parlem de privilegis. cada dia de l'any hi ha al carrer Capitá Arenas un doble carril ocupat per cotxes aparcats en doble filera sense cap problema. Que hi fan? senzill esmortzar a un bar de la cantonada, qui els ho impedeix, ningú, ni la guardia urbana, ni la "grua", ningú.
En canvi, 100 metres mes avall, si pares al costat de l'acera, es a dir sense ocupar cap carril de circulació per comprar el diari al costat de Manel Girona, llavors apareixen les forces de l'ordre, disposades a retirar amb la grua, el infractor que gosa aparcar en un lloc prohibit.
Qui hi viu en aquest lloc que sigui tan greu aparcar al costat de l'acera o de qui es el famos bar que ningú no impedeix l'aparcament? ignoro les respostes però vull que aquest escrit serveixi de prova.
Si un dia la Guardia urbana em sanciona mentre compro el diari obviant tots els qui estan aparcats en doble filera i que si fan nosa, jo els posaré a ells una denuncia per prevaricació ( si aquesta es la paraula)
2 comentaris:
Quanta raó tens! Casualment jo sóc veí del barri, i sé molt bé del que parles. La cosa té secret, i l’entendràs de seguida. El bar que dius és el Dole, a Capità Arenas cantonada Manuel de Falla, baixant a l'esquerra. El Dole té "bula", ho sé del cert. Males llengües diuen que la G.U., a més de parar-hi regularment a repostar com fan els altres clients, reben de tant en tant una "benèfica" en forma de lot de begudes d'alta graduació. Jo no ho puc provar (si ho pogués fer ja ho hauria fet) però m'ho ha dit algú que ho sap bé, però que no s'atreveix a denunciar-ho per por a represàlies. Al marge d’això, el cafè d’aquest bar és dels millors del barri, i tots els cambrers entenen el català, i casi tots el parlen. A més, van nets, planxats i polits, i són força educats. Potser em direu que tot això hauria de ser normal però estareu d’acord amb mi en que darrerament no és el que més abunda en aquesta cosmopolita ciutat.
Com a antic veï del carrer Capità Arenas, el que puc dir és que qualsevol denuncia o protesta contra la G.U. no et durà més que molesties, però això val també a qualsevol lloc de la ciutat.
Quan et trobis amb situacions així
"keep a stiff upper lip" com diuen els Britànics i pensa en el General Gordon quan va morir a mans del Mahdi, qui va reconquerir Khartoum...
Va morir amb "l'upper lip totally stiff" i ell també va quedar-hi... Però va passar a la glòria dels herois.
Tu també hi pots passar.
"Verzicht", que diuen els alemanys i que vol dir resignació...
O digues allò de "je me frotte le nombril avec le pinceau de mon indifference..."
Curious97
Publica un comentari a l'entrada