dimarts, 11 de novembre del 2008

enveja

Algun cop he sentit dir que l'enveja es un dels nostres esports nacionals i ara estic convençut de que es així.
El sr Zapatero resulta que ha aconseguit la famosa plaça per anar a Washington. jo no entro en la valoració del fet però en lloc de tenir unanimitat a l'hora de celebrar el fet, homes com el Duran diuen: "i quin es el preu que hem pagat a França?" i el Rajoy dient que no n'hi ha prou que a mes ara s'ha de manar mes.
Això es ser simple i barruer.
Suposo que tenien preparats els dos discursos, si perdia era la xirigota, si guanya quin es el tribut que s'haurà de pagar.
On es la elegància i classe política on fins i tot un McCain es capaç de reconèixer i valorar la victòria del seu rival o encara mes la d'un Obama que felicita al perdedor tot i destacant la seva vàlua.
Ara comprenc quan diuen allò de la cultura democràtica nosaltres encara estem al parvulari

1 comentari:

Miquel Saumell ha dit...

Parles d’elegància política però tu saps tan bé com jo que això en certs ambients més aviat escasseja.