No es una gran foto però la Blackberry era la millor càmera que vaig poder utilitzar en aquell moment.
Viatjar en avió es una cosa força freqüent per a mi. Tan es així que masses vegades una cosa tan bonica i tan emotiva com volar ho he convertit en una rutina massa senzilla. Pujo al avió, em deixo preparats diaris i llibre abans de seure, em poso tot lo còmode que la majoria de les companyies em permeten i em poso a llegir abans de dormir me o a l'inrevés, m'adormo primer i després llegeixo si em desperto abans d'aterrar.
Però aquesta rutina que he perfeccionat en molts anys de vols llargs i curts fa que masses vegades acabo ignorant una de les coses més maques que els nostres ulls poden veure:
la terra des de l'aire.
Aquest darrer cop en canvi, no m'he adormit, he gaudit de la meva finestra i del mar de núvols que es desplegava s sota meu.
Anem tan de pressa que masses vegades perdem de vista les coses maques que tenim davant del nas.
Hem d'anar mes a poc a poc i fruir mes del que ens envolta.
I si no heu d'agafar cap avió per poder mirar de dalt a baix, cap problema, nomes cal que aixequeu els ulls i mireu al cel, la vista es la mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada