Barcelona es la meva ciutat i jo sempre havia estat capaç de reconèixer la meva ciutat amb el seu perfil, el que els americans anomenen l'skyline.
Hi ha ciutats que son molt fàcils d'identificar i Barcelona, com ara New York, ho era per mi, i podia dibuixar el seu perfil amb els quatre edificis alts que sobre sortien del promitg.
Aquest cap de setmana vaig entrar a Barcelona per la carretera de Vallvidrera i vaig veure el nou skyline de Barcelona i ara hi ha tot un perfil nou que em costa de classificar.
A l'esquerra tot el 22@, un barri nou ple d'edificis molt mes alts que la resta de la ciutat. No vaig ser capaç de posar hi nom a la majoria. A la dreta hi ha el nou centre, la Plaça d'Europa de l'Hospitalet, al mig els de sempre.
Es curiós veure com ha crescut la nostre Barcelona, com ha canviat, aquell perfil baixet i provincià s'ha transformat en una ciutat amb un percentatge superior d'edificis de gran ciutat.
No em queixo, senzillament ho constato.
Barcelona es tan a prop de nosaltres que no som capaços de veure la realment.
S'ha de veure i s'ha de conèixer i sobretot no deixar que passin anys entre una visita i un altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada