Està clar que hi ha moltes coses en aquesta vida que no valores o ni tan sols descobreixes fins que no t'hi trobes tu mateix. Es difícil pensar en les coses dels altres de manera sistemàtica. Pot sonar a excusa però no ho es, simplement ho constato.
Això que veieu al costat es una cadira de rodes elèctrica d'un dels molts models que hi deu haver al mercat.
La gran diferència entre aquesta cadira i les manuals es la seva funcionalitat, per aquells que no poden fer anar per si mateixos la cadira. Tenen, però, un punt en contra, pesen molt perquè duen un motor i una bateria. Aquest pes es excessiu pe aixecar la una sola persona, la que acompanya al minusvàlid normalment. Així que una de les eines imprescindibles per un minusvàlid important es converteix, tot d'una a les ciutats on les voreres no estan adaptades sistemàticament.
Ja fa més de 13 anys que visc a Sant Cugat, vora Valldoreix i en fa quasi 8 que hi passejo amb la gossa que m'acompanya, o a qui jo acompanyo. Fins ara no m'havia fixat en la gran quantitat de voreres que encara no estan adaptades per aquestes cadires a Sant Cugat i que compliquen, amb excés, la mobilitat d'aquestes persones. HI ha molts, masses recorreguts que no tenen voreres adaptades o que en tenen poques.
Us convido a provar ho.
Sortiu avui de casa i aneu a fer una passejada com la que feu normalment i comproveu si la podeu fer per les aceres i creuant per voreres adaptades.
Jo no ho puc fer amb la cadira de la persona que ha entrat en les nostres vides i a qui volem ajudar. A masses indrets has de baixar al carrer i seguir en ell, sort que el trànsit no es com a Barcelona.
Sant Cugat presumeix de ciutat avançada i ho es en moltes coses, segur, però no oblidem pas aquelles coses que afecten a col.lectius potser minoritaris però amb les mateixos drets que la resta de ciutadans més afavorits.
Gràcies per difondre aquest escrit perquè l'Ajuntament de Sant Cugat, i també tots els del nostre País, en prenguin nota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada