divendres, 26 d’octubre del 2007

cotxe oficial

els nostres polítics tenen cotxe oficial, no fan cues (diuen que per motius de seguretat), no tenen probkems d'aparcament i poden parar en llocs prohibits, (avui mateix n'hi havia un a Diagonal/Enric Granados), poden esperar aparcats a sobre l'açera.
No hi estic d'acord i crec que els polìtics haurien de donar exemple i no prodigar se en serveis exclusius i privatius.
llegeixo a La Vanguardia la cart d'aquest motorista que es va plantar davant d'un cotxe oficial que anava a 150Km/h i avançava mentre que la resta feia cua. Segons sembla era el cotxe del Sr. Benach però ell no va sortir del cotxe ni es va identificar, ho va fer el xofer o el garda espatlles, si hagues estat en periode electoral segur que hagués ortir a saludar amb el seu millor somriure, hipocrites!!
definitivament els nostres polítics nomes pensen en nosaltres quan la seva poltrona está en perill
pena de vot

2 comentaris:

j.ragas ha dit...

Quina raò tens!!!
Els polítics fan com el que ens comentava el meu avi que deia el capellà del seu poble (Palafugell): "Feu el que jo dic però no feu el que jo faig".
Tu creus que el cotxe oficial, la VISA, la residència oficial (Moncloa, Casa dels Canonges,etc..) i altres "xollos" els declaren cada any a l'IRPF, com per altre part hem de fer la resta dels mortals?
Suposo que no ja que la llei els hi deu permetre. Si es així, com hauriem de considerar aquesta llei?

Miquel Saumell ha dit...

Una gran demostració d’intel·ligència i a la vegada d'humilitat la del capellà de Palafrugell, si senyor. I un xic murri també. Sense anar tan lluny i referint-se als molts que es manifesten catòlics però no practicants (vull dir, aquells que només van a missa pels enterraments, casaments i primeres comunions, estrictament com una activitat social més), un savi caputxí del convent de Sarrià ens deia fa uns 18 anys que, més abundants encara, eren els que es manifestaven practicants però no creients, aquells que no faltaven cap diumenge a missa però que es deien obertament no creients. Aquell home se’n feia creus!
Però ho sento, ja veig que m'he desviat del tema, l’amo d’aquest blog ha començat parlant d’un tema terrenal molt concret i, per la meva part, sense objecció, i el primer comentarista m'ha enredat amb lo del capellà de Palafrugell i els Canonges i jo, sense adonar-me'n, he picat de seguida com un parvenu. Désolé.