"L'enemic, per ser recognoscible i temible, ha de ser dins de casa, o al portal de casa. Vet aquí perquè els jueus. La divina providència ens els ha donat, utilitzem los, redéu, i preguem perquè hi hagi sempre algun jueu per témer i per odiar. Cal un enemic per poder donar una esperança al poble. Algú va dir que el patriotisme és l'últim refugi dels canalles qui no te principis morals normalment s'embolcalla en una bandera, i els bastards reclamen sempre la puresa de la seva raça. La identitat nacional es l'últim recurs dels desheretats. Ara el sentit de la identitat es fonamenta en l'odi, en l'odi per qui no és igual. Cal conrear l'odi com a passió civil. L'enemic es l'amic dels pobles. Cal sempre algú per odiar, per sentir nos justificats en la pròpia misèria".
Evidentment aquest text no es meu, l'he tret de El cementiri de Praga de Umberto Eco. Un llibre que us recomano vivament sigui dit de passada.
Trèieu la paraula jueu i poseu català i fixeu vos com la cosa funciona, oi???
Be hi ha múltiples versions que podeu anar fent servir i des afortunadament sempre funciona.
La nostre societat necessita aquests elements aglutinadors al voltant d'un culpable, el que sigui, just o no.
Val la pena que tots hi pensem una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada