persones vs politics

Diuen que la talla de les persones es pot mesurar quan aquestes persones es posen davant d'una situació difícil.
Ahir dues persones varen quedar molt clarament retratades: Laia Bonet i Miquel Iceta.
El Sr. Iceta perquè se li va omplir la boca de resultat quan es pensava, just al principi del recompte, que el PSC superava a CiU i així, tot grassonet ell, ho ve etzibar al comentarista de TV3.
L'home no va tenir la paciència, el sentit comú, el seny i tot allò que voleu i sigui desitjable precisament en un polític.
No el vaig tornar a veure i imagino que no va rectificar encara que els vots si que ho varen fer i es que de vegades, no sempre, la justícia posa a cadascú al seu lloc.
La segona persona va ser sens dubte i amb mes insistència la Sra. Bonet. Ella era la que representava al PSC al plató de TV3. Com que la clatellada ja la duia preparada es va agafar a allò que només algú que porta molt de temps buscant una excusa podia trobar: Abans que el Zapatero han caigut 16 primers ministres i aquest va ser el primer i gran argument per justificar la seva derrota. El segon argument va ser que el PP no ha ensenyat el seu programa.... En canvi quan el Sr. Pellicer li va dir que el Sr. Rubalcaba si i per això havien perdut, llavors no va saber que contestar.
Després va atacar a CiU i a qui fos per tal de justificar els seus propis errors. Juventud, inexperiència, no em serveixen com excusa, incapacitat o autocomplaença???
On es l'autocrítica, el sentit de la responsabilitat, la vergonya???
L'un per a mi ja es un cadàver polític, l'altre haurà d'anar a una escola d'humilitat si es vol recuperar.
Visca les eleccions!!!