diumenge, 27 de novembre del 2011

502

Acabo de descobrir que l'anterior post ha estat el número 502!!!!
Bé, ja sé que alguns ja en duen mes de 1.000 i d'altres potser molts mes però jo porto mes de 500 escrits petits o llargs, intranscendents per la majoria però cadascun d'ells te un petit missatge important en aquell moment que va ser escrit.
Això va néixer per que un amic m'hi va empènyer i perquè sempre he volgut escriure.
Ara, com a mínim, sé construir frases senzilles, tinc un corrector que m'ajuda a no fer masses faltes d'ortografia i, sobretot, puc escriure.
Algun dia aconseguiré escriure no un post sinó un llibre.
De moment això es com un diari intim i públic al mateix temps.
Tot el que he escrit son coses que jo crec i sento així que ara ja em coneixeu una mica mes.
Aquest es el meu post nº 503, he trigat 4 anys llargs per fer los, veurem quan arribem als 1.000 si hi arribem....  
bona nit

tot s'hi val

Quan va començar la crisi tots vivíem en un mon mes aviat il.lusori on tot semblava possible i on tot semblava poder tirar endavant. Vosaltres, jo, tots vàrem estirar el braç i potser també la màniga va tibar una mica. Això es el que va passar i per això ara costa molt recular i tornar a agafar una posició menys satisfactòria però mes real.
Però mentre nosaltres fèiem això n'hi havia d'altres que aprofitaven per enriquir se de manera legal o il.legal sense preocupar se de res. La bonança tot ho tapava.
La crisi, en canvi, ha servit per anar descobrint, imagino nomes la punta del iceberg d'una trama de lladres força important: la CAM, Caixa Nova Galicia, Banc de València i ara Caixa Penedés. En cap cas es parla de petites quantitats, no: 10, 20 milions d'euros. Si senyor aquí ens posem el sou o la jubilació que ens dona la gana i cap problema.
De fet a cap d'ells sembla que els hagi passat res entre altres coses perquè sembla que darrera d'ells ni d'heu haver molts altres així que tots calladets.
Tot s'hi val. 
Avui llegia al diari que TV3 se li retallen les subvencions i la Mònica Terribas, directora de TV3 posava el crit al cel. Llegint una mica mes resulta que la mitjana de salaris de TV3 està per sobre els 60.000€!!!!!! amb jornada de 35 hores. Son 2.700 persones quan Antena 3 en té 1960 aprox. i Tele 5 1.600...... Curiós veure que quan un juga amb els diners dels altres no hi ha problema. Per què TV3 necessita 1.000 mes que la cadena privada líder al estat?
La catalanitat de la cadena no es una carta de llibertat per gastar sense límit. Ans al contrari, ells haurien de predicar amb l'exemple i ser mes austers i eficaços que els altres i així marcar el camí.
Com a mínim la crisi haurà servit per destapar una mica el pot de la merda per poder netejar.
El problema es que diuen que quan tu veus un iceberg, el que veus no es mes que el 15% del que en realitat es perquè el 85% restant està sota l'aigua així que imagineu quanta merda queda encara per destapar.....
Veurem quin una descobrim demà al diari.
Bon diumenge.....

dissabte, 26 de novembre del 2011

fins on arriba la corrupció

M'he proposat evitar parlar gaire de polítics perquè es un tema repetitiu i no els vull donar mes corda de la que ja tenen. Ara be, hi ha moments on es creua la ratlla vermella i necessito treure ho. Avui en tinc un cas.
El govern de l'estat ha indultat el sr. Sáenz, conseller delegat del Santander, d'un delicte per el qual ha estat jutjat i declarat culpable fins i tot per el tribunal suprem. A més aquest tribunal havia fet un informe desfavorable respecte a la concessió de cap indult. Tot i això el govern de l'estat, amb la conformitat explícita del PP, ha decidit, en aquests moments on ja no son ni tan sols govern, actuar sota ma i indultar un banquer que va abusar del seu càrrec. Així la "honorabilitat" d'aquest individu no queda afectada i pot seguir actuant com a banquer..... Això si, ha de pagar una multa de 3.000€. Recordem que ell havia acusat en fals per un frau de 3.600.000€ a uns empresaris. 
Trobo curiosa aquesta correlació de delicte i sanció quan penso en les sancions que qualsevol de nosaltres hauríem de pagar per infraccions misèrrimes i de les que mai no rebríem cap indult.
Quants favors està pagant aquest govern amb aquest indult? Podran tots ells encara seguir mirant als qui els varen votar tot dient hem estat honestos??
Es pot dir mes alt però no mes clar, fan fàstic!!

