dilluns, 8 de febrer del 2010

Europa

Vagi per davant que em considero Europeu però dit això començo a no tenir clar que significa això.
Quan un es a casa, la distància serveix per veure de lluny les coses o fins i tot ignorar tot un seguit de realitats. Europa es com una fal·làcia, un invent per aglutinar unes voluntats polítiques però no unes voluntats reals, crec.
En una fira com la que acabo d'estar, un xerra amb gent de tot el mon però si circumscriu la cosa als Europeus descobreix que pot estar tan lluny d'un Anglès com d'un Indi o un Japonès i no estic segur que hi hagi mes lligams amb un Suec que amb un Argentí.
D'entrada els anglesos no es consideren europeus de cap manera i, evidentment dir que son com els espanyols (lo de catalans ja no ho compto) es com una blasfèmia. Ells son els qui ens anomenen PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Spain...) per encuadrar als paisos de segona divisió, segons ells, i obviar que ells hi podrien ser membres de ple dret, en aquesta segona divisió. Catalans encara menys per un Anglès que menysprea a Escocesos o Irlandesos.
Els Nòrdics semblen gent d'un altre galàxia, mai no tenen fret (ni tan sols quan neva), son  més alts que un Sant Pau i reaccionen sempre amb una fredor incomprensible per mi. Beuen i aguanten el que sigui i no els entenc ni en pintura.
Els Holandesos, rossos ells, parlen mes idiomes que l'Arca de Noé i han fet d'un petit tros de terra per sota el nivell del mar, un refugi de benestar però no s'entenen amb els seus veïns Alemanys, raros entre els raros, serios, sense gaire sentit del humor, pragmàtics, eficaços, diferents i sense cap voluntat d'assemblar se als altres i menys als seus veïns Francesos, barreja de nord i sud, confluència de cultures i terra preciosa, chauvinistes. Italians, molt mes semblants a nosaltres encara que ells mateixos, els del nord i el sud s'assemblen com un ou a una castanya, Grecs que volen i es consideren Europeus a pesar del menyspreu de la resta que els tracten com el fill "tonto" de la zona.
Ja no compto als de l'est d'Europa que no conec prou per valorar, i els Portuguesos, els nostres veins arraconats que nosaltres mateixos ignorem.
Be, i al final els de la península altrament dits Espanyols i dels quals nosaltres en formem part, ens agradi o no.
Si això es Europa benvinguda, però prefereixo pensar en una Europa de regions on, llavors alguns ens identifiquem  mes amb altres i som capaços de trobar mes punts d'unió.
Quines ganes tenen d'ajuntar a contra corrent i buscar globalitzacions incoherents, destruint l'enorme riquesa cultural e històrica que tenim totes i cadascunes de les terres que formem aquesta agrupació

 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Vigila amb els tòpics. No és correcte utilitzar sempre la paraula "sempre" per descriure a un conjunt de persones.

jordir ha dit...

Tens raó. Després d'escriure aquest post vaig notar que, tot i que el que dic es el que penso, no ho he expressat en la manera adequada.
Lamentablement la meva capacitat a l'hora d'escriure no es correspon a la meva pensada.

Anònim ha dit...

Tranquil. Et segueixo des de fa temps i estic completament d'acord amb moltes de les teves opinions respecte als diferents assumptes. Ho demostra el fet que faig una ullada al teu blog gairebé cada dia.

Salut,
MG.