Aquest cap de setmana, varem tenir la sort de poder anar al Festival de Peralada per poder escoltar en Serrat. Be, sort sort no se si es la paraula, varem pagar les dues entrades. Com que el Serrat es el meu cantant no puc ser completament objectiu amb el meu anàlisi.
No va ser el recital que jo hagués desitjat perquè l'orquestra que l'acompanyava, la Simfònica del Vallès, el tapava mes que no pas el feia lluir.
A mi el Serrat, m'agrada mes en un to mes intimista, amb el Miralles que l'acompanya al piano.
No se si aquesta orquestra te la doble funció d'ajudar i de donar "temps" de descans al Serrat, en qualsevol cas potser hagués preferit menys i millor.
Tampoc em va agradar una pantalla enorme al darrera que projectava imatges, a mi em sobrava.
Dit això en Serrat es en Serrat i l'home sap triar quines cançons i quan les ha de cantar per arrastrar amb ell un públic entregat abans de començar.
I la seva veu encara funciona amb intensitat i força quan s'ho val.
Un plaer.
M'agradaria afegir uns petits comentaris sobre l'embolcall d'aquest festival.
La responsable oficial, la Sra. Mateu, una senyora que viu a Catalunya des de fa molts anys, no va ser bona de parlar en català en la seva breu locució per celebrar els 25 anys del Festival.
Allà hi eren els que la Vanguardia anomenen "societat civil", societat en la que nosaltres no en formem part sinó que son aquell grup que sempre surt als diaris com a pro homes que dirigeixen les grans corporacions inclosos consellers com el sr. Mena, el sr. Alemany, i molts altres polítics o no que, casualment, tots ells eren asseguts als millors seients i, imagino, tampoc varen pagar entrada. Aquests si que tenen sort....
Finalment un comentari per el públic en general i l'organització. En primer lloc el tema de la puntualitat no sembla formar part de les nostres costums. L'espectacle havia de començar a les 10H00 i fins a les 10h10 no ho varen poder fer tot i que una veueta anava anunciant l'inici sense que ningú li fes cas. Es una pena veure com la gent hi va per lluir i l'importa un "bledo" arribar a l'hora i respectar a la resta de gent i al cantant.
Un darrer detall, al costat meu i tenia un individu que es va passar tot el recital mirant mails al seu telèfon mòbil i quan va acabar, en lloc de escoltar, va marxar...... i es que allà s'hi va no nomes per escoltar sinó perquè queda be.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada