diumenge, 3 de juliol del 2011

gossos

Aquesta setmana ha sortit publicada una carta a la Vanguardia d'un pare "indignat" perquè a la Quinta Amèlia un gos poc menys que feia caure la seva dona i el seu fill i reclamava que els gossos sempre vagin lligats.
La resposta de no se quin càrrec venia a dir mes o menys que no s'hi pot fer res perquè la llei autoritza als gossos a no estar sempre lligats si son a prop del seu amo, resignació.
Imagino que tan l'un com l'altre deuen considerar que això dels gossos es com una xacra.
Curiós aquest sentiment que l'home te de estar per damunt de la resta de tot el que hi hagi al mon i fins i tot mes enllà. Curiós que l'home s'hagi atorgat un dret inalienable de manar per sobre de tot i de tothom. Al cap i la fi nomes es un animal, oi?
Un home pot tirar una burilla de cigarreta a terra i això es normal, un gos fa una caca i això es un crim ( i una multa de 300€), un home amb bicicleta o encara que sigui a peu empeny a un altre i si dius algo et contestarà malcarat, un gos "quasi atropella" una persona i tots els gossos han d'anar lligats.... 
El mon es divideix entre els qui tenen cultura i els qui no. La majoria dels qui tenen un nivell cultural alt viuen en el respecte no sols a les persones sinó també als animals, les plantes i els bens i saben conviure amb pau i tranquil.litat.
Els qui no teniu gos no ho sabeu però, curiosa i casualment, els qui tenim gos ens saludem quan ens creuem per al carrer.
Els qui no teniu cap animal com a company a casa no ho podreu entendre mai però no sabeu el valor de la seva presència amb nosaltres.