dijous, 10 de setembre del 2009

Misèria de pin i de polítics

La Noah es una cantant Israeliana, que per cert a mi m’agrada com canta.
Ha estat convidada per El Govern de la Generalitat, amb el coneixement de tots els seus integrants, per a la Diada.
Dos días abans de la seva actuació els auto anomenats “verds” de Catalunya (ICV) diuen que aquesta dona no ha de cantar aquí perque la Noah es “oficialista” i defensa la matança de Palestins…
Després de dir que si ara diuen no i tots els diaris s’en fan ressò perquè consti que els verds no hi estan d’acord encara que no tinguin cap criteri.
Escoltava aquest matí a la radio en Manel Fuentes (que s’ha estrenat aquesta setmana a Catalunya Radio) que, parlant amb un tal Miralles que no sabia com contestar a la senzilla pregunta de perque primer si i després no, ha acabat tan estorat com jo quan, el tal Miralles, com a defensa de la seva integritat, ha dit amb un do de pit important: “durem un PIN amb la bandera Palestina durant l’acte de la Diada”.
En Manel Fuentes no ha pogut evitar uns segons de silenci, suposo que per evitar riure per antena. Riure per no plorar.
No nomes no tenen criteri, lo qual es greu, sino que son immunes a la seva pròpia tonteria i prefereixen seguir fent el ridícul en lloc de reconeixer un error.
Em recorda molt aquell conte del rei que anava nu per el carrer creient que duia un vestit magnífic…..