En primer lloc voldria agrair als qui heu llegit cap dels escrits que he penjat. Us ho agraiexo perque sé que ho heu fet per simpatía i fidelitat.
La verirtat es que no sé si l'any vinent seguiré amb el blog perque no hi trobo gaire sentit sino es per "desfogarme" davant moltes situacions d'incompetència majoritariament dels polítics i ens públics. Suposo que en el fons buscava contribuir en positiu però em temo que no he afegit un gram de seny al nostre món.
Em sento desencantat. Avui hauría de preguntar li al cardenal Sistach perque s'ha aixecat ràpidament en contra del programa Polònia i els seus pastorets i no diu res en canvi del seu company de Tenerife que compara la pederàstia amb l'homosexualitat i a mes acusa als nens de provocar. Si això no es un contra sentit que vingui Déu hi ho vegi.
La pena es que el meu "altaveu" no te cao ressó.
Si segueixo em sembla que només ho faré per destacar coses positives de les moltes que hi ha cada día.
La primera, sens dubte, l'entrevista feta al Chef de l'hospital de la Vall d'Hebrón que ha renunciat al Via Veneto i d'altres locals mes representatius a canvi de donar servei als nens de l'hospital i l'home ho diu així de tranquil.
L'home es diu Manuel Avila Fol i la seva entrevista va surtir el 24 de Desembre al Periodico.
Molts com ells son el futur d'aquest mon.
Que el 2008 us porti molta sort.
Una abraçada
2 comentaris:
First of all vull aclarir-te que jo m'he llegit TOTS els teus escrits. També he deixat algun comentari de tant en tant. Espero que l'amenaça de no seguir no sigui altra cosa que una innocentada feta amb 24 hores de retard. L'any vinent escriu el que vulguis, el que et vingui de gust, però no deixis de fer-ho, encara que només sigui per desfogar-te. Em sembla perfecte que a partir d'ara et concentris en les moltes coses positives que hi ha, que haberlas haylas, i ja hi haurà qui es dedicarà a criticar les coses negatives, que de todo hay en la viña del señor. Happy new year, almenys que no sigui pitjor que el 2007, i si és millor... miel sobre hojuelas!. (Ves per on, avui m'ha sortit la vena trilingüe).
En el teu lloc, no em posaria pedres al fetge. En el fons el que fas no és gaire diferent del que fa qualsevol escriptor.
No tots els que escriuen ho fan convençuts de que algú els llegirà. Les editorials van plenes de llibres que van a raure a la paperera...
A més, com tu mateix dius, et serveix per desfogar-te i si és així em sembla que ja val la pena doncs fas un cert tipus de teràpia contra el “stress” en el que tots estem més o menys immersos.
Tu et sents, dius, desencantat, i encara ets jove...
Imagina com ens podem sentir de decebuts alguns que som bastant més grans...
Sobre tot quan observem casos com la cada cop més gran animadversió contra l’Església Catòlica que, a més i con si no n’hi hagués prou, està essent constantment atiada pels medis i per les autoritats.
El Tony Soler fa una parodia dels Pastorets que si Josep Mª Folch i Torres la pogués veure potser li caurien algunes llagrimetes de decepció.
Ell també era d’esquerres i en el seu Patufet hi havia bromes per a tothom. Però SEMPRE dintre d’un respecte... per no parlar dels Pastorets, que tot i sent una obra teatral laica està escrita mantenint un respecte pel que representa.
Però ara està de moda ficar-se contra l’Església Catòlica, no contra la Protestant ni la Ortodoxa, ni la Jueva, ni Déu ens guardi, contra la Musulmana, que aquests es tornen... sinó contra la Catòlica.
Des del meu desencís, com et passa a tu, no arribo a entendre com s’ataca amb tanta virulència al Catolicisme, com si fos la font de tots els mals que patim...
Però pobres de nosaltres si goséssim dir el que fos contra el Islam, quan no fem més que llegir de la violència i el terror que molts seguidors d’aquesta religió escampen pel món, seguidors dirigits i encoratjats pels seus sacerdots.
Jo no pretenc dir que els sacerdots catòlics siguin sants, doncs també són persones i, per tant, subjectes a totes les deficiències d’aquestes; però fins ara (potser ho feren en altre èpoques) que sàpiga, no són responsables de cap acte de terrorisme ni de cap mort, si no compten les del IRA que, al cap i a la fi, anava dirigit per un capellà .
Ben mirat, però, si hi ha una raó per aquesta diferenciació que aquí fem sobre les religions.
Els catòlics, per definició, “han de parar l’altra galta”, però els musulmans no tenen aquest principi pacífic i de resignada impotència.
Ans al contrari, ells s’hi tornen i així ens guardem molt i molt de ficar-nos contra cap de les seves creences o figures.
A més, al nostre President ni li agradaria doncs li podria fer malbé el seu somni de “la alianza de civilizaciones”...
Ja m’agradaria veure els acudits que es fan sobre el Sant Pare reflectits degudament en la persona de l’actual Aiatol•là Alí Hossayni Khameni, líder suprem de d’Iran, però tanmateix un càrrec políticament inferior al de Sant Pare, que se suposa és el líder de 1.300 milions de catòlics arreu del món.
La versió de Polònia de Els Reis d’Orient potser fa riure a uns quants, perquè és un humor fàcil i quelcom barroer. Vull dir, barrejar la Sagrada Família amb política o representar a la Mare de Déu amb la cara de l’Acebes, crec és prou barroer i irrespectuós per que el Dr. Sistach exposi el seu criteri sobre el mateix.
