tattoos

En diuen tattoos però son tatuatges. Els tatuatges abans nomes els duien els pirates i nomes els dolents perquè els bons tampoc en duien.

Després els legionaris que duien allò de "novios de la muerte" ...

Ara els tatuatges s'han convertit no nomes en una moda esporàdica sinó mes que freqüent en els cossos dels joves, nois i noies i en els no tan joves, de qualsevol mida, això si tots blancs....

Com aquest cap de setmana he estat a la platja i una d'elles tirant a popular el percentatge de tatuatges que he pogut veure ha estat mes aviat notable.

Evidentment cadascú fa el que vol amb el seu cos però si son coses visibles doncs passen a ser opinables per els qui ho veiem. Puc arribar a entendre un tatuatge mes o menys petit i en una part que no sempre sigui visible, se'm fa difícil un tatuatge sempre a la vista però quan la cosa comença a cobrir tot un braç, o tota l'esquena, tot i que n'hi ha que son verdaderes obres d'art, no m'acaben d'agradar.

En primer lloc penso en la pinta que tindran quan aquest cossos acumulin 20 anys mes dels que llueixen. Es clar que ells no hi pensen però un que ja els te no pot evitar pensar que el marc on penges la pintura no es un detall insignificant.

També es cert que hi ha tatuatges que ni petits ni grans, son horrorosos.

Jo encara dubto de posar me un tatuatge però no se on i no se si em faran fora de casa....