dijous, 9 de desembre del 2010

Bicicleta, cullera i poma

Es el títol d'una pel.lícula dirigida per Carles Bosch i que tracta de la malaltia d'Alzheimer que pateix en Pascual Maragall.
Si teniu menys de 40 anys no us fa falta anar a veure la perquè segurament ho trobareu tot massa lluny de vosaltres. Si teniu els pares per sobre dels 60 anys, llavors us la recomano senzillament perquè conegueu de que va el tema, no fos cas que us toqués algun dia patir ho.
Per mi es un gran documental mes que una gran pel lícula. Reconeixes en cada moment la personalitat especial d'en Pascual Maragall en primera instància però sobretot descobreixes poc a poc el drama que cau sobre la persona d'ell mateix primer i sobre la resta després.
Menció apart mereix la Diana Garrigosa, la seva dona, personatge secundari però verdadera protagonista involuntària de tot aquesta història. A ella ningú la recordarà ni ara ni després però li ha tocat sens dubte el paper més ingrat de tots.
Ella aguanta, en un segon pla, la progressiva degeneració de la seva parella sense poder fer ho res mes que aguantar i fer el cop fort. "Chapeau"!!!
De tan en tan vaig repetint la seqüencia: bicicleta, cullera i poma senzillament per por a no poder recordar ho i es que hi ha poques malalties que em facin mes por que aquesta: perdre el contacte amb el mon i sobretot amb els qui estimo.
Viure el documental tan de prop es força colpidor, sobretot perquè ell ho viu com si la cosa no anés amb ell, tot i que el seu drama particular es ben palès.
Si algun dia m'hagués de passar a mi confio en que un ànima caritativa em doni una pastilleta abans de convertir me en un vegetal.
No us la perdeu, de moment encara la fan al Alexandra, a Rambla de Catalunya.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

D'on has extret la fotografia? En tens l'enllaç?

Marc

jordir ha dit...

Si parles de la del nen birmà es meva.
La vaig fer aquest estiu a Birmània i es un petit que em va saludar

Anònim ha dit...

Oh, què colpidora. Bé, era per posar-la de perfil al Facebook, però en aquest cas potser és millor que no.

Marc

jordir ha dit...

la pots fer servir si vols, un plaer.

Anònim ha dit...

Gràcies Jordi, però per emprar-la en necessito l'enllaç o quelcom. Em sembla amb això ja en tindrem prou. Si no, t'agrairia que me l'enviessis a la meva adreça de correu electrònic: marcgarcia1994@hotmail.com

Marc