Ahir vàrem anar a escoltar i veure en directe Luís Eduardo Aute. Es el senyor que surt a la foto, per aquells que segur no coneixeu.
Nascut al 43, es a dir que ja te 67 anys, una certa edat que no l'impedeix però actuar en un escenari, envoltat de gent que el segueix, i amb forta personalitat i veu.
He d'admetre que tot i que ja el coneixia, mai no he estat gran seguidor de les seves cançons.
Em va sorprendre molt la força i capacitat de la seva veu que recull tonalitats molt variades poc comuns en un cantautor.
Nomes vaig reconèixer una de les seves cançons: "les 400 coups", dedicada a Truffaut però ho vaig "disfrutar" igual, sobretot la fase final molt mes intimista, ell i la seva guitarra.
Als qui agradi el seu tipus de música aprofiteu la avinentesa, passareu una bona estona. Apart les seves cançons em va agradar reconèixer un estil de persona que em recorda molt la meva joventut, quan existia la cançó protest, únic sistema de protestar i aixecar la veu en un estat dictatorial. Aute es, com en Serrat, Raimón, etc. un d'els qui sabien emprar la música per manifestar la seva reacció.
Avui encara, l'home protesta, tot romàntic ell però, amb el mateix convenciment davant el que considera un mon injust.
Moltes de les seves lletres son poemes i val la pena escoltarlos.
Una agradable vetllada a l'Auditori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada