diumenge, 19 de febrer del 2012

i ara que

Be, ja ho sabem, les ments preclares ja ens ho han anunciat, els economistes ens ho han explicat, entrem en recessió, els analistes, fatalistes tots ells, ho pinten encara pitjor i els mitjans de comunicació, ara tots experts en economia arrenquen el dia (i l'acaben) buscant el titular mes punyent i efectista per tal de que la pell no ens arribi al cos.
Els analistes, "experts" que han pujat molt de valor perquè tothom vol tenir analistes a les seves tertúlies i ja se sap, quan mes grossa la diuen, millor titular. De fet, a les agències aquestes de qualificació tots son analistes!!!!
Si els demanéssim a tots els analistes quants han treballat en una empresa de producció imagino que pocs o cap, i que hi te a veure. Potser res però se'm fa difícil pensar que el que millor pugui opinar sobre cirurgia sigui un expert que mai no hagi trepitjat un quiròfan ......
Tots sabem ara qui es Moodys o Fitch, tothom coneix ara al Sr. Niño Becerra o el Sr. Sala Martin per citar dos de propers, tothom ha sentit a parlar del deute extern, etc...
I els polítics, els polítics n'hi ha de tres classes: els qui manen i per tan s'ho maneguen com poden per fer algo, els qui no manen posant pals a les rodes als qui manen sigui com sigui, no fos cas que ho fessin be i es perpetuessin al poder i en tercer lloc, deixeu m'ho dir els qui han desacreditat la classe política a base de despropòsits o corrupcions pures i dures.
Però aquest no es el tema, la meva pregunta es: I ara que??
Ara que ja sabem que entrem en recessió i que tot anirà fatal, que fem, hem d'anar a dalt d'un pont i tirar nos?, ens rendim? o engeguem a rodar? agafem un fusell i ens liem a trets??
No, la gent, els qui no formem part dels grups que he citat abans, demà ens hem d'aixecar i hem d'obrir la porta del nostre negoci, botiga, petita o mitjana empresa i amb els pocs o molts treballadors que encara aguanten hem de tirar endavant a pesar de tots ells.
Demà dilluns, o dimarts o dimecres agafarem el metro o el cotxe o la bicicleta, el que sigui i tornarem a arremangar nos perquè si no ho fem nosaltres ningú no ho farà.
Si esperem que aquells sindicalistes que fa anys que no han fet res per els seus associats (us recordo 4 milions d'aturats, no tot deu ser culpa dels empresaris), si esperem que els bancs obrin l'aixeta dels crèdits per qui verdaderament ho necessita per aguantar la empresa en moviment, si esperem que vinguin de fora per donar nos un cop de mà, si esperem que els qui fins ara no han fet res de debò per arreglar el país ara ho facin, si esperem de fet el que sigui, oblideu ho.
NO esperem i fem ho nosaltres, pensem que entre tots hem de ser capaços de sortir nos sense esperar el que desafortunadament no vindrà d'on la llògica diu que hauria de venir.
Analistes, periodistes, polítics, gràcies per els ànims que ens doneu cada dia i sobretot per totes les idees que ens doneu per mirar de tirar endavant.
Gent, gent que cada dia us aixequeu per construir, per edificar, per generar riquesa i feina, gent que no teniu la opció d'esperar i nomes podeu mirar endavant, gent com jo, ens veiem demà a la feina i deixem que els altres segueixin teoritzant.
Bona setmana.
(envio aquest text a Cartas de La Vanguardia ara mateix però com no hi confio gaire, com a mínim vosaltres la podreu llegir) 

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona tarda,

Aquest text d'avui m'ha agradat especialment. Personalment, em sento molt afortunat per estudiar, i estudiar una cosa que m'agrada, i l'any que ve anar a la universitat i provar de guanyar-me el futur fora d'aquí, tan de bo a Alemanya. Bé, temps al temps.

Sobre Alemanya ahir (diumenge) el Jordi Évole va fer un documental al seu programa "Salvados". No se si ho va veure, però si no ho va fer ho pot buscar a la web de la Sexta. Crec que va ser prou interessant.

Gràcies per ajudar-me a veure les coses clares! No em fio de molts mitjans de comunicació. A més, m'entristeixen i vostè sempre li dóna un bri d'esperança a tot.

Marc.

jordir ha dit...

Si em tornes a dir de vostè anirem malament....
Alemanya es un gran país tot i que la seva cultura es diferent de la nostre.
Et recomano, si pots, que aprofitis la universitat per viatjar per Europa i conèixer el major numero de països. Això et donarà un bagatge important a l'hora de prendre decisions sobre el teu futur.
Aprofita tot el que tens per davant i no et deixis desanimar per ningú per molt malament que pintin les coses.
sort

Anònim ha dit...

Gràcies, Jordi.

Marc.

Anònim ha dit...

Demà vaig al concert d'aquell grup que et vaig dir, Dream Theater, al Palau Sant Jordi.

Et passo aquesta cançó, a veure si t'agrada. http://www.youtube.com/watch?v=9kAdLiizR-4

Marc.

jordir ha dit...

ho estic escoltant mentre escric i, de moment, aguanto, deu ser l'edat però no sonen malament.....