De tot el programa nomes ens hem quedat amb la participació d'en Carod, El Duran i el LLamazares no varen existir i es que sino hi ha estridències no hi ha noticia o com a minim no hi ha titular.
He llegit avui una carta a La Vanguardia i nomes li puc donar la raó quan diu, pena de polítics. Viuen dels pobres d'esperit com la dona i el noi que varen interpelar al Carod i ell, va i cau en el seu propi parany.
Els nostres polìtics necessiten d'aquesta gent que s'exalta i no raona i es mou per principis bàsics i primaris.
Es clar que el nom de cadascú no es tradueix i aquells dos individus deuen dir Jorge Bush o Antonio Blair perque no saben idiomes, segons diuen pero no hauriem d'oblidar que aquí quan parlem del equip de futbol de Jerez diem Xerès per no esmentar ciutats com Kiiv etc.
Jo estimo la meva llengua i la cuidaré però evitaré caure en la dinámica dels que necessiten crear divisió i odi per alimentar els seus objectius
1 comentari:
Jo aquesta setmana he estat fora i estic una mica desconnectat de tot plegat. Acabo de veure, però, pel youtube, l’intervenció del Sr. Carod a TVE (“tengo una pregunta para usted”) i haig de reconèixer que m'ha encantat. Alto les seques! no és que jo estigui disposat a donar-li més crèdit un altre cop al Sr. Carod, no. Per mi aquest home ja ha demostrat repetidament fins on pot arribar i la seva carrera política esta acabada. Però centrant-me exclusivament en la seva intervenció de l’altra dia a la tele, haig de reconèixer que va estar molt bé, molt didàctic, molt pedagògic i extremadament educat amb els espanyols que l’interpel·laven. En un moment donat, però, li diuen “vostè és el vicepresident de la Generalitat” i ell, casi caient-li la baba per sota el mostatxo, diu que sí. Doncs no, ho sento, el Sr. Carod només és un conseller, el conseller de la vicepresidència. I d’un home que no sap el que és, poc se’n pot esperar.
Publica un comentari a l'entrada