El Sr. Trias busca diners

No faig res gaire diferent del que he fet fins ara. Es cert, he aparcat a llocs on no es restringit aparcar dins d'uns determinats horaris i per tant tècnicament no tinc res a dir, qui la fa la paga.

Però, i aquí ve la meva queixa, les multes son eines per ajudar a regular el trànsit i la presència dels vehicles en espais públics i aquest es el objectiu que s'ha d'assolir. En aquest cas el fi justifica els mitjans.

Ara bé, quan els mitjans amb els que hem dotat al funcionari públic deixen en segon termini l'objectiu primigeni i es reconverteixen en un altre objectiu, llavors hi ha dues possibilitats: dir ho o rectificar.

Així com reconec haver aparcat a llocs on, en funció de l'horari no podia, també puc assegurar que mai no ha aparcat en un espai on molesti al trànsit, en doble fila o qualsevol cosa que s'hi assembli.

No se quants funcionaris estan destinats a multar nos per aparcar malament, però Sr Trias, em pot dir quants n'hi ha per multar als qui aparquen en doble filera, quants per evitar verdaderes infraccions dins la ciutat de Barcelona? Fa ja molt de temps vaig denunciar aquí mateix que al carrer de Capità Arenes, cantonada Manuel de Falla, hi ha un bar que cada matí arreplega tot de clients que no tenen cap problema en deixar el cotxe en doble filera cada dia laborable del any i, cosa curiosa, mai no he vist un d'aquest senyors de groc i blau marí posant multes......

Sr. Trias, vull creure en la seva honorabilitat i honradesa. Digui'm tan sols que m'equivoco i espero veure'l a vostè o millor algun dels seus funcionaris al carrer posant multes a qui verdaderament aparqui molestant el trànsit en lloc de senzillament recaptar diners sigui com sigui, desafortunadament demà seguirem veient recaptadors d'impostos irregulars groguencs.

Estat Català?

Qui em coneix sap que el tema de l'Estat Català mai no havia format part de les meves prioritats, però l'ésser humà està en aquest mon per evolucionar i els de Madrid m'han despertat ja fa temps un sentiment adormit, latent.

Ara sento la terra, el país, el meu país com "algo" propi.

No es un problema de bandera, ja he dit que no m'agraden, es mes aviat un problema de supervivència, si vull que el meu país tiri endavant necessita de gent que ajudi a construir i tirar endavant i jo seré un d'ells.

Bé, tota aquesta introducció no prevista ve a "cuento" del que ens va passar ahir al matí tot passejant la nostre gossa. 

Com feia molt bon dia varem ser original i varem anar a passejar per la platja.... tot just com uns quants milers de persones mes. Gavà, Castelldefels va ser la destinació per allò de que es aprop i de jove hi havíem passat molts estius.

Després de trigar mes de 20 minuts per aparcar, i no exagero, varem descobrir l'altre Catalunya. 

El passeig va ser d'uns 4 kilòmetres i aproximadament una horeta, "xino, xano", passeig marítim amunt i avall.

I aquí comença el meu problema: no exagero (repeteixo), si varem creuar 100, 1.000, 10.000 persones us puc ben assegurar que 95, 950 o 9900.... parlaven castellà o andalús, o el que voleu però NO Català..

La Rosa i jo ens sentíem tan forans, tan estrangers com si fóssim al mig de Sevilla. Res a dir de Sevilla però imagino que es el mateix que sentiria un Sevillà al mig de la Judería sevillana sentint a tothom parlant català.

Al principi va ser un comentari, després fèiem un concurs buscant a gent que parlés Català, i no em trobàvem gaire bé cap.....

Tornant cap a casa pensava, renoi quina feinada ens espera si hem d'assimilar aquella gent. Econòmicament podríem, però culturalment ho veig molt difícil, ells son el que son, no se'n amaguen i no canviaran perquè no els fa falta i ells viuen o creuen viure a Espanya.....

Per cert, em sembla que trigaré a tornar a Castelledefels en horari de cap de setmana  

corrupció, tornem hi

Ja n'he parlat abans però es que cada dia que passa un descobreix un dels càncers mes greus que patim al nostre país. El fet que aquesta malaltia sigui comuna a tots els estats no em consola ni em serveix d'excusa. Si tothom roba robar ja no es delicte??.

El problema es que la "cosa" està tan arrelada que correm el risc de que la cosa s'acabi acceptant com una cosa inherent al sistema.

Ahir va aparèixer un cas força significatiu:

El Sr. Oriol Pérez Treviño, director general de l'Auditori ha estat forçat a dimitir per un presumpta malversació de fons públics. Fins aquí tot sembla normal però es que aquest home nomes portava 6 mesos !!!! a l'Auditori i en 6 mesos ja ha tingut temps de "cometre un error" en l'us de la seva targeta de crèdit que, segons els diaris, es de vora 10.000€.

