els uns i els altres

Hi ha un foc creuat entre mossos i els jutges i jo, tot llegint el que es publica em sorprenc d'algunes petites coses:
- resulta que quan una jutge comet una infracció aquesta es "guarda" i no surt als mitjans, per que?
- resulta que uns i altres es dediquen a "filtrar" notícies i dades per perjudicar a l'altre: Hem de creure que dos cossos que se suposa, treballen per la justícia i la salvaguarda de tots nosaltres, juguen a "amagar" dades per si un cas? i juguen a manipular les decisions dels altres?
- La Sra. Tura, consellera de justícia ara i d'interior abans, surt en defensa aferrissada dels mossos condemnats (ja no es presumpció, hi ha una sentència). Per que? nomes perquè els coneix personalment tal i com ha declarat i ella avala aquesta unitat.......
Jo, tenia una bona opinió de la Sra. Tura i, evidentment crec que els mossos son un cos correcte en el seu conjunt però em sap greu que ni ella ni ells mateixos puguin acceptar la possibilitat l'error en el seu propi equip.
No dic que no sapigue greu però em temo que tots podem, en algun moment, tenir errors a casa nostre.
Crec que la Sra Tura, com a persona pot pensar el que vulgui i tenir els sentiments que vulgu però com a Consellera de Justícia ella té l'obligació, primer de respectar una decisió judicial i segon, acceptar una possible errada i amb humilitat, acceptar ho i rectificar.
Els mossos no son honestos perque si sino perque día a dia han de treballar per depurar el cos d'aquells que no mereixin formar ne part. La seva feina no deu ser fàcil i no els envejo però ells han triat lliurement aquest camí i han de respectar las regles del joc.
Una petita darrera pregunta, qui cuida que els jutges, tan infalibles ells, no tinguin debilitats com la resta de ciutadans i facin errades??????

CONGO

Contesto al escrito que ha dirigido al Presidente del Gobierno en el que expresa su preocupación por la dramática situación que vive en la actualidad la República Democrática del Congo (RDC).

Como usted sin duda conocerá, la defensa de los Derechos Humanos, así como el refuerzo de la democracia, la paz y la seguridad, son los ejes principales de la acción exterior de España y de la Unión Europea en África, y más concretamente, en la RDC. África constituye actualmente una de nuestras prioridades en política exterior, como lo ha puesto de manifiesto recientemente el Ministro de Asuntos Exteriores, Miguel Ángel Moratinos.

En el marco de esta estrecha colaboración y compromiso con el futuro de África, el Secretario de Estado de Asuntos Exteriores, Ángel Lossada, y la Secretaria de Estado de Cooperación Internacional, Soraya Rodríguez, se han desplazado a la República Democrática del Congo para confirmar el compromiso de España con la paz en la región y para buscar una salida a la crisis humanitaria.

El Gobierno español reitera su apoyo a la Misión de las Naciones Unidas en la República Democrática del Congo (MONUC) y subraya la importancia del cumplimiento íntegro de su mandato para garantizar la protección de la población civil. España es partidaria de dotar a esta misión de Naciones Unidas de los medios necesarios para el cumplimiento de su función humanitaria.

De la misma manera, España considera que el establecimiento del clima de confianza entre las diferentes fuerzas y actores implicados resulta esencial, de cara a la apertura de un diálogo que permita alcanzar una solución política negociada. En este sentido, los procesos de Goma y Nairobi se mantienen como el marco apropiado para lograr la estabilidad en el este de la República Democrática del Congo, así como una paz duradera.

Confiamos en el restablecimiento del clima de confianza entre las distintas fuerzas y actores implicados en este conflicto, de cara a la apertura de un proceso de diálogo que desemboque en una solución política negociada.

Reciba un cordial saludo. José Enrique Serrano Martínez. Director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno.

Aquesta es la resposta rebuda de Presidència del Govern del Estat a un escrit que vaig enviar demanant l' intervenció de l'Estat en aquell país en defensa dels milers de persones que estan morint diàriament sota l'indiferència de la resta del mon.
Vull agrair publicament el fet que m'hagin contestat (tot i que es el meu dret com a ciutadà i la seva obligació) però ho han fet, cosa que no puc dir d'altres, com el sr Hereu, per exemple.
Dit això entenc que el mon vagi com va perque en tota la resposta no hi ha mes que bones paraules però res que jo pugui considerar una minima possibilitat d'ajudar verdader.
Si jo passes aquest escrit als qui, en aquest moments, viuen amuntegats en els camps de refugiats, o als qui ja han perdut algun parent o tots ells, em temo que em diran que per quant arribi la solució ja no fará falta.
Fa poc varen anunciar que l'ONU havia donat ordre d'enviar no se quants soldats de mes, i ja esta solucionat. El que deia la lletra petita era que abans de 3 (tres) mesos no hi arribaran. Teniu idea de quants milers més moriran abans no hi arribin? I quant arribin algú ha definit si aquests soldats podran fer algo mes que patrullar i veure com uns maten als altres??
Per als qui no l'heu vist us recomano Hotel Ruanda, es força explícita tot i ser una pel·lícula però basada en fets reals.

us del català

No soc el mes qualificat per parlar del que vull parlar avui però som hi que la xarxa, de moment, ho aguanta tot.
L'altre dia, un senyor del IEC va dir, en l'entorn d'una entrevista i sota una certa pressió del entrevistador ( ho vaig veure a la TV), va afirmar que, al igual que d'altres països Europeus, ell creia que s'hauria de sancionar als periodistes que no escriguin correctament el Català.
L'endemà tots els periodistes van posar el crit el cel, tots a una com "Fuenteovejuna". Algu fins i tot va dir que llavors tornaría al Castellà (senyal de que aquest si que l'escriu correctament. Ben mirat jo no ho trobo tan desencertat si entenc bé el sentit de "correctament".
Jo soc el primer que no escric bé el Català i necessito el suport de correctors per poder arribar a un mínim de nivell però crec que els professionals tenen l'obligació d'escriure correctament l'idioma en el que escriuen.
El propi IEC, atès el "rebombori" ha callat i ningñu no hi ha dit ni piu però josegueixo creient, encara que no sigui políticament correcte, per no ofendre als periodistes, que es bó ensenyar i corretgir als qui no saben bé una llengua, la Catalana o la Castellana o la que sigui.

110

No te cap merit però fa 110 blogs que visc, a estones, a la blogosfera. Avui pensava, quan arribi a 100 ho hauré de celebrar, i ara al revisar quans en porto he descobert que ja son 110.
Bé, em felicito a mi mateix i al meu fidel lector i senyora, pràcticament els meus dos únics lectors.
Seguiré encara que no se en quina direcció.
Cada cop trobo més recurrent i aburrit parlar dels nostres polítics però no deixaré de dir el que penso, encara que la meva boca sigui massa grossa i la lletra poc educada.
Ho tornarem a celebrar el 200!!

estrellas Michelin

En aquest afany que tenim de normalitzar no hauríem de dir "estels" Michelin?, com es que ningú no ha corretgit el tema encara?
Jo per aixó voldria significar un aspecte peculiar d'aquests guardons. Resulta que tot un sector com es l'hosteleria i evidentment els mitjans només es mouen per aquest coi d'estels que ningú no sabem quin criteri tenen. No es massa arriscat posar en mans d'aquest fabricant de neumatics tot el prestigi de la gastronomia?
Conec molt bons restaurants que segurament no tindran mai un estel, senzillament perque ni tan sols els coneixen. Dubto molt que visitin alguns xiringuitos o restaurants petitons on pots menjar una paella de nassos, o un peix fresquissim nomes cuinat a la planxa, bé ja m'enteneu.
La nostre societat necessita sempre que algú ens digui que es bo i que es dolent perque semblem mancats de criteri propi.
El meu fill diu que jo no tinc gaire paladar i segurament te raó però avui dinaré la mar de bé i no em costará un estel.
Que passeu un bon dia

La cúpula

Suposo que dient la cúpula ja sabem tots de que parlem, la famosa cúpula de les Nacions Unides a Ginebra, obra d'en Barceló, artista illenc. Com ja n'ha parlat tothom abastament no pretenc ser original però no puc evitar tenir que fer un parell de comentaris:
-Per que ens gastem aquesta quantitat de diners per una obra que només pot ser "disfrutada" per quatre polítics. Home, partint de la base que el pressupost en si es un atentat greu a l'ètica en un entorn on hi ha tantes altres prioritats, com a mínim haurien de fer ho en un lloc que sigui d'us majoritari, així els No politics també la podreim veure.
-No seré tan simple com el Sr. Robles que ho compara amb vacunes contra la malaria però si que m'agradaria entendre quin son els criteris que els nostres utilitzen a l'hora de confeccionar pressopostos. Jo no discuteixo la vàlua del Sr. Barcelói la seva obra pictórica però valia la pena gastar (no Invertir) 20 M€ en aquesta magna obra.
-El Moratinos ha dit al parlament que ell está orgullòs de qu hi hagi una obra d'un artista Espanyol a les NU. Jo em pregunto, el Kilo d'orgull patriòtic surt un xic car, no??

tranvia

Ahir a les 16h30 aproximadament vaig agafar el tramvia a Francesc Maciá, direcció Bon Viatge.
El indicatiu que hi havia pintat al morro del vehicle era el 19 per si algú li serveix d'informació.
Quan vaig baixar a la parada de Numancia el tramvia va passar per davant meu i vaig poder veure com el conductor tenia, desplegat a les cames, un diari que, aparentment anava mirant.
Des de dins no es veia perquè el propi seient del conductor ho impedeix però qui, com jo, surt i camina cap endavant ho podia veure amb tota claredat .
Em sembla del tot inacceptable que un conductor d'un transport public tot i que vagi per una via, pugui portar el diari a les cames.
A mi em posarien una multa si ho fes anant amb cotxe, i aquest conductor????

cigarretas

Venint cap al despatx he creuat un bon tros de Barcelona amb el cotxe. Apart dels problemes de trànsit, obvis perquè eren les 8h30, m'he fixat en el comportament dels meus conciutadans i francament, només son dos exemples però em temo que son massa freqüents.

El primer, noi d'uns vint i pico anys senzillament té un paper a la ma i quant creua el carrer aprofita i el tira a terra i tant tranquil, escombraries per que? jo ho tiro que algú ho recollirà i si no, com es al carrer, no passa res. Jo avui n'he vist un però ahir al vespre, tot passejant amb la dona i la nostre gossa vaig veure desenes de papers per terra i en canvi cap cagarada, ho dic per els que diuen que aquest si es un problema i perdoneu que hagi fet aquest incís (per al·lusions directes).
El segon, encara mes bo. Un home, d'uns trenta i pico, fumant al carrer, evidentment la cendra tota a terra i esperant a l'entrada d'un bar. Que esperava, res mes que acabar la cigarreta que ha tirat a terra, encesa evidentment, abans d'entrar al bar a prendre el seu cafè. Si es prohibit fumar al bar i l'home ho sap, no sap que també es prohibit embrutar el terra o això no compta? i si el propietari del bar sap que els seus clients tenen aquest mal costum no podria posar un cendrer a l'entrada per facilitar el tirar la burilla sense embrutar el terra?.
Es dilluns i vull començar bé la setmana així que au som hi que passeu una bona setmana

papereras

Parlem d'estalvi. Algú em podría dir quantes papereras tenim a Barcelona (ja no parlo d'altres municipis), 1.000, 10.000, 100.000? Tant se val, segur que son milers.
Us heu fixat que aquestes papereras hi posen una bossa de plástic cada día o cada quant sigui?.
En un fácil exercisi de matemátiques em sorten milers de bosses de plástic cada día que suposen una despesa notoria i no aporten res mes que soplir o bé un disseny mal fet de la propia escombraria o be simplificar la feina dels operaris que las recullen.
Si el problema es de disseny perque la brossa cau per entre els foradets, o s'enganxa a les parets, bé ja sabem quina es la solució, redissenyar el producte atenent al ús que se li vol donar.
Si el problema es facilitar la feina, llavors que algú calculi quant ens costa el remei respecta al problema que l'origina (ja no comptem en els aspectes ecològics de producte derivat del plàstic)
Em sembla recordar que es parla a nivell d'estat de primar el reciclat de les bosses de plàstic en general i els Ajuntaments en canvi mániga ample

enveja

Algun cop he sentit dir que l'enveja es un dels nostres esports nacionals i ara estic convençut de que es així.
El sr Zapatero resulta que ha aconseguit la famosa plaça per anar a Washington. jo no entro en la valoració del fet però en lloc de tenir unanimitat a l'hora de celebrar el fet, homes com el Duran diuen: "i quin es el preu que hem pagat a França?" i el Rajoy dient que no n'hi ha prou que a mes ara s'ha de manar mes.
Això es ser simple i barruer.
Suposo que tenien preparats els dos discursos, si perdia era la xirigota, si guanya quin es el tribut que s'haurà de pagar.
On es la elegància i classe política on fins i tot un McCain es capaç de reconèixer i valorar la victòria del seu rival o encara mes la d'un Obama que felicita al perdedor tot i destacant la seva vàlua.
Ara comprenc quan diuen allò de la cultura democràtica nosaltres encara estem al parvulari

La Rambla de les aigües

Abans es deia la Carretera de les Aigües però crec que el nom de Rambla li fa més justicia avui en dia.
Hi vaig anar a passejar el diumenge passat (no aquest de pluja sino l'altre que feia un sol fantàstic) amb la meva dona i la nostre gossa.
Nomes posar peus a terra ja vaig tenir el "privilegi" de sentir un renec d'un maleducat per no dir un altre cosa perque la meva gossa es va acostar a menys de dos metros i això el va indisposar.
A partir d'aquí el tot va ser un "slalom" entre moltes bicicletes, algunes molt ràpides o fins i tot massa ràpides i d'altres passejant i uns quants vianants.
NO vàrem trigar una hora en girar cua i tornar cap a casa tot i el sol i la fantástica vista de tot Barcelona.
Suposo que deu ser normal que les bicis hagin pres possessió del passeig a costa dels qui caminem, la pena es que es perdi el respecte per el mes feble en lloc de respectarlo.
Per cert, al principi no em vaig adonar però la Rosa m'ho va fer notar, erem els únics que passejavem amb gos i es que si els que passejen a peu son ciutadans de sgona respecte als qui van en bici, els qui passejem amb gos som "apestats" de tercera.
Curiòs que mentre a la resta de Europa els animals de companyía i els gossos en concret son acceptats a tot arreu, restaurants de luxe inclosos, aqui ni a la platja podem anar a passejar.
Tenim molta cultura i educació de "boquilla" i molt poc civisme i educació real.
Sr Hereu, parlo per vostè.