El sr. Huguet diu que les empreses catalanes han de sortir fora per fabricar hi el que ja no es pot fabricar aquí.
M'agrada, m'agrada que el home ens digui el que hem de fer nosaltres però en canvi no ens diu el que ELL i el seu govern faran per facilitar aquest moviment.
Em considero un petit empresari i MAI he rebut un mínim ajut de cap ens estatal ni de la Generalitat. Algun cop vaig intentar obtenir ajuts del COPCA i encara espero i esperaré em temo.
No m'agrada la gent que diu el que has de fer però no es posen al davant. Es com aquells generals que deien: avanceu que jo em quedo darrera per veure com ho feu.
Catalunya el que necessita es que s'ajudi el teixit de petites empreses, noves i veteranes per tirar endavant i no nomes les empreses de sempre, les que surten sempre a totes les fots i tots els repartiments de premis.
Recordeu que Catalunya ha sigut i es gràcies gràcies a les petites i mitjanes empreses, i a una classe mitjana que ha tirat del carromolts anys.
Ara parlem de globalització i de grans corporacions però als petits que ens "bombin".
Es clar que per els mitjans de comunicació els agrada mes els grans numeros però us asseguro que moltes d'aquestes grans empreses son las que s'estan carregant les petites i mitjanes empreses a base d'ofegarles.
Dos exemples: - quans de vosaltres aconseguiu que les "grans empreses" us paguin al comptat o abans dels 90 díes? i en canvi la Generalitat diu que no hi ha problemes amb els aplaçaments en els pagaments, sic.
- quans de vosaltres no us trobeu amb els famosos "concursos d'ofertes" a l'hora de vendre els vostres productes i on l'ùnic que es valora es el preu i res mes.
Això es el pa nostre de cada dia i moltes petites i mitjanes empreses ja s'han quedat per al camí.
Sr. Huguet, quan vulgui, si vol, em convida a veure'l i encantat li donaré una versió segurament diferent de la que vosté té de la nostre estimada Catalunya
2 comentaris:
Mira, Jordi, oi que no es poden demanar "peras al olmo"? Doncs és això, companys, és això!
Mira. Sempre em sorprenc de veure com us sorpreneu de que el passa al nostre estimat país, doncs, encara que jo aparegui com espanyolista (i ho soc per part de pare i mare) també me l’estimo. I no tan sols això. M’entristeix el veure com Catalunya –digui’n el que digui’n els que ens manen- va lliscant cap avall...
A aquestes alçades ja hauríeu d’haver-vos donat compte que els actuals governants de Catalunya (i d’Espanya, per extensió) només pensen en romandre el màxim de temps possible en els seus escons i tractar d’enriquir-se el més discretament possible.
I així, les coses van sortint, més o menys bé o malament, gràcies a la iniciativa dels petits empresaris com dius, mentre les grans empreses –en les que gairebé totes intervenen Caixes o altres organismes- van sortint-se’n com poden, doncs elles també tenen mal de caps i competència.
El poble, mentre, que es foti, doncs si és tan ximplet d’haver-los elegit, de què és queixen?
Em sembla va ser Lenin qui va dir que cada país té el govern que es mereix, oi?
No t’amoïnis, el març tornarem a escollir els mateixos a tot arreu, i el pitjor no és això, no, sinó que no sembla que les opcions siguin millors.
Per cert, avui he llegit al diari una noticia esgarrifosa, però que suposo que la major part de la gent “se ne frega...”
És la que fa referència al lloc que estem ocupant a Catalunya pel que fa a l’ensenyament i a l’educació. El darrer a Espanya que ja ocupa un dels últims a Europa...
A l’edat mitja es deia que a les monarquies i a l’església els convenia d’ignorància del poble, doncs així s’estalviaven contestataris. Sembla que aquí, ara, estem tornant a aquells temps...
Jo no ho veure, però qui i com governarà a Catalunya dins de 30 o 40 anys?
Curious97
Publica un comentari a l'entrada