No soc capaç d'imaginar quina mena d'error et pot dur, quan ni tan sols coneixes la teva empresa, a cometre un error de 10.000€.

L'home ha declarat: "en cap moment no he volgut malversar"!!!!, s'apunta que, a mes, ha declarat que les despeses estarien relacionades amb la seva activitat professional......

Us fixeu que no hi ha ni tan sols vergonya per demostrar la "normalitat" del que es fa. Si en sis mesos l'error es de 10.000€ on arribaríem en 6 anys??

Quin es aquest mon de privilegis on sembla que la laxitud permet que els càrrecs considerin que tenen drets diferents de la resta...

D'acord, aquest cop l'han enxampat però penseu que a Alemanya el president ha dimitit per uns ajuts d'uns amics, aquí caldrà com a mínim un altre generació perquè la gent s'avergonyeixi  quan s'adoni que un conciutadà no es comporti de manera ètica.

Com acabarà això, no passarà res.

Demà aneu i cometeu una infracció de tràfic de 100€ i veureu com s'us tractarà per aquells que demà diran que no ha passat res en el cas anterior.

bon vespre  

i ara que

Be, ja ho sabem, les ments preclares ja ens ho han anunciat, els economistes ens ho han explicat, entrem en recessió, els analistes, fatalistes tots ells, ho pinten encara pitjor i els mitjans de comunicació, ara tots experts en economia arrenquen el dia (i l'acaben) buscant el titular mes punyent i efectista per tal de que la pell no ens arribi al cos.

Els analistes, "experts" que han pujat molt de valor perquè tothom vol tenir analistes a les seves tertúlies i ja se sap, quan mes grossa la diuen, millor titular. De fet, a les agències aquestes de qualificació tots son analistes!!!!

Si els demanéssim a tots els analistes quants han treballat en una empresa de producció imagino que pocs o cap, i que hi te a veure. Potser res però se'm fa difícil pensar que el que millor pugui opinar sobre cirurgia sigui un expert que mai no hagi trepitjat un quiròfan ......

Tots sabem ara qui es Moodys o Fitch, tothom coneix ara al Sr. Niño Becerra o el Sr. Sala Martin per citar dos de propers, tothom ha sentit a parlar del deute extern, etc...

I els polítics, els polítics n'hi ha de tres classes: els qui manen i per tan s'ho maneguen com poden per fer algo, els qui no manen posant pals a les rodes als qui manen sigui com sigui, no fos cas que ho fessin be i es perpetuessin al poder i en tercer lloc, deixeu m'ho dir els qui han desacreditat la classe política a base de despropòsits o corrupcions pures i dures.

Però aquest no es el tema, la meva pregunta es: I ara que??

Ara que ja sabem que entrem en recessió i que tot anirà fatal, que fem, hem d'anar a dalt d'un pont i tirar nos?, ens rendim? o engeguem a rodar? agafem un fusell i ens liem a trets??

No, la gent, els qui no formem part dels grups que he citat abans, demà ens hem d'aixecar i hem d'obrir la porta del nostre negoci, botiga, petita o mitjana empresa i amb els pocs o molts treballadors que encara aguanten hem de tirar endavant a pesar de tots ells.

Demà dilluns, o dimarts o dimecres agafarem el metro o el cotxe o la bicicleta, el que sigui i tornarem a arremangar nos perquè si no ho fem nosaltres ningú no ho farà.

Si esperem que aquells sindicalistes que fa anys que no han fet res per els seus associats (us recordo 4 milions d'aturats, no tot deu ser culpa dels empresaris), si esperem que els bancs obrin l'aixeta dels crèdits per qui verdaderament ho necessita per aguantar la empresa en moviment, si esperem que vinguin de fora per donar nos un cop de mà, si esperem que els qui fins ara no han fet res de debò per arreglar el país ara ho facin, si esperem de fet el que sigui, oblideu ho.

NO esperem i fem ho nosaltres, pensem que entre tots hem de ser capaços de sortir nos sense esperar el que desafortunadament no vindrà d'on la llògica diu que hauria de venir.

Analistes, periodistes, polítics, gràcies per els ànims que ens doneu cada dia i sobretot per totes les idees que ens doneu per mirar de tirar endavant.

Gent, gent que cada dia us aixequeu per construir, per edificar, per generar riquesa i feina, gent que no teniu la opció d'esperar i nomes podeu mirar endavant, gent com jo, ens veiem demà a la feina i deixem que els altres segueixin teoritzant.

Bona setmana.

