompetent conseller Huguet, ara ens deixi anar aquesta solemne tonteria d'imposar el català als docents de les universitats (posteriorment negada per el propi govern). Com es pot ser tan obtús i limitat en la capacitat de raonar que no entén que les llengües son SEMPRE factor de suma i mai de resta.
Tan de bo demà, les universitats catalanes tinguessin un centenar de professors d'arreu, que obliguessin als nostres estudiants a conèixer anglès (que masses no parlen), xinès, indi, o el que fos.
Mai no aconseguirem que Catalunya com a país sigui res si la seva cultura no es capaç de competir i alimentar se de la resta del mon, fins i tot el castellà.
Un altre cosa es que vulguem que tothom parli català però això s'ha de fer a les escoles no a l'universitat però d'això en parlaré després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada