dijous, 21 de juliol del 2011

Dadaab

Tan de bo que nomes esmentant la paraula tots sabéssim del que parlo i tan de bo que aquesta paraula no existis.
Des afortunadament Dadaab es un camp de refugiats que fa mes de 20 anys que existeix al nord de Kènia, camp que acull als que han fugit de Somàlia, ja sigui per la guerra, per les persecucions d'Al-Xabbaab, el "senyor" d'Al Qaeda d'allà, o per la sequera que assola el territori del nord de Kènia i Somàlia. Una foto no pot explicar el que es allò.
Si pensem que hi ha prop de 500.000 persones refugiades i després pensem que en tota la província de Girona hi viuen unes 750.000 començarem a entendre la magnitud del que està
 passant en aquell racó de mon.
Mentre aquí protestem per la crisi que tenim, i tenim dret a fer ho, hauríem de pensar una mica també en aquells que no saben el que vol dir la paraula crisi, mai han tingut res.
Dadaab es una vergonya per tots nosaltres, que som capaços de gastar en una estúpida "acció militar" a Líbia molt mes del necessari per salvar tots el qui malviuen i moren a Dadaab.
De tant en tant apareix un article als diaris ensenyant la "típica" foto del nen que nomes te ulls a la cara i que segur que ja es mort a hores d'ara.
Jo em resisteixo a pensar que el nostre cor es massa endurit com per no reaccionar.
NO cal que anem allà per fer una feina que no sabem. Ja hi ha professionals, com Metges sense frontera, que treballen sense cap bandera política.
A ells els ha tocat viure a la part fotuda del mon i nosaltres hem tingut una sort increïble, som uns privilegiats.
Un petit ajut de cadascú serà molt mes del que han rebut mai de ningú.
Rasqueu una mica la vostre butxaca, jo ja ho he fet. 

2 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Això de publicar en estèreo, en versió digital i en versió paper, al blog i a La Vanguardia simultàniament, ja és per nota, eh!

jordir ha dit...

Hi ha coses que, amb els pocs que llegiu el blog, ja en tinc prou, d'altres sento la necessitat de tenir mes ressò. En qualsevol cas hi ha hagut altres escrits que el ssenyors de La Vanguardia no han considerat "oportú" publicar....