(envio aquest text a Cartas de La Vanguardia ara mateix però com no hi confio gaire, com a mínim vosaltres la podreu llegir) 

eurovegas

Aquí tenim una bona prova del que som els Catalans i en quin context d'estat vivim.

En primer lloc, com els de fora ja ens coneixen, mes que nosaltres a nosaltres mateixos, ja ens insten a la competència interna entre Madrid i Barcelona, objectiu divideix i guanyaràs.

Els promotors ja han guanyat el primer assalt.

Madrid i Barcelona juguen de manera soterrada, sense dir ni deixar de dir, sense assegurar ni negar, en definitiva sense explicar ni treballar de manera coherent una qüestió tan important com potser aquest projecte.

Segona, alguns ajuntaments que ni tan sols coneixen el projecte ja l'han rebutjat!!!! Com es pot rebutjar una cosa que encara no coneixes, no ho entenc pas.

Tercera, tots els grups ecologistes també s'hi han arrenglerat en contra, però de que? tampoc ho sabem però si sabem que serà dolent, per què? perquè Las Vegas es símbol del mal que ve dels EEUU, suposo.

Quarta, aprofitant tot l'enrenou mal comunicat per els polítics, ens diuen que els qui volen venir no volen pagar impostos, es clar, com ens sobren recursos la "Espe" s'ha afanyat a prometre el que no te i aquí no sabem com contestar perquè diguem el que diguem quedarem malament amb algú.

Cinquena, si la Generalitat creu que aquest es un projecte ECONÒMICAMENT interessant per al país, llavors perquè no em fa una presentació com cal per ajudar a la gent a opinar amb criteri.

Jo, particularment, i a priori no disposo d'elements per valorar però m'atreveixo a pensar que avui, determinats projectes no poden i no han de ser tractats de manera frívola sinó altament analítica.

Es a dir, que comporta com a inversió i generador de riquesa per la zona específica i per el país en general. En segon lloc com afectaria això a les infraestructures (recordeu l'aeroport aquell que acaba de perdre Spanair. En tercer lloc però seguint l'ordre que he citat analitzaria l'impacte mediambiental que pot arribar a suposar un projecte d'aquest caire.

Si els nostres polítics fossin intel.ligents, cosa que ara podran demostrar (si si o no) llavors haurien de discutir si això es bo per el país i no com a eina de confrontació. Ja assumeixo que Iniciativa dirà que no perquè venint dels americans no pot pas ser bo. Com no hi poden oposar res senzillament ho faran servir per desgastar, Esquerra??, CIU ja hi està treballant així que assumeixo que li agrada la cosa, el PP difícil ho te per dir que es una merda si els seus companys ho estan intentant a Madrid, així que queden els de sempre que no sabran que dir.....

Digueu me pragmàtic però si penso en els llocs de treball que pot significar i l'impacte econòmic que representa (penso en EuroDisney, quan el govern de l'estat no va voler ajudar Catalunya i se'n va anar a París) em veig temptar de donar hi suport a pesar dels riscos que segur que comporta però es que jo sempre he vist el got mig ple ...... 

Panrico

Jo vaig tenir la gran sort de poder treballar quasi 9 anys a Panrico, primer com a product manager i desprès com a director de marketing. En el seu moment crec que fins i tot vaig arribar a ser un dels directors de marketing més jove de l'estat, es clar parlem de fa mes de 25 anys....

Van ser uns anys intensos, pletòrics, competint ferotgement amb Bimbo, el gran rival. Sota la gran direcció de l'Albert Costafreda, a qui admiro profundament i també en José Rivera.

Durant el període on hi vaig treballar la empresa era propietat en un 50% de les famílies Costafreda i Rivera. en aquell temps varem llençar el pa de motlle i el Bollycao. El llavors director de fàbrica, en Lluís Torner, va intentar, sense èxit, empaquetar el Donut i mai no ho va aconseguir. Com a màxim va desenvolupar una bossa de dues unitats però amb una distribució molt limitada. Eren els anys daurats de Panrico, on es podien vendre fins 1 milió de Bollycaos cada dia.

Quan la família Costafreda va vendre la seva part va començar el que avui s'està veient amb el quasi segur tancament.

Primer gran canvi, el comprador era un fons d'inversió i no un grup amb voluntat de crear producte i treball. Nomes volien rendibilitat a curt.

Segon gran canvi, directius d'aquells que llueixen molt i cobren mes, un d'ells ara es director general a la Generalitat i l'altre director general d'un altre gran empresa alimentaria Catalana.

Aquí ja tot son especulacions però diuen, no sé si està analitzat o demostrat, que en les operacions de compra venda alguns hi varen fer grans negocis, be allà cadascú amb la seva consciència. En qualsevol cas ningú no els ha jutjat....

Ara bé el que si està provat es que son aquests directius els qui varen destruir la essència de la companyía:

- es varen carregar la distribució amb autònoms que era el punt fort de l'empresa

- es varen carregar la majoria de les fàbriques per tal de fer calaix però allunyant els centres de producció del punt de consum

- com a conseqüència, al augmentar la distància entre fàbrica i consumidor i sense distribució àgil, varen transformar el producte bàsic, el donut, de producte fresc a envasat.

- i així podriem seguir una bona estona.

Be i ara tenim que on abans es venien 1 milió de Bollycaos en un dia, ara no els venen en tot un mes i a passat de ser líder de mercat a ser residual, el donut ja no es, la empresa està a tocar de la fallida i centenars de persones es quedaran sense feina.

D'aquí a uns dies els diaris ni en parlaran però quina pena, una empresa puntera del sector alimentari, enveja a tota Europa, creixent any rere any.

Per què ningú no mira que es el que va passar amb les diferents operacions de compar venda, per què ningú no analitza la gestió, bona o dolenta per entendre com s'ha arribat fins aquí, pena de país.    

Garzón

Això es un "déja vu". Passa tot sovint als camps de futbol, l'àrbitre després de no sancionar una patada que tothom menys ell ha vist, ignorant el jugador lesionat, treu una targeta groga, no al infractor, sinó al jugador que l'hi ha protestat el seu error.
Segur que aquest cap de setmana torna a passar.
Ningú no nega que el jugador que ha protestat ha comes una infracció però, per què queda sense sancionar la verdadera infracció. 
Amb el jutge Garzón tinc el mateix sentiment.
Segur que ell no ha estat cap angelet però crec que el tribunal suprem de l'estat Espanyol ha comès un error suprem o mes aviat, ha descobert la seva verdadera personalitat.
Avui al Sr Camps l'han nomenat doctor honoris causa a no se quina universitat de València i s'ha passejat com el Corleone de la pel.lícula després de ser absolt per manca de proves.
La justícia espanyola ha caigut molt baix
 

Qatar airways

El tema de Spanair no es nomes el que es veu. Hi ha hagut una guerra molt més bruta del que sembla i Madrid no es un mer espectador, ha estat un actor decisiu.
Fa poques setmanes, el 12 de Gener per ser exactes, Iberia anunciava que estrenyia relacions amb Qatar airways fent la passar a la T4 on opera Iberia.
Ningú no es va fer ressò del tema però em temo que aquesta es la clau de tota l'operació.
Iberia, per evitar l'acord de Qatar amb Spanair, li va oferir la T4 a Qatar, cosa que no podia fer sense la connivència de AENA (ens públic) i Qatar va optar per la solució còmode.
Spanair ho ha fet malament, possible però Iberia i AENA han actuat legalment?? per què això no ho discuteix ningú i ningú no ho denuncia, ni tan sols a Europa?
Resposta: perquè els estats s'ajuden entre ells i la CE no s'oposarà a una cosa que l'obligaria a sancionar tots els països: Espanya, Regne Unit, França, Holanda i molts altres.
El Prat nomes serà el que Barajas vulgui, llàstima

Som un pais de llestos

Som un país de llestos, això no ens ho treu ningú.

Jo crec que els Catalans hauríem de seure a la cadira del psicòleg i això potser ens ajudaria a desbloquejar nos com a país.

Abans d'ahir els serveis meteorològics de Catalunya varen fer una previsió de tempesta de neu força important i capaç d'arribar a afectar tot el territori. Ahir la tempesta hi va ser al matí però la de la tarda no va tenir la força prevista inicialment.

El Govern de la Generalitat, recordant, imagino, el que va passar fa un parell d'anys va desplegar tot allò que podia i es va avançar als esdeveniments que, afortunadament no van ser tan forts com era previst.

Escoles tancades sense tempesta, carreteres cobertes de sal sense neu, UAB tancada, etc...

No ha fet falta esperar gaire per sentir totes les befes i comentaris sardònics contra el Govern i les entrevistes "brillants" de TV3 on es veuen pares irats perquè no ha nevat i els han tancat l'escola........fins i tot en Manel Fuentes a Catalunya Radio ja feia d'analista meterològic aquest matí.

Be, jo soc dels qui prefereix que no hagi passat res, dels qui encara recorda la manca de previsió de l'altre nevada i les seves conseqüències.

A tots els llestos que ara, un cop ja ha passat, critiquen alegrement als qui, com a mínim han pres una decisió a temps, nomes els plantejo una pregunta: que haguéssiu fet vosaltres en el seu lloc?

Nomes els qui prenen decisions s'equivoquen, però son molts els qui corren a criticar el que faci falta.