dilluns, 21 de novembre del 2011

persones vs politics

Diuen que la talla de les persones es pot mesurar quan aquestes persones es posen davant d'una situació difícil.
Ahir dues persones varen quedar molt clarament retratades: Laia Bonet i Miquel Iceta.
El Sr. Iceta perquè se li va omplir la boca de resultat quan es pensava, just al principi del recompte, que el PSC superava a CiU i així, tot grassonet ell, ho ve etzibar al comentarista de TV3.
L'home no va tenir la paciència, el sentit comú, el seny i tot allò que voleu i sigui desitjable precisament en un polític.
No el vaig tornar a veure i imagino que no va rectificar encara que els vots si que ho varen fer i es que de vegades, no sempre, la justícia posa a cadascú al seu lloc.
La segona persona va ser sens dubte i amb mes insistència la Sra. Bonet. Ella era la que representava al PSC al plató de TV3. Com que la clatellada ja la duia preparada es va agafar a allò que només algú que porta molt de temps buscant una excusa podia trobar: Abans que el Zapatero han caigut 16 primers ministres i aquest va ser el primer i gran argument per justificar la seva derrota. El segon argument va ser que el PP no ha ensenyat el seu programa.... En canvi quan el Sr. Pellicer li va dir que el Sr. Rubalcaba si i per això havien perdut, llavors no va saber que contestar.
Després va atacar a CiU i a qui fos per tal de justificar els seus propis errors. Juventud, inexperiència, no em serveixen com excusa, incapacitat o autocomplaença???
On es l'autocrítica, el sentit de la responsabilitat, la vergonya???
L'un per a mi ja es un cadàver polític, l'altre haurà d'anar a una escola d'humilitat si es vol recuperar.
Visca les eleccions!!!

ments preclares

Sembla mentida com sempre hi ha hagut gent amb la ment preclara, capaç de predir lo bo i lo dolent.
Ho he rebut avui per internet i així ho penjo.
bona setmana.

divendres, 18 de novembre del 2011

parlar clar

Demà s'acaba la campanya electoral i canviarem el govern per no canviar pràcticament res i es que el que ara faran es aixecar se uns de la cadira, seure uns altres i criticar des de el primer dia el que els altres varen fer malament i que això justifica que ja no puguin complir cap de les promeses fetes fins avui, etc....... 
Per què? perquè els polítics parlen on volen, davant de la gent que els escolta i no hi ha ningú que realment posi el dit a la "nafra".
Que vull dir amb això, senzill, escolteu aquest  periodista 
Ha passat no fa gaire a la TV dels EEUU, i potser l'home ja l'han fet fora però segur que ara dorm més tranquil. Ell ha dit i fet el que molts dels seus conciutadans pensen. La diferència es que ell disposa d'un micro i una càmera de TV i això li dona una força afegida.
Mes com ell, molts com ell, menys hipocresia i corrupció, hem de netejar aquest mon perquè els joves heretin un mon mes just.
Que passeu un bon cap de setmana!!!

dijous, 17 de novembre del 2011

benvolguts metges

M'imagino un pare renyant al fill per fumar i, un cop renyat el nen, el pare va i agafa una cigarreta i fuma, i a sobre acaba dient que no es el mateix......
Si els metges creieu que s'està maltractant als pacients i això es la bandera de la vostre reivindicació, com es possible que podeu justificar que 40.000 pacients hagin ara de re programar les seves visites, atencions o operacions un temps indeterminat. O es que quan ho feu vosaltres si que es justificat i quan son els altres no??
HI ha vegades que un ha de fer front a les seves responsabilitats encara que això sigui feixuc i difícil i predicar amb l'exemple.
Heu sentir mai parlar de les vagues a la japonesa? senzillament, en lloc de parar el que fan es treballar mes aquell dia, segur que els pacients agrairien l'esforç i la societat en general valoraria el sentit positiu i constructiu de la queixa.
Si tots els que estem patint algun tipus d'injustícia dels poders polítics féssim vaga em sembla que ningú no treballaria al país.
Tothom mereix ser respectat i escoltat però crec que tots ens hem d'ajudar i no fer pagar sempre al mateix.
 

dilluns, 14 de novembre del 2011

nous aires

Ara parlen els periodistes de governs tecnòcrates per contraposició als governs de polítics que hem tingut darrerament i es que als periodistes els agrada usar noves paraules o velles per tal de fer notar qui hi ha un canvi i sobretot per demostrar que estan al dia.
Ara parlem de tecnòcrates perquè aquests homes, que ara estan al capdavant dels seus governs, son homes que no responen al típic perfil de polític xerraire, mentider, aglutinador de públic, líders carismàtics.
Aquests tecnòcrates son homes de perfil baix, poc coneguts del "poble" i en canvi molt reconeguts per les institucions. Son aquells que fan la feina sense estridències ni altaveus. Ningú diu que siguin millors o pitjors. Home, pitjors es difícil perquè els darrers anys ens han aportat figures de primeríssim nivell: Zapatero, Berlusconi, Papandreu, el d'Islàndia que ara jutgen els Islandesos, Blair, Bush fill, Aznar, etc.......
Aquests homes no s'han presentat voluntaris en cap cas, com a mínim que jo sàpiga, primera diferència, no son salvadors del mon com se solen presentar els altres.
En segon lloc, ahir no hi eren i avui ja son primers ministres, 48 hores i feina feta.
I, es clar, tot això ja fa que mes d'un s'esquinci les vestidures. Com pot ser que "aquests" individus agafin el poder així, sense mes ni mes i, a sobre, ens fan quedar com a draps bruts a nosaltres els de sempre!!!!
Automàticament s'afegeix el primer cop baix: no han estat escollits democràticament i per tan s'han de fer eleccions immediatament (ho han dit a Itàlia i Grècia).
Bé, no se si es molt democràtic però han estat escollits per el propi president del país i recolzat per els respectius parlaments. Si això no es democràtic, ho es tan o tan poc com al parlament de Catalunya on tu votes una llista i on la que mes vots te no necessàriament guanya perquè el parlament reinterpreta els vots, oi?
El que sembla obvi encara que no es digui gaire alt es que la gent està fins els nassos de la classe política i sobretot de la classes política incompetent així que benvinguts aquests individus "tecnòcrates".
Per cert també diuen que venen de Goldman Sachs. Si això vol dir que venen d'una empresa privada, ja m'agrada, segur que seran bons gestors, i millor que no pas funcionaris, i si es una empresa de moral dubtosa, com es Goldman Sachs, com a mínim ens estalviarem els polítics corruptes que els hi han fet el joc fins ara.
Hi ha un altre cosa que voldria remarcar avui.
Ja fa dies que es parla d'Iran i es parla poc però es destil·len missatges que fan massa pudor de guerra i em temo que els Nord-americans i Britànics ja han trobat la seva particular manera d'activar la seva economia: una "bona i santa" guerra per salvar nos de mes armes de destrucció massiva, com a Irak.
Tan de bo m'equivoqui però les guerres solen aparèixer quan es vol reactivar una economia. Ja se sap, despesa militar a tot drap, consum, etc. i després reconstrucció. El Bush pare i el fill ja ho varen fer amb el Blair i l'Aznar, recordeu???

dissabte, 12 de novembre del 2011

11 de Novembre

Ahir tothom parlava del 11 del 11 del 2011 com una data divertida per lo dels 1s però ahir era una data molt significativa en molts llocs i no a casa nostre.
El 11 de Novembre de 1918 es va signar l'armistici o dit d'un altre manera, la fi de la Gran Guerra. 8.500.000 de morts, 7.750.000 entre presoners  desapareguts, 21.200.000 ferits, en definitiva mes de 37.500.000 baixes segons les estadístiques.
Diuen que ja no queda cap combatent d'aquella guerra i pocs deuen quedar que la visquessin en pròpia pell.
La majoria de la gent de la meva generació recorda la segona guerra mundial com si fos "la" guerra i poca gent pensa que abans n'hi va haver una de brutal i on els homes lluitaven cos a cos, on les baionetes eren a la punta dels fusells, on es va utilitzar gas mostassa per matar a la gent mes i mes ràpid. Una guerra mes "humana" en el sentit que la tècnica encara obligava a lluitar cos a cos i on l'home era molt mes important que l'arma o l'enginy mecànic.
Una guerra tan estúpida e inútil com totes les guerres.
La nostre memòria es molt feble a l'hora de ponderar que val la pena o no recordar.
El temps, a mes, distorsiona i maquilla la realitat per acomodar la a les nostres conveniències.
Vull pensar que tots aquells que varen morir o patir aquella guerra no ho hagin fet de manera inútil, senzillament perquè si.
El seu sacrifici no haurà estat en va si els qui hem vingut després aprenem que mai la violència, l'odi, les banderes, les armes, mai s'han d'imposar a la pau, la convivència, la solidaritat.
Bon cap de setmana

un mar al cel

No es una gran foto però la Blackberry era la millor càmera que vaig poder utilitzar en aquell moment.
Viatjar en avió es una cosa força freqüent per a mi. Tan es així que masses vegades una cosa tan bonica i tan emotiva com volar ho he convertit en una rutina massa senzilla. Pujo al avió, em deixo preparats diaris i llibre abans de seure, em poso tot lo còmode que la majoria de les companyies em permeten i em poso a llegir abans de dormir me o a l'inrevés, m'adormo primer i després llegeixo si em desperto abans d'aterrar.
Però aquesta rutina que he perfeccionat en molts anys de vols llargs i curts fa que masses vegades acabo ignorant una de les coses més maques que els nostres ulls poden veure:
la terra des de l'aire.
Aquest darrer cop en canvi, no m'he adormit, he gaudit de la meva finestra i del mar de núvols que es desplegava s sota meu.
Anem tan de pressa que masses vegades perdem de vista les coses maques que tenim davant del nas.
Hem d'anar mes a poc a poc i fruir mes del que ens envolta.
I si no heu d'agafar cap avió per poder mirar de dalt a baix, cap problema, nomes cal que aixequeu els ulls i mireu al cel, la vista es la mateixa.

dilluns, 7 de novembre del 2011

Saló Nautic de Barcelona

Avui he anat al Saló Nàutic de Barcelona i, des afortunadament crec que estem davant d'una de les darreres edicions d'aquest saló que te quasi tants anys de vida com jo.
Dos pavellons mig buits davant d'una fira que abans n'ocupava 5 o 6 dels pavellons d'Hospitalet.
En primer lloc ja no pots ni tan sols aparcar en els  parkings del propi recinte, nomes ho pots fer al parking A que t'obliga a sortir al exterior.
La entrada principal es buida i desangelada i no te cap mena d'atractiu per a ningú. Es mes, has de mirar dos cops per trobar el rètol del Saló. La pasarel.la que du als pavellons nomes te quatre recordatoris dels 50 anys i ja està. I, finalment els dos pavellons, amb espais a mig omplir, poquíssims barcos i menys serveis. Han desaparegut la majoria d'empreses que giren al voltant del sector nàutic.
Diuen que al Port Vell hi ha 240 barcos mes que haguessin omplert molt mes el Saló però no, ara tenim dos salons molt lluny uns dels altres i sense cap mena de fluidesa entre un i altre.
On es la força d'un saló que aprofiti els seus punts forts i lluiti amb innovació, creativitat i ambició?
En lloc d'unificar i ajuntar, aquí separem i dividim, en lloc d'aprofitar els espais com el Forum o el nou port no utilitzat al costat del hotel vela, aquí anem a l'Hospitalet quan del que es tracta es d'aprofitar la proximitat del mar.
On son les iniciatives que han d'afavorir que les empreses i els consumidors s'interessin per aquest sector. que fem per competir contra Cannes, València, o fins i tot Madrid.
Es ben cert que la crisi ha castigat el sector però no cal que l'enfonsem mes.
Després de visitar el Saló he anat a la web saló nàutic. 
He arribat a la conclusió que qui no es contenta es perquè no vol, tanmateix sembla que qui escriu la web del Saló no ha anat a l'Hospitalet.
He pogut parlar amb un expositor amic i l'home treia fum dels queixals per la absoluta manca de propostes, estratègies i clares polítiques de desenvolupament del Saló i del sector.
D'aquí poc plorarem per la pèrdua d'un altre saló, això si ja li hem donat una medalla i al Sr. Conde moltes felicitacions i al director sr. Freixa també.
Sr. Mas tenim molta feina per tirar endavant aquest país, tan de bo aquí també hi posi la tisora i la ma dura.

diumenge, 6 de novembre del 2011

lleis a mida

Quan els governants d'un país es fan les lleis a mida de les seves necessitats vol dir que les lleis nomes son d'us obligat per els ciutadans de carrer però no per els qui se suposa que han de cuidar que les lleis es compleixin.
El consell de ministres ha atorgat la nacionalitat espanyola a Ricky Martin i Benicio del Toro.
L'únic criteri objectiu que justifiqui aquesta mida es el que ells anomenen "vincles comercials profunds"...........
No tinc res en contra de cap dels dos. 
Sembla ser que un dels dos ho fa per poder oficialitzar el seu matrimoni homosexual, curiós motiu que demostra les profundes arrels del individu i mes curiós encara la sensibilitat del govern del estat.
En el cas de l'altre no se sap el motiu però un es pregunta si renunciarà a la nacionalitat nordamericana.
Bé, en definitiva això s'en diu lleis a mida. M'agradarà saber que en pensen tots aquells que han de fer cua per no poder obtenir la nacionalitat o als qui es demana milers de papers, o als qui han de tornar a casa sense poder obtenir los o fins i tot als qui s'exigeix disposar de feina per accedir a la nacionalitat.
Bé, com deia al principi, lleis a mida a mida dels qui tenen mitjans.
Un llavors es pregunta si això de ser un indignat no es cada cop mes una necessitat i no senzillament una actitud.

La Granés

El divendres a la nit ens vàrem trobar un grup de companys d'estudi lo qual no tindria gaire d'extraordinari si no fos que els que ens trobàvem "nomes" feia 41 anys que no ens veiem tots junts!!!.
Gràcies a la bona idea, paciència i tenacitat d'en Xarau i desprès altres com el Ribet, la Bigorra i la resta, un grup d'homes i dones seiem junts a sopar amb un únic nexe comú: estudiar COU a la Granés.
Situada al Passatge de la Concepció, la Granés es un centre on anàvem a parar principalment els qui no podíem acabar l'escola en el lloc on érem i buscàvem fer Cou per poder anar a l'universitat.
Jo hi vaig fer 6è i COU i el nostre curs va ser el darrer a fer la revalida de 6è al Menéndez y Pelayo i els primers a fer COU.......
41 anys després ens hem retrobat en un fet sense precedents sobre tot tenint en compte que la major part nomes vàrem coincidir un any d'estudis.
He de dir que va ser un esdeveniment molt emotiu. Tots dúiem el nom amb un lletreret per evitar els "gaps" de memòria i així facilitar la comunicació.
Em va agradar veure com la vida ens ha dut a cadascú per un camí tan i tan diferent.
pocs son els que han mantingut el contacte, jo nomes amb un parell.
No se si ens tornarem a veure, encara que la voluntat declarada de fer ho va quedar palesa.
41 anys han passat i per una estona semblava que érem els mateixos galifardeus de la Granés.
Us ho recomano, no perdeu mai el contacte amb els vostres origens, son part de nosaltres mateixos.