"Si a la terra hi hagués pa per a tothom, les esglésies i els jutjats estarien buits".
Un resum tan senzill com aclaparador ajuda a entendre la importància d'aquest producte.
Jo no puc concebre un àpat sense pa (tret que no sigui japonès o xinès) i puc arribar a menjar pa amb pa però no es tracta de parlar de mi sinó del pa.
Només l'arròs pot ser un digne rival a l'altre meitat del mon i no es tracta de dir quin es més important que l'altre, tots dos ho son.
En aquest mon d'avui no valorem el que tenim i molt menys aquelles petits coses que ens acompanyen en el dia a dia, sense les quals la nostre qualitat de vida minvaria molt. Però el que per a nosaltres es qualitat de vida per molt gent es senzillament un luxe inabastable i aquesta es la part que més ignorem.
D'altre banda el pa està lligat al nostre país. El país en el que naixem i creixem ens transmet el sabor del seu pa. I aquest es un element que ens ajuda a explicar qui som i perquè. Encara avui el pa amb tomàquet es "algo" que només nosaltres entenem i menjem, cosa que els Espanyols no saben fer. Fa dues setmanes em va tocar anar a Madrid per feina i vaig entrar en un bar a prendre cafè. Els del costat havien demanat "tostadas de pan con tomate" i els varen servir dues torrades amb una terrina al costat amb polpa de tomàquet, ni oli ni sal........
Pa amb oli i sal, pa torrat, pa amb tomàquet, pa amb vi i sucre, pa amb all, pa amb arengada, pa en definitiva amb qualsevol cosa.
No menyspreem aquest be de Déu.
Lévi-Strauss (tristes trópicos) digué: "el mon va començar sense l'home i pot acabar sense ell".
La humanitat va néixer sense pa i pot acabar sense ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada