dissabte, 12 de novembre del 2011

un mar al cel

No es una gran foto però la Blackberry era la millor càmera que vaig poder utilitzar en aquell moment.
Viatjar en avió es una cosa força freqüent per a mi. Tan es així que masses vegades una cosa tan bonica i tan emotiva com volar ho he convertit en una rutina massa senzilla. Pujo al avió, em deixo preparats diaris i llibre abans de seure, em poso tot lo còmode que la majoria de les companyies em permeten i em poso a llegir abans de dormir me o a l'inrevés, m'adormo primer i després llegeixo si em desperto abans d'aterrar.
Però aquesta rutina que he perfeccionat en molts anys de vols llargs i curts fa que masses vegades acabo ignorant una de les coses més maques que els nostres ulls poden veure:
la terra des de l'aire.
Aquest darrer cop en canvi, no m'he adormit, he gaudit de la meva finestra i del mar de núvols que es desplegava s sota meu.
Anem tan de pressa que masses vegades perdem de vista les coses maques que tenim davant del nas.
Hem d'anar mes a poc a poc i fruir mes del que ens envolta.
I si no heu d'agafar cap avió per poder mirar de dalt a baix, cap problema, nomes cal que aixequeu els ulls i mireu al cel, la vista es la mateixa.