El Dr. Sistach no critica els Pastorets d’en Folch i Torres, critica els del Tony Soler que només s’hi assemblen a aquells en l’argument bàsic però no en el contingut real.
Per què el Tony Soler no fa un capítol (que podria ser de la mateixa vis còmica que el dels Reis) sobre quan l’arcàngel Gabriel li dicta l’Alcorà a Mahoma i aquest s’equivoca i l’arcàngel tip de corregir-lo li envia a l’Osama Bin Laden com a secretari...?
Perquè no té co.....s de fer-ho!
Pel que fa al que el Bisbe de Tenerife ha dit no hi ha dubte que aquest home ha d’estar malalt, ell mateix pot haver comés abusos d’aquest tipus o ha tingut un moment de cretinisme integral com, per l’altre costat, l’ha tingut també el de S. Sebastian, en un altra aspecte.
Però cal comprendre que l’Església, com qualsevol organització política té un considerable nivell de corporativisme.
La ministra de Foment ha estat la primera ministra en ser reprovada públicament, i tothom està d’acord en que s’ho mereixia, llevat dels seus companys del PSOE i del President que, malgrat que també ho creuen, han d’estrènyer files per allò de la disciplina de partit i perquè “l’union fait la force”.
I si ells poden fer corporativisme per tal de protegir a un dels seus i disculpar-lo d’alguna manera, per què l’Església, una Institució considerablement més important que qualsevol Estat, no pot fer igualment, amb la diferència que NINGÚ a l’Església, que jo hagi llegit, ha tractat de donar la raó a aquest Bisbe; s’han limitat a no fer comentaris, cosa que, per exemple, al PSOE no se’n estan de fer... quan parla de la Magdalena Álvarez...
Els Bisbats de Nova Anglaterra (Maine, Massachussets i New Hampshire) han hagut de pagar més de 60 milions de US$ per fer front a reclamacions sobre pederàstia fetes a clergues de les seves diòcesis.
Però ni els altres bisbes dels EUA o d’Europa s’han lamentat dels fets ni tampoc la premsa ha fet un cas de consciència d’aquests tristos episodis. I no serà que els Americans no són puritans...
Però aquí tenim una especial delectació i morbo amb tot allò que afecta a l’Església.
És com si estiguéssim esperant descobrir qualsevol malifeta atribuïble a algun dels seus representants per poder cridar “com poden dir-me el que haig de fer o deixar de fer si ells són els primers que no compleixen...?”
I llavors dic: molt bé, però una cosa és la Llei i una altra de diferent els que la imparteixen.
Els que legislen les lleis i els que les jutgen haurien de ser, per definició, perfectes en quant al compliment de les mateixes però estan constantment caient en casos d’incompliment i, fins i tot alguns, s’ofenen quan se’ls critica aquest “pecat” d’omissió, doncs es consideren per sobre de la Llei...
L’Església és la responsable d’impartir l’altre Llei, la de Déu, però els que l’haurien de predicar amb l’exemple (com en el cas dels legisladors civils) no sempre estan a l’alçada i, sovint, fan exactament el contrari del que haurien de fer...
Bé, ja s’ho trobaran...!
I per finir, ara acabo de veure la reacció del govern a la congregació que en defensa de la família cristiana es va fer a Madrid el diumenge.
I tornem al que deia abans sobre els Pastorets. Aquí tothom pot criticar, maldir o censurar als catòlics, però aquests no poden badar boca contra allò que considerin els pot afectar directament.
Si uns milers de catòlics es reuneixen per a manifestar la seva disconformitat amb un estat determinat de coses que passen a casa nostre això és anar contra la Constitució i ficar-se en política i, naturalment, el govern no pot admetre-ho.
Els catòlics tenim que acceptar per bones totes les lleis que les nostres benèvoles autoritats ens imposin, encara que creiem que poden ser nocives per la societat.
Nosaltres no tenim cap dret a expressar la nostre opinió sense que se’ns pugui titllar de retrògrads, arcaics o d’extrema dreta feixista.
Tenim d’acatar i agrair el que el nostre govern fa estigui bé o malament segons el nostre criteri.
El nostre president va dir no fa pas gaire que “ell era el president de tots els espanyols i que volia que Espanya fos el lloc d’Europa amb més llibertat de religions, d’idees, de punts de vista i on tothom pogués expressar-se lliurament, com correspon a una Democràcia moderna”.
Això està escrit i a les hemeroteques ho podem llegir.
Però, òbviament, “tots els espanyols” no pot encloure als catòlics, doncs ja es sabut que la gent de dretes d’aquí no són espanyols sinó que són els terroristes responsables de la guerra d’Irak i de tantes i tantes altres calamitats que assolen Espanya i sobre tot, Catalunya!
Els Espanyols als que es referia Zapatero i que cauen sota la seva protecció són els Toni Solers, que poden en riure-se’n de la Mare de Déu, del Papa, del mort i de qui el vetlla!
Però els catòlics franquistes i “anti-establishment” que gosen dubtar de les excel•lències de les decisions del govern, aquests ni són espanyols ni són més que dignes d’acabar com la Joanna d’Arc, a la foguera...
Bé, al 34 i al 36 ja ho vàrem veure. Potser caldrà repetir l’experiència.
Quina llàstima que Zapatero o Carod vestits de Neró no serien massa ben vistos a l’U.E.; altrament, potser calarien foc al Raval i carregarien contra la “derecha cavernaria” del Sr. Guerra...
I tu parles de desencant...
Soc el pitjor dels catòlics. I sovint em demano si ho soc realment. Però davant de tot això quasi seria capaç d'anar al circ que se'm mengessin els lleons...
Curious97
Publica un comentari a l'entrada