Dolly

La Dolly ens ha deixat sense fer soroll.
Ha marxat abans del que li tocava, entre altres coses perquè la seva mare, la tieta Herminia, s'ha quedat en aquest mon plorant sense entendre com es possible que una filla marxi abans que la mare.
Però la Dolly no ha marxat d'una manera tradicional sinó que va tenir temps de preparar el seu traspàs tenint cura, ella personalment de tots els detalls. Ella sabia el que li passava i es va preparar  física i mentalment per tal de que tot es fes tal i com ella volia.
El seu marit, en Lemuel, va poder tocar al piano, una peça que ell mateix va composar per ella.
Tots els que hi érem seguíem bocabadats com el matrimoni havia gestionat amb discreció el seu drama i hem après una gran lliçó.
Morir no ha de ser necessàriament dolorós i penós. Ella ens ha deixat però ens ha ensenyat que morir es partir mes enllà del que nosaltres coneixem sense patir ni fer patir.
ho ha fet amb una maduresa d'esperit que poca gent te.
Sr que has deixat una mare que no ha entès res i es que ella es la única que no ho pot entendre però per tots els altres ens has donat una lliçó.
Tan de bo jo ho pugui fer com tu quan m'arribi l'hora.
Allà on siguis Dolly, que siguis feliç com ho vas ser entre els teus i a tu, Lemuel, el seu marit i amic, una abraçada molt forta.