En aquest afany que tenim de normalitzar no hauríem de dir "estels" Michelin?, com es que ningú no ha corretgit el tema encara?
Jo per aixó voldria significar un aspecte peculiar d'aquests guardons. Resulta que tot un sector com es l'hosteleria i evidentment els mitjans només es mouen per aquest coi d'estels que ningú no sabem quin criteri tenen. No es massa arriscat posar en mans d'aquest fabricant de neumatics tot el prestigi de la gastronomia?
Conec molt bons restaurants que segurament no tindran mai un estel, senzillament perque ni tan sols els coneixen. Dubto molt que visitin alguns xiringuitos o restaurants petitons on pots menjar una paella de nassos, o un peix fresquissim nomes cuinat a la planxa, bé ja m'enteneu.
La nostre societat necessita sempre que algú ens digui que es bo i que es dolent perque semblem mancats de criteri propi.
El meu fill diu que jo no tinc gaire paladar i segurament te raó però avui dinaré la mar de bé i no em costará un estel.
Que passeu un bon dia
2 comentaris:
Veig que avui coincidim sobre el mateix tema...
Sobre el que dius dels inspectors que si visiten o no visiten els xiringuitos, tinc entès que per optar a premi Michelin primer ho has de demanar expressament, vull dir que t'hi has d'apuntar (i no sé si hi han requisits previs per fer-ho).
El que en un restaurant té mèrit de veritat no és tenir un estel, o dos, o tres, sinó ser capaç d’oferir un dinar correcte i equilibrat a menys de quinze euros. Vendre un bon dinar a cent cinquanta euros només té el mèrit de saber trobar el client que estigui disposat a pagar aquestes fortunes. Evidentment, en aquests indrets la qualitat “se le supone”.
L'altre dia va ser al restaurant de dues estrelles Michelin, a Barcelona, l'ABAC. El lloc preciós, a l'Avda. Tibidabo. Varem prendre el menú degustació. Val 150eurus, sense vins ni cafès. Va ser tot un xou, però el menjar no em va agradar gens. Un dels plats (es pot veure per internet en un video) és Tendons de Vedella. Els vaig deixar, em feia fàstic. Crec que treballen amb materials que la resta de l'hosteleria no aprofita i al damunt es fan els originals. Els plats amb massa decoració i poquíssim menjar. També vaig anar al Restaurant Moo de l'Hotel Omm, amb una estrella Michelin i encara va ser pitjor. Lamentable. Crec que la gent no té criteri. A mi sempre m'hi han convidat, però ara ja no hi penso tornar. Ens aixequen la camisa.
Publica un comentari a l'entrada