Al nostre mon politic-social s'estan incorporant noves cares en compte gotes però es curiós, la reacció de molta gent es d'escepticisme, de "ja veurem" en comptes de donar, com a mínim, un primer vot de confiança.
Ada Colau, Pablo Iglesias serien dos bons exemples. Cap dels dos ha estat polític fins ara, tots dos venen d'un entorn diferent: ella d'activitsta social i ell periodista. Tots dos tenen un perfil jove, son molt més joves que la majoria dels actuals política, tenen en comú que s'han guanyat una imatge de respecte fent el que feien.
Tots dos fan "mal" al sistema actual perquè ni son convencionals ni pacten amb el sistema actual. Potser demà canviaran però bé, de moment trenquen amb els esquemes actuals.
En un país tan encarcarat com el nostre crec que es bó que surtin aquests nous noms i que s'els deixi, des de el punt de vista ciutadà que lluitin, i demostrin el que volen o poden fer.
Ja hi haurà temps de jutjar.
NO s'els pot exigir ja, avui, el mateix que els altres ni fan ni faran. Els nous tenen que lluitar contra l'status quo present, contra el poder dels mitjans opressius i contra la desgana del país, molts elements en contra.
Tots dos han de trobar el seu espai, ella a Barcelona, ell a Europa, els hi desitjo sort.
Fa massa temps que no hi ha sang jove al nostre mapa i no serán pas els "retoños" dels partits com el Madina i companyia que faran coses diferents, aquests només son més joves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada