Panrico

Jo vaig tenir la gran sort de poder treballar quasi 9 anys a Panrico, primer com a product manager i desprès com a director de marketing. En el seu moment crec que fins i tot vaig arribar a ser un dels directors de marketing més jove de l'estat, es clar parlem de fa mes de 25 anys....

Van ser uns anys intensos, pletòrics, competint ferotgement amb Bimbo, el gran rival. Sota la gran direcció de l'Albert Costafreda, a qui admiro profundament i també en José Rivera.

Durant el període on hi vaig treballar la empresa era propietat en un 50% de les famílies Costafreda i Rivera. en aquell temps varem llençar el pa de motlle i el Bollycao. El llavors director de fàbrica, en Lluís Torner, va intentar, sense èxit, empaquetar el Donut i mai no ho va aconseguir. Com a màxim va desenvolupar una bossa de dues unitats però amb una distribució molt limitada. Eren els anys daurats de Panrico, on es podien vendre fins 1 milió de Bollycaos cada dia.

Quan la família Costafreda va vendre la seva part va començar el que avui s'està veient amb el quasi segur tancament.

Primer gran canvi, el comprador era un fons d'inversió i no un grup amb voluntat de crear producte i treball. Nomes volien rendibilitat a curt.

Segon gran canvi, directius d'aquells que llueixen molt i cobren mes, un d'ells ara es director general a la Generalitat i l'altre director general d'un altre gran empresa alimentaria Catalana.

Aquí ja tot son especulacions però diuen, no sé si està analitzat o demostrat, que en les operacions de compra venda alguns hi varen fer grans negocis, be allà cadascú amb la seva consciència. En qualsevol cas ningú no els ha jutjat....

Ara bé el que si està provat es que son aquests directius els qui varen destruir la essència de la companyía:

- es varen carregar la distribució amb autònoms que era el punt fort de l'empresa

- es varen carregar la majoria de les fàbriques per tal de fer calaix però allunyant els centres de producció del punt de consum

- com a conseqüència, al augmentar la distància entre fàbrica i consumidor i sense distribució àgil, varen transformar el producte bàsic, el donut, de producte fresc a envasat.

- i així podriem seguir una bona estona.

Be i ara tenim que on abans es venien 1 milió de Bollycaos en un dia, ara no els venen en tot un mes i a passat de ser líder de mercat a ser residual, el donut ja no es, la empresa està a tocar de la fallida i centenars de persones es quedaran sense feina.

D'aquí a uns dies els diaris ni en parlaran però quina pena, una empresa puntera del sector alimentari, enveja a tota Europa, creixent any rere any.

Per què ningú no mira que es el que va passar amb les diferents operacions de compar venda, per què ningú no analitza la gestió, bona o dolenta per entendre com s'ha arribat fins aquí, pena de país.