La darrera escapada del any ens ha dut fins a Astúries. Tot i la distància i hem anat en cotxe i me'n alegro. Son 900 km d'anada i el mateix de tornada, distància mes que suficient com per entendre que aquest estat anomenat Espanya nomes pot tenir sentit si som capaços de respectar que un estat estigui format per pobles diferents, amb cultures e interessos diferents. Si no no es possible.
Anar a Astúries significa passar per Aragó, Navarra, Rioja, Euskadi, Cantàbria i finalment Astúries. Siguen un viatge força ràpid, no vàrem parar ni a Aragó ni a Navarra i a la Rioja només per comprar ví...
Que tenen en comú Euskadi amb Cantàbria i Astúries? Totes tres comunitats son a la cornisa Cantàbrica, son tres comunitats riques per les matèries primeres: mineria, pesca, siderúrgia i per tenir una classe alta poderosa i rica.
I aquí acaben les coincidències, per la resta els Bascos, per a mi, no s'assemblen gaire, però es que si els comparo amb els Catalans, ens assemblem com un ou a una castanya. I no vull dir que no vulgui estar amb ells, ans al contrari, m'hi sento molt be amb tots ells, be, em son mes fàcils els Bascos i potser els Asturs, els Càntabres, em recorden massa la gent del PP, re pentinats enrere, amb gomina...
Tampoc m'estranya que a Astúries no ens entenguin. Oviedo es una petita ciutat, rica, cuidada, neta, sense cap grafitti, sense gaire be cap rètol de "es lloga" o "es ven", sense pidolaires, sense miseria, i aquells Catalans volen alterar el nostre modus vivendi???
Si jo fos Asturià em sembla que pensaria com ells.
La riquesa de viatjar i compartir, xerrar es que descobreixes que les històries solen tenir diferents punts de vista.
Cada cop tinc mes clar que els estats, els països, les banderes son senzillament eines polítiques al servei d'uns pocs. Els pobles som el que som, en un lloc qualsevol i aquí s'acaba l'història.
Soc molt feliç de poder viatjar per tot el mon i descobrir que nomes soc un ciutadà del mon, em sento Català però disfruto a casa dels Bascos, Asturians o on sigui.
Per mi les llengües em serveixen per comunicar i per entendre els altres.
La miopia, la manca de cultura, la manipulació son les eines de qui volen dur les relacions entre pobles a la confrontació o a la dominació.
Si aquest es el darrer post de l'any no vull acabar amb un missatge negatiu sinó amb un missatge positiu, que els pobles podem tots conviure en pau si som capaços de parlar i escoltar i no imposar, senzillament parlant i compartint.
Que tots tinguem un bon 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada